Vés al contingut

The Longest Day

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Longest Day

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKen Annakin, Bernhard Wicki, Darryl F. Zanuck i Gerd Oswald Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
John Wayne
Robert Mitchum
Henry Fonda
Richard Burton
Robert Ryan
Rod Steiger
Robert Wagner
Paul Anka
Fabian
Richard Beymer
Mel Ferrer
Jeffrey Hunter
Sal Mineo
Roddy McDowall
Stuart Whitman
Steve Forrest
Eddie Albert
Edmond O'Brien
Kenneth More
Peter Lawford
Richard Todd
Sean Connery
Irina Demick
Bourvil
Arletty
Jean-Louis Barrault
Paul Hartmann
Curd Jürgens
Peter Van Eyck
Alexander Knox
George Segal
Christian Marquand
Wolfgang Preiss
Red Buttons
Ray Danton
Gert Fröbe
Hans Christian Blech
Wolfgang Büttner
Pauline Carton
Werner Hinz
Richard Münch
Paul Edwin Roth
Georges Wilson
John Crawford
Henry Grace
Michael Hinz
Wolfgang Lukschy
Heinz Reincke
Dietmar Schönherr
Ernst Schröder
Karl John
Hans Söhnker
Loriot
Leo Genn
John Gregson
Donald Houston
Fernand Ledoux
Dewey Martin
Leslie Phillips
Ron Randell
Madeleine Renaud
Georges Rivière
Tommy Sands
Jean Servais
Tom Tryon
Richard Wattis
Daniel Gélin
Françoise Rosay
Patrick Barr
Yves Barsacq
Geoffrey Bayldon
Jean Champion
Yvan Chiffre
Gary Collins
Armin Dahlen
Mark Damon
Michel Duchaussoy
Frank Finlay
Harry Fowler
Bernard Fox
Robert Freitag
Bernard Fresson
Harold Goodwin
Walter Gotell
Clément Harari
Jack Hedley
Mickey Knox
Simon Lack
Rudy Lenoir
Edward Meeks
John Meillon
Kurt Meisel
Bill Nagy
Rainer Penkert
Siân Phillips
Maurice Poli
Hartmut Reck
Marcel Rouzé
Alice Tissot
Michel Tureau
Lionel Vitrant
Dominique Zardi
Bob Steele
William Shatner
Nicholas Stuart (en) Tradueix
Don Adams
Tony Mordente
Trevor Reid
John Robinson
Louis Mounier (en) Tradueix
Walter Horsbrugh (en) Tradueix
Howard Marion-Crawford
Lyndon Brook
Richard Dawson
Norman Rossington
Michael Medwin
Leslie de Laspee (en) Tradueix
Victor Maddern
Bryan Coleman
Eugène Deckers
Ruth Hausmeister Modifica el valor a Wikidata
ProduccióDarryl F. Zanuck Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióTed Haworth Modifica el valor a Wikidata
GuióRomain Gary, Cornelius Ryan, James Jones, David Pursall, Noël Coward i Jack Seddon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMaurice Jarre Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Bourgoin i Walter Wottitz Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSamuel E. Beetley Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 setembre 1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada180 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
francès
alemany Modifica el valor a Wikidata
RodatgeStudios de Boulogne i Ecquevilly Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost10.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació50.000.000 $ (mundial)
39.100.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Longest Day Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic, cinema històric, pel·lícula basada en una obra literària, drama i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAG Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i Operació Overlord Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056197 FilmAffinity: 806730 Allocine: 33427 Rottentomatoes: m/longest_day Letterboxd: the-longest-day Mojo: longestday Allmovie: v29958 TCM: 81774 Metacritic: movie/the-longest-day AFI: 23731 TMDB.org: 9289 Modifica el valor a Wikidata

The Longest Day és un pel·lícula estatunidenca de 1962 dirigida per Ken Annakin, Andrew Marton, Gerd Oswald i Bernhard Wicki.[1]

Argument

[modifica]
Defenses alemanyes conservades a la platja de Ouistreham a Normandia (França).

