Vés al contingut

Europa Democràcia Esperanto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEuropa Democràcia Esperanto
(esperanto) Eŭropo – Demokratio – Esperanto
Dades
Tipuspartit polític
European political alliance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaEsperantisme, drets lingüístics
Història
Creació2003
Governança corporativa
Seu
Seu
Parlament Europeu (2024)
0 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webe-d-e.org Modifica el valor a Wikidata

Europa Democràcia Esperanto (EDE) (en esperanto: Eŭropo – Demokratio – Esperanto) és una llista electoral que participa en les eleccions europees. El programa principal del partit és la introducció de l'esperanto com a llengua oficial de la Unió Europea amb la fi de promoure la unitat lingüística de la Unió, segons les conclusions d'un informe de François Grin.[1]

Conferència internacional d'EDE a Estrasburg, 27 de febrer – 1 de març 2009

Amb el nom d'Europa Démocràcia Esperanto, el partit participà per primera vegada en unes eleccions a les Eleccions al Parlament Europeu de 2004, a França. La seva branca alemanya, Europa – Demokratie – Esperanto, no aconsiguí recollir les 4000 firmes necessàries per participar en les eleccions a Alemanya (la candidatura es veié afectada per un començament tardà).

El principal objectiu del partit és la promoció de l'esperanto a la UE. A mitjà termini, pretén implantar l'ensenyament de l'esperanto a les escoles a escala paneuropea, i a llarg termini, pretén l'adopció de l'esperanto per part de la UE com a llengua oficial. Per fer realitat aquest objectiu, EDE aspira a presentar llistes de candidats en tots els països de la UE per les Eleccions al Parlament Europeu de 2009.

Trobada d'EDE a Wiesbaden, 2008

Debat dintre del moviment esperantista

[modifica]

Mentre que la majoria de les institucions d'esperanto, com ara l'Associació Universal d'Esperanto, són políticament neutres per estatut i en la pràctica, s'ha obert un debat sobre la neutralitat d'EDE.[2] Específicament, es tracta de la qüestió de si altres polítiques podrien relacionar-se amb l'esperanto a través d'EDE. L'escriptor esperantòfon alemany Ulrich Matthias argumenta que, guanyant suport almenys a Alemanya, EDE s'identificaria amb posicions centristes amb visió humanista, pacifista i defensora del medi ambient, i també oposada a l'"hegemonia nord-americana".

Sent l'esperanto considerat per molts esperantoparlants com un moviment mundial, hi ha qui tem que defensant la causa de l'esperanto a la UE redueixi l'esperanto a un assumpte europeu i afecti el progrés de la llengua fora d'Europa.

Resultats electrorals

[modifica]

EDE presentà llistes a set dels vuit grans districtes electorals de França[3] i aconseguí al voltant del 0,15% dels vots a les Eleccions europees del 13 de juny del 2004. La seva branca alemanya, Europa–Demokratie–Esperanto, no va aconseguir recollir les 4000 signatures necessàries per participar en les eleccions a Alemanya (la candidatura es va veure afectada per un començament tardà).

EDE va presentar llistes en les eleccions de 2009 en els vuit grans districtes electorals francesos i a Alemanya, aconseguint millorar els seus resultats.

Igual que en la eleccions al Parlament Europeu de 2009, el moviment Europe - Liberté va participar en les eleccions de 2014 en les llistes d'Europa Democràcia Esperanto.[4] Aquest cop el partit només es va presentar a França.[5]

Circumscripció Cap de
llista 2004		 Vots
2004		 %
2004		 Cap de
llista 2009		 Vots
2009		 %
2009		 Cap de
llista 2014		 Vots
2014		 %
2014
Illa de França Georges Kersaudy 5.789 0,21% Elisabeth Barbay 3.294 0,12% Laure Patas d'Illiers 4.531 0,15%
Est Bruno Schmitt 5.336 0,24% Fabien Tschudy 4.325 0,20% Geneviève Martin 4.712 0,19%
Oest Denis-Serge Clopeau 4.926 0,19% Bert Schumann 4.215 0,17% Lyse Bordage 4.388 0,16%
Sud-Oest Thierry Saladin 3.687 0,15% Raymond Faura 3.975 0,15% Monique Juy 4.714 0,16%
Sud-Est Christian Garino 2.559 0,09% Christian Garino 4.286 0,15% Monique Arnaud 5.898 0,18%
Massís Central-Centre Jean-Paul Tonnieau 2.174 0,15% Farhad Daneshmand 2.633 0,20% Marcelle Provost 3.404 0,23%
Nord-Oest Bertrand Hugon 788 0,03% Jacques Borie 4.680 0,19% Christine Pieters 5.023 0,18%
Ultramar Jacques Etienne 1.537 0,44% Monique Fillat 939 0,33%
França (Total) 25.259 0,15% 28.945 0,17% 33.609 0,18%
---- Reinhard Selten 11.772 0,045%
Alemanya (Total) 11.772 0,045%

També es va presentar en algunes circumscripcions a les eleccions legislatives franceses de 2012 amb el següent resultat

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El Esperanto, lengua oficial de Europa, ya!» (en castellà). Arxivat de l'Avaaz.org original el 2016-03-03. [Consulta: 13 octubre 2013].
  2. ↑ Politika agado por Esperanto
  3. ↑ "Cinq minutes de conjugaison pour parler l'européen" Les Échos n° 19175 du 09 Juin 2004 • page D.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.europe-liberte.com/[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Résultats par départements, régions, circonscriptions
  6. ↑ [enllaç sense format] http://bizet2012.over-blog.com/
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.facebook.com/photo.php?fbid=353401748047308&set=o.275737965783001&type=3&theater

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Europa Democràcia Esperanto
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Europa_Democràcia_Esperanto&oldid=32596064»