Eugeni Mata i Miarons
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 juny 1845  Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 1899 (53/54 anys) Reus (Baix Camp) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pedagog | ||
Eugeni Mata i Miarons (Reus, 4 de juny de 1845 - 10 de novembre de 1899) va ser un matemàtic i professor reusenc.
Nebot del metge Pere Mata, va estudiar el primer ensenyament i el començament del batxillerat a Reus i l'acabà a Tarragona. Més tard, a Barcelona i a Madrid va fer estudis de Literatura i Ciències i es llicencià en Ciències Exactes.[1] Va ser catedràtic a l'institut d'Osuna i a Tarragona i el 1875 va tornar a Reus com a catedràtic de matemàtiques. El mateix 1875 va ser nomenat director de l'Institut local on va deixar un bon record. Era partidari de l'ensenyament dels obrers, tasca a la que es dedicà de franc. Va ser president del Centre de Lectura des d'on va impulsar la instrucció popular. En el seu temps aquesta societat es va engrandir, degut a la seva tasca de proselitisme dirigida a divulgar el coneixement. També va col·laborar en diversos diaris, com en la primera època d' El Crepúsculo, periòdic literari que va fundar i on col·laboraven alumnes de l'institut, el Diari de Reus, Reus literari, La Verdad, Lo Somatent, Las Circunstancias, i d'altres.[2] Va publicar llibres de text sobre literatura i matemàtiques. El 1884 va ser un dels signants del manifest de constitució de l'Associació Catalanista de Reus. També va destacar com a poeta, publicant els seus versos a l'Eco del Centro de Lectura, que la seva família va aplegar i editar a Reus amb el títol Poesías de don Eugenio Mata y Miaróns l'any 1900, que conté sobretot treballs en català i mitja dotzena en castellà, alguns d'ells publicats i altres llegits en vetllades literàries del Centre de Lectura o de l'Institut de Reus. La majoria de versos d'Eugeni Mata tenen caràcter humorístic, pensats més aviat per passar l'estona i planers de llenguatge.[1] La seva ciutat natal li va dedicar un carrer.[3] Un germà seu, Ricard Mata Miarons, va ser metge i president del Col·legi de Metges de Reus el 1912.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 183.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 441-442.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 47-48. ISBN 9788497916929.
- ↑ Aguadé Sans, Enric. "Metges en exercici a Reus entre 1900 i 1966". A: Col·legi oficial de Metges de Tarragona: una història de cent anys (1898-1998). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1998, p. 128