Eustaci de Tessalònica

Eustaci de Tessalònica

Biografia
Naixement	segle XII Constantinoble (Turquia)
Mort	1198 (Gregorià) Tessalònica (Grècia)
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Camp de treball	Literatura grega, teologia i història
Ocupació	sacerdot, mitògraf, escriptor, historiador, teòleg
Enaltiment
sant
Festivitat	20 de setembre
Obra
Obres destacables (segle XII) Commentary on Iliad (en) (segle XII) Commentary on Odyssey (en) (dècada del 1190) De Thessalonica urbe a Normannis capta (en)

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del segle xii. Era inicialment monjo al Monestir de Sant Flor i més tard nomenat "superintendent de les peticions" (ἐωὶα τῶν δεήσεων), professor de retòrica (μαἶστωρ ῥητόρων), i diaca de la gran església de Constantinoble. Elegit bisbe de Mira, fou elevat a l'arquebisbat de Tessalònica, càrrec en el qual va restar fins a la seva mort el 1198. Miquel Coniata li va escriure una oració fúnebre que es conserva.

Els elogis de Nicetes Coniata, i també els que li va dedicar Miquel Psel·los semblen justificats, perquè les obres d'Eustaci que es conserven indiquen que era un home de gran cultura i intel·ligència. Són comentaris sobre els antics poetes grecs, tractats teològics, homilies i epístoles, que demostren un gran coneixement de la literatura grega des dels seus inicis.

La seva obra principal va ser un comentari sobre la Ilíada i l'Odissea (Παρεκβολαὶ εἰς τὴν Ὁμήρου Ἰλιάδα κσὶ Ὀδυσσείαν) o més aviat una compilació dels comentaris i escolis d'antics autors sobre aquestes obres. La recopilació es va fer amb una gran diligència i perseverança, recollint pràcticament totes les obres existents dels gramàtics i crítics sobre aquest tema. Cita un nombre prodigiós d'autors i d'obres, i encara que no les hagués llegit totes, si que coneixia almenys els escrits dels crítics anteriors, com ara Aristòfanes de Bizanci, Zenòdot d'Efes i altres, obres que es trobaven a les biblioteques de Constantinoble. L'obra per si mateixa no mostra gaires aportacions d'Eustaci, i el seu interès prové del recull de textos que dona.

També va fer uns comentaris a Dionís Periegetes i uns altres a les obres de Píndar.