Exercici de terra
_420.jpg) | |
| Tipus | article de la Viquipèdia que cobreix diversos temes  |
|---|---|
L'exercici de terra o simplement terra és un dels diversos aparells gimnàstics en què es competeix en gimnàstica artística.
L'exercici de terra es desenvolupa en una superfície encatifada de 12 × 12 metres quadrats. Es practica tant en categoria masculina com femenina. Les gimnastes efectuen una coreografia d'entre 70 i 90 segons, de vegades amb acompanyament musical. Els gimnastes, en canvi, realitzen una rutina d'entre 60 i 70 segons, sense música.
Les rutines consisteixen en una sèrie de passades diagonals on el gimnasta porta a cap tota mena de salts, voltes, habilitats acrobàtiques i caigudes a terra, acompanyades per elements de dansa, demostrant flexibilitat, força i equilibri.
L'aparell
[modifica]L'aparell es va originar com un «exercici lliure» per als homes, molt semblant a l'actual exercici de terra.[1] La majoria dels gimnastes de terra de competició són terres amb ressorts. Contenen molles i/o una combinació d'escuma de cautxú i fusta contraplacada que fan que el terra reboti, suavitzi l'impacte dels aterratges i permet que la gimnasta guanyi alçada en caure.[2][3] Els terres tenen perímetres clarament designats anomenats franja de delimitació, que indiquen una zona fora de límits.[4]
Dimensions
[modifica]Les mesures de l'aparell són publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
- Longitud: 12 m ± 3 centímetres[4]
- Amplada: 12 m ± 3 centímetres[4]
- Diagonals: 16,97 m ±5 centímetres[4]
- Marge addicional de seguretat: 1 m[4]
Les dimensions en gimnàstica rítmica, on el terra és l'escenari de tots els exercicis, són de 13 m ± 3 centímetres de costat amb un marge de seguretat de 0,5 m.[4]
Puntuació i regles de l'exercici de terra femení
[modifica]
Les rutines d'exercicis a terra duren fins a 90 segons, i hi ha un vigilant per a aquest esdeveniment.[5][6] La rutina està coreografiada per endavant, i es compon d'elements acrobàtics i de dansa. Aquest esdeveniment, sobretot, permet a la gimnasta expressar la seva personalitat a través del seu estil de dansa i musical. Els moviments que es coreografien a la rutina han de ser precisos, sincronitzats amb la música i entretinguts.[6]
Pel que fa a la competició d'elit internacional, la composició de la rutina la decideixen la gimnasta i els seus entrenadors. Molts gimnasos i federacions nacionals contracten coreògrafs especials per dissenyar rutines per als seus gimnastes. Entre els coreògrafs de gimnàstica coneguts destaquen Adriana Pop (Romania, França, Xina),[7] Dominic Zito (Estats Units),[8] i Geza Pozar (Romania, Estats Units). Algunes gimnastes adopten una nova rutina de l'exercici de terra cada any; altres mantenen la mateixa rutina durant diverses temporades de competició. No és estrany que els entrenadors modifiquin la composició d'una rutina entre reunions, sobretot si s'utilitza durant un període prolongat. És poc freqüent que les gimnastes facin servir més d'una rutina diferent en la mateixa temporada, tanmateix, no és del tot inaudit; per exemple, als Jocs Olímpics d'estiu de 1996 a Atlanta, la rutina de la russa Dina Kotchetkova a la final de terra va tenir una música, coreografia i composició completament diferents de la que va utilitzar en el seu exercici complet.
