L'exorcista 2: L'heretge
Aparença
(S'ha redirigit des de: Exorcist II: The Heretic)
Exorcist II: The Heretic | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | John Boorman | |
Protagonistes | Linda Blair Richard Burton Louise Fletcher Max von Sydow Kitty Winn Paul Henreid | |
Director artístic | Richard MacDonald | |
Producció | John Boorman Richard Lederer | |
Guió | Personatges : William Peter Blatty adaptació : William Goodhart no surten als crèdits : John Boorman Rospo Pallenberg | |
Música | Ennio Morricone | |
Fotografia | William A. Fraker | |
Muntatge | Tom Priestley | |
Vestuari | Robert De Mora | |
Productora | Warner Bros. Pictures | |
Distribuïdor | Warner Bros. Entertainment | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Estats Units | |
Estrena | 1978 | |
Durada | 118 min. | |
Idioma original | anglès, francès | |
Versió en català | Sí | |
Rodatge | Califòrnia, Arizona i Utah | |
Color | en color | |
Pressupost | 17.500.000 dòlars | |
Descripció | ||
Gènere | terror | |
Tema | sobrenatural, dimoni i exorcisme | |
Lloc de la narració | Àfrica | |
Lloc web | warnerbros.com… | |
|
L'exorcista 2: L'heretge (títol original: Exorcist II: The Heretic ) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Boorman, estrenada el 1977. És la continuació de L'exorcista (1973). Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]El pare Lamont investiga sobre la mort misteriosa del pare Merrin, sobrevinguda de resultes d'un exorcisme, i haurà de combatre el dimoni Pazuzu que la jove Regan porta sempre a dins.[2]
Repartiment
[modifica]- Linda Blair: Regan MacNeil
- Richard Burton: el pare Philip Lamont
- Louise Fletcher: el doctor Gene Tuskin
- Max von Sydow: el pare Merrin
- Kitty Winn: Sharon Spencer
- Paul Henreid: el cardenal
- James Earl Jones: Kokumo gran
- Ned Beatty: Edwards
- Belinda Beatty: Liz
- Rosa Portillo: la noia espanyola
- Barbara Cason: Sra. Phalor
- Tiffany Kinney: la noia sorda
- Joey Green: Kokumo nen
- Fiseha Dimetros: el jove frare
- Ken Renard: Abbot
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- El rodatge s'ha desenvolupat de maig a novembre de 1976 als estudis Warner Bros. de Burbank (Comtat de Los Angeles, Califòrnia), Glen Canyon, New York, Page i Washington DC.
- Linda Blair es va negar a ser maquillada com per a la primera pel·lícula. Una doble va fer les escenes de possessió.
- El paper del pare Lamont havia estat primer de tot proposat a Jon Voight, que va acceptar al principi, després va declinar a causa de divergències sobre el guió. La producció va pensar llavors en David Carradine i Jack Nicholson. L'estudi va refusar Carradine a causa de problemes que havien tingut amb ell a la sèrie Kung Fu (1972), i Nicholson demanava un salari massa alt.
- En el guió original, era previst un paper important per a Lee J. Cobb, que interpretava el tinent Kinderman en la primera pel·lícula, però en morir el febrer de 1976, el guió es va tornar a escriure.
- Després d'una carrera de més de quaranta anys, és el darrer film de Paul Henreid.
- En la seva estrena, era la pel·lícula de més gran pressupost de l'estudi Warner Bros.
Premis
[modifica]- Acadèmia de cinema de ciència-ficció, fantàstic i terror 1978: Nominació al premi al millor actor en una pel·lícula de terror per a Richard Burton, a la millor actriu en una pel·lícula de terror per a Linda Blair i als millors efectes especials.
Saga L'Exorcista
[modifica]La saga L'Exorcista és composta de cinc pel·lícules, el quart és una preqüela de la primera. L'últim (Dominion: Prequel to the Exorcist) rodada abans de la quarta part és un projecte refusat pels productors i no forma oficialment part de la sèrie.
Any | Títol | Director |
---|---|---|
1973 | L'exorcista | William Friedkin |
1977 | L'exorcista 2: L'heretge | John Boorman |
1990 | The Exorcist III: Legion | William Peter Blatty |
2004 | Exorcist: The Beginning | Renny Harlin |
2005 | Dominion: Prequel to the Exorcist | Paul Schrader |
Referències
[modifica]- ↑ «L'exorcista 2: L'heretge». esadir.cat. [Consulta: 23 febrer 2024].
- ↑ «Exorcist 2: The heretic». The New York Times.
Enllaços externs
[modifica]- Critica DevilDead Arxivat 2011-09-26 a Wayback Machine. (francès)