Eustachio Manfredi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1674  Bolonya (Estats Pontificis) | ||
| Mort | 15 febrer 1739 (64 anys) Bolonya (Estats Pontificis) | ||
| Sepultura | Santa Maria Maddalena 44° 29′ 51″ N, 11° 21′ 15″ E / 44.497459°N,11.354129°E | ||
| Formació | Universitat de Bolonya - dret (–1692) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, astrònom, poeta | ||
| Ocupador | Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya (1711–1739) Collegio de San Luigi (1704–1711) Universitat de Bolonya (1699–1739) | ||
| Membre de | Royal Society (1729–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1726–) Accademia della Crusca (1706–) Accademia dei Gelati Arcàdia | ||
| Professors | Domenico Guglielmini | ||
| Alumnes | Eustachio Zanotti i Felice Sabatelli | ||
| Família | |||
| Germans | Gabriele Manfredi Eraclito Manfredi Maddalena Manfredi Emilio Manfredi Teresa Manfredi | ||
| Parents | Teresa Dal Sole, cunyada | ||
Eustachio Manfredi (Bolonya, 20 de setembre de 1674 - Bolonya, 15 de febrer de 1739) va ser un matemàtic, astrònom i poeta italià del segle xviii.
Vida
[modifica]El seu pare era un advocat a Bolonya. Va estudiar al col·legi jesuïta de la seva ciutat i a la universitat de Bolonya, on es va graduar el 1692 en dret canònic i civil, tot i que mai va exercir l'advocacia.[1] Dos dels seus germans (Gabriele i Eraclito) també van ser professors a la universitat i el tercer (Emilio) va ingressar als jesuïtes. Les seves dues germanes (Maddalena i Teresa) van estar força involucrades en els treballs de recerca dels germans.[2]
A la universitat, després de graduar-se, va seguir les classes d'astronomia i hidrometria de Domenico Guglielmini i va manifestar interessos i activitats culturals molt variades: des de l'anatomia fins a la llengua francesa.[3] D'aquesta època són les seves obres literàries més reeixides.[4]
El 1699 obté la càtedra de matemàtiques de la universitat de Bolonya i el 1704 és nomenat director del col·legi de Montalto i Superintendent de les Aigües de Bolonya. A partir d'aquest temps, la seva obra literària disminueix i la seva obra científica es fa més abundant.
El 1726, en construir-se l'observatori astronòmic de Bolonya al terrat de l'acadèmia de ciències, Manfredi n'esdevé el seu director i dedica tots els seus esforços en calcular la paral·laxi de les estrelles,[5] cosa impossible amb els instruments de l'època (no es podrà comprovar fins al segle xix), però que li permetrà descobrir un altre fenomen important: l'aberració de la llum procedent de les estrelles.[6]
Obra
[modifica]A part de la seva obra científica, Manfredi també va ser escriptor de novel·les i poemes, essent membre de l'Academia de l'Arcadia. Entre les seves novel·les és remarcable la titulada Matrona di Efeso (1709) i entre els poemes, les seves Rime (1713) el convertiran en un dels majors exponents del petrarquisme del segle xviii.[7]
Les seves obres científiques més importants són:
- Ephemerides motuum coelestium (1715-1725) (Bolonya, 1715)
- De transitu Mercurii per solem anno 1723 (Bolonya, 1724)
- De Annuis Inerrantium Stellarum Aberrationibus (Bolonya, 1729), en el qual explicava les seves observacions de la paral·laxi estelar i descobria l'aberració cromàtica.[8]
- De novissimis circa fixorum siderum errores observationibus (Bolonya, 1731)
- De gnomone meridiano bononiensi (Bologna, 1736)
- Instituzioni astronomiche (Bologna, 1749), publicat de forma póstuma
- i, escrit amb Domenico Guglielmini, Della natura de' fiumi - Nuova edizione con le annotazioni di Eustachio Manfredi (Bologna, 1739) que agrupa els seus treballs sobre hidràulica
-
Replica de' bolognesi ad alcune considerazioni de' sig.ri ferraresi nella materia delle acque, 1717 -
Compendio et esame del libro pubblicato in Modena col titolo Effetti dannosi che produrrà il Reno se sia messo in Po' di Lombardia, 1718 -
Domenico Guglielmini, Della natura de’ fiumi, trattato fisico-matematico. Nuova edizione con le annotazioni di Eustachio Manfredi, 1739
Referències
[modifica]- ↑ Bònoli, 2007, p. 733.
- ↑ Chasefière, 2023, p. 235.
- ↑ Campana, 2018, p. 1.
- ↑ Conrieri, 1982, p. 337-338.
- ↑ Gualandi i Bònoli, 2009, p. 159.
- ↑ Bònoli, 1997, p. 766.
- ↑ Campana, 2018, p. 12 i ss.
- ↑ Gualandi i Bònoli, 2009, p. 161 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Bònoli, Fabrizio «L'astronomia a Bologna e il Catalogo del Museo della Specola» (en italià). Memorie della Società Astronomia Italiana, Vol. 68, 1997, pàg. 761-769. ISSN: 1824-016X.
- Bònoli, Fabrizio. «Manfredi, Eustachio». A: Thomas Hockey (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 733-735. ISBN 978-0-387-31022-0.
- Campana, Andrea. Eustachio Manfredi e le dinamiche della poesia d'occasione (en italià). Pàtron editore, 2018. ISBN 9788855534109.
- Chasefière, Eric. «The Manfredis, a haosehold with a humanistic collaboration inherited from the Renaissance». A: Observers of the Aurora Borealis in Europe (en anglès). John Wiley & Sons, 2023, p. 247-255. ISBN 978-1-78630-792-7.
- Conrieri, Davide. Novelle italiane. Il Seicento. Il Settecento (en italià). Garzanti Editore, 1982. ISBN 88-488-0049-1.
- Gualandi, Andrea; Bònoli, Fabrizio «The Search for Stellar Parallaxes and the Discovery of the Aberration of Light: The Observational Proofs of the Earth's Revolution, Eustachio Manfredi, and the "Bologna Case"» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 40, Num. 2, 2009, pàg. 155-172. ISSN: 0021-8286.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eustachio Manfredi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Westfall, Richard S. «Manfredi, Eustachio» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 10 novembre 2024].
- Tabarroni, Giorgio. «Manfredi, Eustacio» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 novembre 2024].
- Baldini, Ugo. «Manfredi, Eustachio» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2007. [Consulta: 10 novembre 2024].