La música emprada per a la rutina és també l'elecció de la gimnasta i els seus entrenadors. Pot ser de qualsevol estil musical conegut i tocar-se amb qualsevol instrument, però pot no incloure paraules pronunciades ni lletres cantades de cap mena.[6] Es permet la vocalització si la veu s'empra exclusivament com a instrument. Normalment, és responsabilitat de l'entrenador portar la música a cada competició.[6]
Les puntuacions es basen en la dificultat, l'art, la demostració dels elements requerits i la qualitat general del rendiment. La puntuació es divideix en dues parts, puntuació D i puntuació E, que se sumen per obtenir la puntuació global.[9] La puntuació D és una bonificació afegida a la puntuació general pel nivell de dificultat de la rutina. La puntuació D es calcula sumant els valors de les 8 habilitats, connexions i requisits de composició més difícils amb els valors següents:[10]
| Dificultat | Valor |
|---|---|
| A | 0.1 |
| B | 0.2 |
| C | 0.3 |
| D | 0.4 |
| E | 0.5 |
| F | 0.6 |
| G | 0.7 |
| H | 0.8 |
| I | 0.9 |
| J | 1.0 |
La puntuació E es basa en l'execució i comença amb un valor de fins a 10,0; es prenen deduccions per mala forma i execució, manca d'elements necessaris i caigudes.[9] S'espera que la gimnasta utilitzi tota l'àrea del terra per a la seva rutina i vagi des d'una cantonada de la catifa a l'altre. Els passos fora dels perímetres designats de la planta incorren en deduccions. La gimnasta també incorrerà en una deducció si hi ha lletra a la música.[6]
Puntuació i regles de l'exercici de terra masculí
[modifica]Les rutines d'exercicis de terra dels homes no duren més de 70 segons, i hi ha un vigilant per a aquest esdeveniment.[11] Un so fort sona per avisar els gimnastes quan els queden 10 segons del temps assignat per acabar la seva rutina abans de rebre una penalització per excedir el temps legal permès. Les rutines solen estar formades per elements acrobàtics, combinats amb altres elements que mostren la força i la flexibilitat del gimnasta mentre es fa servir tota l'àrea del terra.[12]
Igual que amb la gimnàstica artística femenina, les puntuacions es basen en la dificultat, la forma i la qualitat general del rendiment, i la puntuació global és l'addició de la puntuació D i la puntuació E.[11] Es prenen deduccions per manca de flexibilitat, no utilitzar tota l'àrea del terra i fer una pausa abans de traçar les diagonals.[11]
Exercicis de terra de gimnàstica rítmica
[modifica]
Els exercicis de terra són una categoria també a la gimnàstica rítmica, però només es considera per a les gimnastes més joves, fins a 10 anys, que realitzen les seves rutines a mà alçada, és a dir, sense cap aparell (al contrari dels cinc restants: corda, cèrcol, pilota, maces i cinta). La seva durada i contingut estan clarament especificats i difereixen en cada categoria d'edat.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «FIG - Discipline». [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «The American Gym». [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Interactions of the Gymnast and Spring Floor». Arxivat de l'original el 2022-12-01. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Apparatus Norms» (PDF) p. 30,68,84,118. FIG.
- ↑ «WAG Code of Points 2017-2020» p. Section 5 Page 2. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «WAG Code of Points 2017-2020» p. Section 13 Page 1–3. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ gymnaste1013. «adriana pop» (en francès), 09-05-2007. Arxivat de l'original el 2021-04-28. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Choreographer Dominic Zito: Reinventing Kyla Ross - FloGymnastics» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ 9,0 9,1 «WAG Code of Points 2017-2020» p. Section 6 Page 2. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 10,0 10,1 «WAG Code of Points 2017-2020» p. Section 7 Page 1. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «MAG Code of Points 2017-2020» p. 16, 37–40. Arxivat de l'original el 2022-01-19. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ «USA Gymnastics | Men's Artistic Gymnastics Event Descriptions». Arxivat de l'original el 2023-03-29. [Consulta: 11 maig 2021].
Enllaços externs
[modifica]
- Codi de puntuació Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
- Descripció a la FIG Arxivat 2008-06-22 a Wayback Machine.
- Descripció a la FIG (2) Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine.