Eugen Netto
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Eugen Otto Erwin Johannes 30 juny 1848  Halle (Alemanya) | ||
| Mort | 13 maig 1919 (70 anys) Giessen (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat de Berlín | ||
| Tesi acadèmica | De transformatione aequationis , designante functionem integram rationalem variabilis , in aequationem (1870) | ||
| Director de tesi | Weierstrass, Kummer | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, combinatòria i teoria de grups | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat d'Estrasburg Universitat de Berlín Universitat de Giessen | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Hermann Bach, Martin Bloch, Fritz Bremer, Ernst Drescher, Adam Flechserhaar, Heinrich Gepp, Oskar Hartnuss, Georg Heussel, Otto Kammer, Adam Keller, Wilhelm Loos, Heinrich Made, Bernhard Marggraff, Julius Rothholz, Richard Sauer, Jakob Schad, Heinrich Schnell, Karl Stoltz, Oskar Tenz, Salomon van Oss, Vladimir Ignatowski, Georg Wolff, Karl Zulauf | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Hedwig Elfriede Freund | ||
| Pares | Heinrich Netto i Sophie Louise Neumann | ||
Eugen Netto (1846[1]-1919) va ser un matemàtic alemany.
Vida i obra
[modifica]Netto va anar a l'escola a Halle, però va fer els seus estudis secundaris al Friedrich-Wilhelm Gymnasium de Berlín. De 1866 a 1870 va estudiar matemàtiques a la universitat de Berlín on va rebre la influència de Kronecker i Weierstrass.[2] Després de obtenir el doctorat el 1870, va ser professor de secundària a Berlín, fins al 1879 en que va ser nomenat professor de la universitat d'Estrasburg. De 1882 a 1888 va ser professor a la Universitat de Berlín i, finalment, el 1888 va ser nomenat professor de la universitat de Giessen on va romandre fins que va passar a emèrit el 1913.[3] Els seus darrers anys de vida van ser molt penosos per la malaltia de Parkinson que el va anar deteriorant inexorablement.
Els principals treballs de Netto van ser en teoria de grups i en combinatòria.[2] És especialment recordat per haver demostrat el 1879 que malgrat l'existència d'una aplicació bijectiva entre els conjunts i , com havia descobert Cantor, aquesta aplicació és discontínua.[4] Giuseppe Peano descobriria el 1890 les avui conegudes com corbes de Peano, que són corbes que passen per cada punt del quadrat.[5]
![{\displaystyle [0,1]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/738f7d23bb2d9642bab520020873cccbef49768d)
![{\displaystyle [0,1]^{2}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e2fd6e9b0db782a26c033d7c728aadac9eec363a)
Referències
[modifica]- ↑ Algunes fonts diuen 1848. O'Coonor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
- ↑ 2,0 2,1 Sagan, 1994, p. 6.
- ↑ Lorey, 1937, p. 85.
- ↑ Makhanov, 2009, p. 2387.
- ↑ Boccara, 2007, p. 412.
Bibliografia
[modifica]- Boccara, Nino. Essentials of Mathematica (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-0-387-49513-2.
- Lorey, Wilhelm «Die Mathematik an der Universität Gießen vom Beginn des 19. Jahrhunderts bis 1914» (en alemany). Nachrichten der Giessener Hochschulgesellschaft, Vol. 11, Num. 2, 1937, pàg. 54-97.
- Makhanov, S.S. «Space-filling curves in adaptive curvilinear coordinates for computer numerically controlled five-axis machining» (en anglès). Mathematics and Computers in Simulation, Vol. 79, 2009, pàg. 2385-2402. DOI: 10.1016/j.matcom.2009.01.019. ISSN: 0378-4754.
- Sagan, Hans. Space-Filling Curves (en anglès). Springer, 1994. ISBN 978-1-4612-0871-6.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eugen Netto» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Biermann, Kurt R. «Netto, Eugen». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 desembre 2017]. (anglès)