Vés al contingut

Exèrcit de Llevant (Segona República Espanyola)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarExèrcit de Llevant

Membres de l'exèrcit del Llevant durant la batalla de Terol (1937).
Tipusexèrcit de camp Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva19 d'agost de 1937
Dissolució29 de març de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
EstructuraGERC
Comandants
Oficials destacatsJuan Hernández Saravia
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Document de l'Exèrcit de Llevant, a Utiel, 27-11-1938. Incorporació d'Ismael Latorre Mendoza

L'Exèrcit de Llevant va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola. Sota la seva jurisdicció es trobaven les forces republicanes desplegades originalment en el front de Terol i, posteriorment, en el front de Llevant. Va tenir un paper rellevant durant la batalla de Terol i durant la campanya del Llevant.

Historial

[modifica]

L'Exèrcit de Llevant va ser creat el 19 d'agost de 1937 a partir dels cossos d'exèrcit XIII i XIX, que van passar a integrar-se en aquest.[1] El coronel Juan Hernández Saravia va assumir el comandament de la nova formació.[2] Les línies de l'Exèrcit de Llevant anaven des de Rillo fins a la Serra de Calomarde i Frías de Albarracín, cobrint diversos sectors del front de Terol.

Al desembre de 1937 l'Exèrcit de Llevant va quedar a càrrec de l'ofensiva republicana a Terol,[3] que aconseguiria conquistar la capital terolenca després d'una intensa lluita. Això li va valer a Hernández Saravia l'ascens a general.[4] No obstant això, aquesta victòria inicial acabaria transformant-se en derrota amb la contraofensiva franquista, que va recuperar la ciutat terolenca.

A partir d'abril de 1938 va haver de fer front a l'ofensiva franquista en el front de Llevant, que pretenia conquistar València. També en aquesta data la formació va ser assignada a l'acabat de constituir Grup d'Exèrcits de la Regió Central (GERC),[5] sota el comandament suprem del general José Miaja Menant. Al juny de 1938 l'Exèrcit de Llevant va absorbir a les forces de l'Exèrcit de Maniobra.[6] A partir d'aquest moment la unitat va comptar amb cinc cossos d'exèrcit en línia, i un altre més en reserva.[7] A més, el coronel Leopoldo Menéndez López va assumir el comandament de la unitat,[6] en substitució d'Hernández Saravia.

La lluita en el front de Llevant va ser molt intensa entre els mesos d'abril i juliol de 1938. Castelló de la Plana va caure en mans franquistes el 14 de juny, la qual cosa va deixar a les forces de Franco a uns 80 quilòmetres de València.[8] En aquell moment fins a sis cossos d'exèrcit pertanyents a l'Exèrcit de Llevant es trobaven en línia, protegits per les defenses de la línia XYZ. Els combats en Llevant van arribar a clímas entre els dies 18 i 23 de juliol, durant els quals els atacants franquistes van sofrir nombroses baixes.[9] L'ofensiva empresa més al nord per l'Exèrcit de l'Ebre va detenir tots els atacs franquistes.

L'Exèrcit de Llevant es va autodissoldre a la fi de març de 1939, coincidint amb el final de la guerra.

Comandaments

[modifica]
Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major[n. 1]

Notes

[modifica]
  1. ↑ El càrrec de 2n cap d'Estat Major va ser exercit pel tinent coronel Aurelio Matilla Jimeno i, posteriorment, pel tinent coronel José Balibrea Vera.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Martínez Bande, 1973, p. 74.
  2. ↑ Thomas, 1976, p. 838.
  3. ↑ Beevor, 2005, p. 467.
  4. ↑ Corral, 2005, p. 114.
  5. ↑ Martínez Bande, 1977, p. 32.
  6. ↑ 6,0 6,1 Suero Roca, 1981, p. 326.
  7. ↑ Cardona, 2006, p. 247.
  8. ↑ Thomas, 1976, p. 892-893.
  9. ↑ Thomas, 1976, p. 895.
  10. ↑ Alpert, 2013, p. 337.
  11. ↑ Alpert, 2013, p. 343.
  12. ↑ Álvarez, 1989, p. 178.
  13. ↑ Álvarez, 1989, p. 186.
  14. ↑ 14,0 14,1 Engel, 1999, p. 178.
  15. ↑ Alpert, 2013, p. 122.
  16. ↑ Zaragoza, 1983, p. 61.
  17. ↑ Alpert, 2013, p. 338.

Bibliografia

[modifica]
  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Beevor, Antony. La Guerra civil española. Editorial Crítica, 2005. 
  • Cardona, Gabriel. Historia militar de una guerra civil. Estrategias y tácticas de la guerra de España. Flor del Viento Ediciones, 2006. 
  • Corral, Pedro. Si me quieres escribir. La batalla de Teruel. DeBolsillo, 2005. ISBN 84-9793-626-4. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Gran ofensiva sobre Zaragoza. Madrid: Editorial San Martín, 1973. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La ofensiva sobre Valencia. Madrid: Editorial San Martín, 1977. 
  • Suero Roca, M.ª Teresa. Militares republicanos de la Guerra de España. Barcelona: Ed. Península Ibérica, 1981. ISBN 84-297-1706-4. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exèrcit_de_Llevant_(Segona_República_Espanyola)&oldid=32774917»