Evenkita

Evenkita
Evenkita de Slávik adit, Dubník, Červenica, Regió de Prešov, Eslovàquia
Fórmula química	C21H44
Epònim	Evenkia
Localitat tipus	districte Evenki
Classificació
Categoria	substàncies orgàniques
Nickel-Strunz 10a ed.	10.BA.50
Nickel-Strunz 9a ed.	10.BA.50
Nickel-Strunz 8a ed.	IX/B.01
Dana	50.3.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars pseudohexagonals, granular, disseminat
Estructura cristal·lina	a = 7.47 Å, b = 4.98 Å, c = 65.85 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica dipiramidal (2/m 2/m 2/m) Pbcm
Color	incolor, blanc, groguenc, groc, verdós
Macles	polisintètiques
Exfoliació	en fulletes, perfecta {001}
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	grassa, vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Densitat	0,87
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.504 nβ = 1.504 nγ = 1.553
Birefringència	δ = 0,049
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Evk
Referències

L'evenkita és un mineral que pertany a la classe de les substàncies orgàniques. Rep el nom del districte rus d'Evènkia, on va ser descoberta l'any 1953.

Característiques

Químicament és un hidrocarbonat del tipus cera de parafina, coneguda en la indústria química amb el nom de tetracosà. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls tabulars pseudohexagonals. També s'hi pot trobar de manera granular i disseminada. És un mineral molt tou, sent la seva duresa a l'escala de Mohs d'1, el valor absolut més baix. Aparentment és idèntica a la hatchettita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'evenkita pertany a «10.BA: Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, carpathita, filloretina, ravatita i simonel·lita.

Formació i jaciments

Apareix en filons de quars tallant roques de lava vesicular. Pot trobar-se en l'interior de geodes de quars, soldada a aquestes. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, calcedònia, pirita, pirrotina, esfalerita, galena, calcopirita o calcita.

Formació i jaciments

També se n'ha trobat a Dubnik i Mernik (República Txeca). És un mineral semblant a l'ambre.