European Round Table of Industrialists
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ERT  |
| Tipus | grup de pressió |
| Camp de treball | edició, gestió, política industrial i política comercial |
| Història | |
| Creació | 1983 |
| Fundador | Pehr G. Gyllenhammar |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | ert.eu |
L'European Round Table of Industrialists, usualment abreviada ERT i traduïda per Taula Rodona Europea d'Industrials és un lobby que data dels anys 1980 que treballa per a benefici propi. Són unes 50 multinacionals que formen una xarxa d'empreses europees que exerceixen lobby a la Unió Europea de manera que el mercat interior sigui «competitiu» i favorables als seus interessos. Intenten que les mesures preses desregulin (per a l'ERT és regulació) el mercat. Entre les 50 multinacionals s'hi troba Volvo, Fiat, Siemens, Philips, Renault, Nestlé, United Technologies, Shell,...[1][2]
Acció
[modifica]L'ERT ha influenciat notablement en la redacció del text de l'Acta Única Europea del 1986 i en el text del Tractat de Maastricht del 1992.[3] Aquests dos exemples il·lustren de manera flagrant el lobby industrial què exerceix l'ERT. En aquest sentit, manté una relació privilegiada amb el poder executiu i legislatiu de la Unió Europea.[4]
Presidents
[modifica]- 1983 - 1988: Pehr G. Gyllenhammar (Volvo)
- 1988 - 1992: Wisse Dekker (Philips)
- 1992 - 1996: Jérôme Monod (Suez Lyonnaise des Eaux)
- 1996 - 1999: Helmut Maucher (Nestlé)
- 1999 - 2001: Morris Tabaksblat (Reed Elsevier) (Unilever)
- 2001 - 2005: Gerhard Cromme (ThyssenKrupp)
- 2005 - : Jorma Ollila (Nokia)
Referències
[modifica]- ↑ http://www.ert.eu/members
- ↑ http://www.eldiario.es/zonacritica/desgobierna-mundo_6_275482485.html
- ↑ Chloé Maurel, Géopolitique des impérialismes, Paris, Studyrama, 2009, p. 185.
- ↑ monde-diplomatique.fr