Euphorbia cyparissias
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Euphorbiaceae |
| Tribu | Euphorbieae |
| Gènere | Euphorbia |
| Espècie | Euphorbia cyparissias L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Euphorbia cyparissias és una espècie de planta de la família de les Euforbiàcies.
Descripció
[modifica]
És una planta vivaç arbustiva de 10 a 30 cm d'alçada, amb nombroses fulles llargues i estretes que a la tardor prenen un color vermell viu. Les flors són de color groc o ataronjat agrupades en umbel·les. El fruit és una càpsula.
Propietats
[modifica]- El làtex era oficinal conegut com a «Scammonium europaeum».
- La planta ha estat utilitzada com a vomitiu i laxant.
- No es recomana el seu ús per ser verinós.
Hàbitat i distribució
[modifica]És natural d'Europa, encara que per la multitud d'espècies d'eufòrbies, unes 3.000, es poden trobar per tots els racons del món, on creix a prats i terrenys secs o talussos, formant grans colònies.
Taxonomia
[modifica]Euphorbia cyparissias va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 461. 1753.[1]
- Euphorbia: nom genèric que deriva del metge grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 aC - 23), Euphorbus, en el seu honor – o fent al·lusió al seu gran ventre – ja que usava mèdicament Euphorbia resinifera. El 1753 Linné va assignar el nom a tot el gènere.[2]
- cyparissias: epítet.
- Tithymalus acicularis Dulac
- Tithymalus angustifolius Gilib.
- Tithymalus cyparissias (L.) Hill
- Esula cyparissias (L.) Haw.
- Esula minor Garsault
- Esula cupressina Gray
- Galarhoeus cyparissias (L.) Small ex Rydb.
- Keraselma cyparissias (L.) Raf.
- Euphorbia cyparissias var. major
- Euphorbia cyparissias var. esuloides
- Euphorbia degenerata D.Dietr.
- Euphorbia esuloides (DC.) Ten.
- Euphorbia punctata Krock.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Euphorbia cyparissias». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 2 juliol 2012].
- ↑ (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
- ↑ «Euphorbia cyparissias» a EOL. Data consulta: 03 de juliol de 2014.
Bibliografia
[modifica]- Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
