Exoporis
Exoporia  | |
|---|---|
 Trictena atripalpis | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Subclasse | Pterygota |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Exoporia Common, 1975 |
.svg){kind=icon}
Els exoporis (Exoporia) són un infraordre de lepidoptères primitius del subordre dels glossats (Glossata). Són un grup natural o clade. Els seu grup germà és l'infraordre dels heteroneures (Heteroneura).[1]
Característiques
[modifica]Es caracteritzen pel seu aparell reproductor femení únic que té un solc extern entre l'ostium bursae i l'ovípor pel qual l'esperma es transfereix a l'òvul, en lloc de tenir una obertura comuna (cloaca) pels òrgans copuladors i per l'ovipositor (posta d'ous) com en altres no ditrisis, o amb obertures separades enllaçades internament per un conducte seminal com els ditrisis.[2]
Taxonomia
[modifica]L'infraordre dels exoporis inclou 636 espècies repartides en sis famílies i dues superfamílies:[3]
- Superfamília Mnesarchaeoidea Eyer, 1924
- Família Mnesarchaeidae Eyer, 1924
- Superfamília Hepialoidea Stephens, 1829
- Família Palaeosetidae Turner, 1922
- Família Prototheoridae Meyrick, 1917
- Família Neotheoridae Kristensen, 1978
- Família Anomosetidae Tillyard, 1919
- Família Hepialidae Stephens, 1829
Referències
[modifica]
- ↑ Nielsen, E.S., Robinson, G.S. and Wagner, D.L. 2000. Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera) Journal of Natural History, 34(6): 823-878.
- ↑ Kristensen, N.P., (1999) [1998]. The non-Glossatan Moths. Ch. 4, pp. 41–62 in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume
- ↑ van Nieukerken et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 2011, pàg. 212–221.