Eulàlia Escuder i Anglada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Eulàlia Escuder Anglada  1789 Barcelona |
| Mort | 27 novembre 1868 (78/79 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresària |
Eulàlia Escuder i Anglada (Barcelona, 1789 - Barcelona, 27 de novembre de 1868)[1] fou una empresària catalana.
Biografia
[modifica]Va néixer a Barcelona, filla del velluter Antoni Escuder i Matas i de Teresa Anglada.[2][3] Era germana del veler (fabricant de teixits de seda) Joan Escuder i Anglada (1799-1855), casat amb Eulàlia Fàbregas, filla del també veler Jaume Fàbregas.[3] Era bondadosa, treballadora, ordenada i estava dotada d'una gran vivesa. Educada dins de la doctrina cristiana, i seguint les màximes d'urbanitat de les bones senyoretes, es va formar entre telers, mirant com la seva mare ajudava el seu pare a nuar fils i a vendre mocadors de seda.[4]
El 1831 o 1832 es va casar amb el mestre veler Ramon Vilumara i Broquetas, vidu amb dos fills, Josep i Francesc Vilumara i Saus.[4][5] Vilumara treballava per al germà d'Eulàlia, que li aportà com a dot 350 lliures a més de les 300 que li corresponien com a llegítima del seu pare.[2] Com que ell no tenia altres bens, en els capítols matrimonials van especificar que a Eulàlia li correspondria la meitat dels guanys del seu marit.[2][6]
Eulàlia Escuder portà els comptes, organitzà la fàbrica i ajudà les aprenentes, establint-hi una bona relació personal i professional. Era un nou model d'humanisme, que contrastava amb el de l'empresariat de l'època, i alhora obria camí a un nou model de dona, allunyada del món de les aparences i de la frivolitat de l'estereotip de classe.[4] No va tenir fills, però va deixar en herència l'esperit humanista i creatiu a la recerca de la formació, on s'inspiren les millors escoles de negocis i disseny actuals de Barcelona.[4]
El 1904, l'escriptora Dolors Monserdà i Vidal va publicar la novel·la La fabricanta, inspirada en la vida d'Eulàlia Escuder; com ella, el germà de la protagonista, Antonieta Corominas, té una fàbrica de teixits de seda, i ella es casà amb un petit fabricant, a qui ajudà en el negoci, que prosperà amb la seva participació.[5] La novel·la reflecteix la voluntat d'incorporació de les dones, a partir de la seva capacitat intel·lectual, a la vida empresarial de la segona meitat del segle xix de Barcelona.[4]
L'any 2010, l'Ajuntament de Reus va aprovar donar el nom d'Eulàlia Escuder i d'altres quatre empresàries catalanes (Dolors Sala, Dolors Fàbrega, Maria Trias i Rosa Casamitjana) a cinc carrers que no tenien encara nom, situats a la zona industrial propera al Cementiri General.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions 1868, num. 6889. Llibre 4». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 27-11-1868.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 AHPB, notari Manuel Lafont i Tomàs, manual 1.227/14, f. 151-154, 14-07-1832. Capítols matrimonials de Ramon Vilumara i Eulàlia Escuder.
- ↑ 3,0 3,1 Cabana, 1992a.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008.
- ↑ 5,0 5,1 Cabana, 1992b.
- ↑ Solà, Àngels «Apprentices, women and masters in the silk weavers’ guild of Barcelona, 1790-1840» (en anglès). Mélanges de l’École française de Rome - Italie et Méditerranée modernes et contemporaines (en línia), 128, 1, 2016. DOI: 10.4000/mefrim.2449 [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Ple ordinari 2010-09-17». Ajuntament de Reus, 17-09-2010. [Consulta: 26 març 2024].
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Els Escuder a Barcelona». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Cabana, Francesc «Els Vilumara a Barcelona». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.