Vés al contingut

Euphorbia tirucalli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEuphorbia tirucalli Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN44452 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaEuphorbiaceae
TribuEuphorbieae
GènereEuphorbia
EspècieEuphorbia tirucalli Modifica el valor a Wikidata
L.
Il·lustració
Vista d'una planta amb port arbori
Vista d'una planta cultivada
Detall de la planta

Euphorbia tirucalli és una espècie fanerògama de la família de les euforbiàcies.

Descripció

[modifica]

És una espècie arbustiva perenne amb tija cilíndrica i carnosa. Densament ramificada, sovint aparentment dioècia, arriba a mesurar 4 m com a arbust, o de 12 a 15 m d'alçada com a arbre, amb branquetes suculentes fràgils d'uns 7 mm de gruix, produïdes sovint en verticils, i finament estriada longitudinalment.

És una planta molt urticant, ja que en entrar en contacte amb la pell, els ulls o si és ingerida, pot causar una sensació abrasadora, per la qual cosa es recomana no acostar-se a aquesta planta. És summament tòxica: la saba pot produir nafres a la pell, i als ulls pot causar dany visual irreversible. Es recomana l'ús d'ulleres i guants per al seu maneig, i mantenir-la allunyada dels llocs habituals on juguen nens.[1]

Distribució i hàbitat

[modifica]

És endèmica de les regions tropicals seques d'Àfrica. L'espècie està present a totes les regions tropicals del món i és comuna en tota la seva gamma. La distribució moderna d'aquesta espècie sembla estar confosa per la introducció i posterior naturalització, així que és difícil saber quins països formen part de l'àrea de distribució.

Es troba a les pastures i boscos formant matolls als barrancs, boscos en sòls argilosos negres, a una altitud de 0 a 2000 m sobre el nivell del mar.[2]

Medicina tradicional

[modifica]

Euphorbia tirucalli també té usos en la medicina tradicional a moltes cultures. S'ha utilitzat per a tractar el càncer, excrescència, tumors i berrugues en llocs tan diversos com Brasil, l'Índia, Indonèsia i Malàsia.[3] També s'ha utilitzat per a l'asma, la tos, el mal d'oïda, la neuràlgia, el reumatisme i el mal de queixal a l'Índia i Malàisia.[4]

Aquesta espècie, tot i ser promoguda com un agent contra el càncer, les investigacions científiques mostren que en realitat suprimeix el sistema immune, promou el creixement del tumor, i condueix al desenvolupament de certs tipus de càncer.[5] També s'ha associat amb el limfoma de Burkitt i es pensa que és un cofactor de la malaltia en lloc d'un tractament.[6]

Primers auxilis

[modifica]

El làtex lletós d'Euphorbia tirucalli és extremadament irritant per a la pell i la mucosa, i és tòxic.[5] El contacte amb la pell causa irritació severa, enrogiment i una sensació de cremor; en contacte amb els ulls pot causar dolor sever, i en alguns casos la ceguesa temporal per a diversos dies. Els símptomes poden empitjorar més de 12 hores.

En cas d'exposició dels ulls, renti els ulls amb aigua fresca i freda durant almenys 15 minuts i repeteixi després d'uns minuts. Busqui atenció mèdica si no hi ha alleujament. Els antihistamínics poden proporcionar alleujament per a algunes persones.

Si s'ingereix, pot causar cremades a la boca, els llavis i la llengua. Algunes morts s'han registrat per la ingestió de làtex, i qualsevol persona després d'empassar-se'n ha de buscar atenció mèdica.

Taxonomia

[modifica]

Euphorbia tirucalli va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 452, l'any 1753.[7]

  • Arthrothamnus bergii Klotzsch & Garcke
  • Arthrothamnus ecklonii Klotzsch & Garcke
  • Arthrothamnus tirucalli (L.) Klotzsch & Garcke
  • Euphorbia geayi Costantin & Gallaud
  • Euphorbia laro Drake
  • Euphorbia media N.E.Br.
  • Euphorbia media var. bagshawei N.E.Br.
  • Euphorbia rhipsaloides Lem.
  • Euphorbia rhipsaloides Willd.
  • Euphorbia scoparia N.E.Br.
  • Euphorbia suareziana Croizat
  • Euphorbia tirucalli var. rhipsaloides (Willd.) A.Chev.
  • Euphorbia viminalis Mill.
  • Tirucalia indica Raf.
  • Tirucalia tirucalli (L.) P.V.Heath[9]

Referències

[modifica]
  1. ¿Son sus plantas de interior venenosas?a Bayer Advanced. Arxivat 2016-04-06 a Wayback Machine.
  2. «Euphorbia tirucalli». Conservatorio y Jardín Botánico de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 9 juliol 2012].
  3. (malai) Tumbuhan-tumbuhan perubatan herba, P.13[Enllaç no actiu]
  4. Euphorbia tirucalli L. a Handbook of Energy Crops, James Duke
  5. 5,0 5,1 «Aveloz». American Cancer Society. Arxivat de l'original el 2015-04-26. [Consulta: 10 juliol 2017].
  6. van den Bosch C; Griffin BB, Gazembe B, Dziweni C, Kadzamira L «Are plant factors a missing link in the evolution of endemic Burkitt's lymphoma?». Br J Cancer, 68, 6, 1993, pàg. 1232–1235. DOI: 10.1038/bjc.1993.510. PMC: 1968631. PMID: 8260378.
  7. «Euphorbia tirucalli». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 juliol 2012].
  8. (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
  9. «Euphorbia tirucalli a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2017].

Bibliografia

[modifica]
  1. Baillon, H. E. 1882-1894. Liste de plantes de Madagascar. Bull. Mens. Soc. Linn. Paris 1: 330–1199 (sporadic pagination).
  2. Balick, M. J., M. Nee & D. E. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  3. Buddensiek, V. 1998. Sukkulente Euphorbien. 1–176.
  4. Burger, W. & M. Huft. 1995. Family 113 Euphorbiaceae. Fieldiana, Bot., n.s. 36: 1–169.
  5. Cremers, G. 1984. Les euphorbes coralliformes de Madagascar. Bull. Jard. Bot. Belg. 54: 23–64.
  6. Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banco Central del Ecuador, Quito.
  7. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, Guayana Francesa). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  8. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  9. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (editors) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.