IV Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)
Tipus | infanteria |
---|---|
Data de lleva | 13 de març de 1937 |
Dissolució | març de 1939 |
País | Segona República Espanyola |
Branca | Exèrcit Popular de la República |
Quarter general | Guadalajara |
Comandants | |
Oficials destacats | Enrique Jurado Barrio Juan Arce Mayora Juan Perea Capulino |
Guerres i batalles | |
Guerra Civil espanyola |
El IV Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Va tenir un paper rellevant durant la batalla de Guadalajara i, més endavant, durant el cop de Casado. Entre els seus comandants va haver-hi militars de prestigi com Enrique Jurado i Cipriano Mera.
Historial
[modifica]La unitat va ser creada el 13 de març de 1937,[1] en plena batalla de Guadalajara. Es va organitzar a tot córrer, quedant integrat el Cos d'Exèrcit per les divisions divisions 11a, 12a i 14a, quedant sota el comandament del tinent coronel Enrique Jurado.[2][n. 1] Durant els següents dies les forces del IV Cos d'Exèrcit van aconseguir detenir l'ofensiva del Corpo Truppe Volontarie, passant al contraatac. El 18 de març les divisions 11a i 14a van confluir sobre Brihuega amb el suport de 70 tancs soviètics T-26; la localitat es trobava gairebé voltada pels republicans quan es va produir una desbandada dels seus defensors italians, que van deixar molts presoners i material bèl·lic.[5] Les operacions van continuar fins al 23 de març. La unitat va establir la seva caserna general a Guadalajara.[6]
Durant la resta de la contesa no va intervenir en operacions de relleu.
Al començament de 1939 el cos d'exèrcit agrupava en les seves files a les divisions 12a, 14a, 17a i 33a, sota el comandament de l'anarquista Cipriano Mera.[7] El IV Cos d'Exèrcit va tenir un paper clau en l'èxit del cop de Casado,[8] ja que va arribar a manar diverses unitats a Madrid per a donar suport a les forces revoltades en la capital. Una potent columna composta per les brigades mixtes 35a, 50a i 90a, i al comandament del major Liberino González,[9] va aconseguir recuperar diverses posicions claus per als rebels.[n. 2]
La unitat es va autodissoldre a la fi de març de 1939, amb el final de la guerra civil.
Comandaments
[modifica]- Comandants
- tinent coronel Enrique Jurado Barrio;
- tinent coronel Juan Arce Mayora;
- tinent coronel Juan Perea Capulino;
- Major de milícies Cipriano Mera;
- Comissaris
- Sebastián Zapirain Aguinaga, del PCE[11]
- Feliciano Benito Anaya, de la CNT;[12]
- Cap d'Estat Major
- Major d'infanteria Aniceto Carbajal Sobrino;
- Comandant de Estador Major Miguel Rodríguez Pavón;
- Major de milícies Antonio Verardini Díez de Ferreti;
Ordre de batalla
[modifica]Març de 1937 | Exèrcit del Centre | 11a, 12a i 14a | Guadalajara |
Maig-Juny de 1937 | Exèrcit del Centre | 12a, 17a i 14a | Centre |
Abril de 1938 | Exèrcit del Centre | 12a, 17a i 33a | Centre |
Febrer-Març de 1939 | Exèrcit del Centre | 12a, 14a, 17a i 33a | Centre |
Notes
[modifica]- ↑ Com a conseqüència d'aquest nomenament el tinent coronel Víctor Lacalle —comandant de la 12a Divisió—, enutjat de no haver estat nomenat comandant del nou Cos d'Exèrcit, va dimitir del seu càrrec i seria substituït per l'interbrigadista italià Nino Nanetti.[3][4]
- ↑ Després del triomf del cop Casat el comandant del IV Cos, Cipriano Mera, va ser mantingut en el seu càrrec pel Consell Nacional de Defensa.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Engel, 1999, p. 182.
- ↑ Thomas, 1976, p. 648.
- ↑ Llarch, 1976, p. 107.
- ↑ Marquardt, 1961, p. 154.
- ↑ Thomas, 1976, p. 652.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 77.
- ↑ Bahamonde Magre i Cervera Gil, 1999, p. 391.
- ↑ Bahamonde Magro i Cervera Gil, 1999, p. 378, 391.
- ↑ Bahamonde Magro i Cervera Gil, 1999, p. 391-392.
- ↑ Bahamonde Magre i Cervera Gil, 1999, p. 403.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 130, 275.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 179.
Bibliografia
[modifica]- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Bahamonde Magro, Ángel. Así terminó la Guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-95379-00-7.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Llarch, Joan. Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, 1976.
- Marquardt, Hans. Rote Zitadellen: Der spanische Freiheitskampf 1936 bis 1939; eine Anthologie. Berlín: Verlag Neues Leben, 1961.
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: San Martín, 1981.
- Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0.
- Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X.
- Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.