La pel·lícula narra diferents històries que van succeir entre el 5 de juny de 1944 i el 6 de juny d'aquell any, al voltant del desembarcament de Normandia. La pel·lícula va ser adaptada per Romain Gary, James Jones, David Pursall, Cornelius Ryan i Jack Seddon a partir del llibre que Cornelius Ryan havia escrit.

La gran majoria de militars i consultors de la pel·lícula van viure el dia D a la seva pròpia pell, i es mostren els seus personatges a la pel·lícula. Els productors es van entrevistar amb gent de totes dues bandes, entre ells Günther Blumentritt (ex general alemany), James M. Gavin (general estatunidenc) i Philippe Kieffer qui va dirigir l'assalt a Ouistreham, Max Pemsel (un general alemnay), Werner Pluskat (major de l'exèrcit alemany que va ser el primer a veure les tropes d'invasió marítimes) i Josef "Pips" Prille (Pilot de la Luftwaffe).

Una altra de les característiques de la pel·lícula, és que a la versió original tots parlen el seu idioma, situació que va ser eliminada en la versió doblada al castellà. Els estereotips nazis va ser eliminats de manera que es va intentar enfocar el conflicte des d'una perspectiva més humana. Paraules com «Sieg Heil» no surten a la pel·lícula tot i estar escrites per exemple en un bunker a Ouistreham.

Una altra història certa és la d'un paracaigudista de St.Mere Eglise que va quedar penjat vuit hores a la torre del campanar, per poder escapar d'una mort segura. A aquesta bonica població bretona hi ha un ninot paracaigudista permanentment penjat.

Repartiment

[modifica]

Estatunidencs

[modifica]
Actor Paper
Eddie Albert Coronel Thompson, 29a Divisió d'Infanteria
Paul Anka U.S. Ranger
Richard Beymer Private Arthur 'Dutch' Schultz, 82a Divisió Aerotransportada
Red Buttons Private John Steele, 82a Divisió Aerotransportada
Ray Danton Capità Frank
Fred Dur Major U.S. Ranger
Fabian Forte U.S. Ranger
Mel Ferrer Major General Robert Haines
Henry Fonda Brigadier General Theodore Roosevelt Jr.,
2n al Comandament de la 4a Divisió d'Infanteria
Steve Forrest Capità Harding, 82a Divisió Aerotransportada
Henry Grace General Dwight D. Eisenhower, Comandant Suprem Aliat
Peter Helm GI
Jeffrey Hunter Sergent (després Lt.) John H. Fuller
Alexander Knox Tinent General Walter Bedell Smith, Cap d'Estat Major del SHAEF
Dewey Martin Private
Roddy McDowall Private Morris, 4a Divisió d'Infanteria
John Meillon Almirall Alan G. Kirk, Comandant Suprem Naval estatunidenc
Sal Mineo Private Martini
Robert Mitchum Brigadier General Norman Cota, Asst. Comandant de la 29a Divisió d'Infanteria
Edmond O'Brien Major General Raymond O. Barton, Comandant de la 4a Divisió d'Infanteria
Ron Randell Joe Williams
Robert Ryan Brigadier General James M. Gavin, Asst. Comandant de la 82a Divisió Aerotransportada
Tommy Sands U.S. Ranger
George Segal U.S. Ranger
Rod Steiger Comandant de destructor
Nicholas Stuart Tinent General Omar N. Bradley, Comandant del Primer Exèrcit estatunidenc
Tom Tryon Tinent Wilson, 82a Divisió Aerotransportada
Robert Wagner U.S. Ranger
John Wayne Tinent Coronel Benjamin Vandervoort,
Comandant 2n Batalló, 505è Regiment d'Infanteria Paracaigudista
Stuart Whitman Tinent Sheen, 82a Divisió Aerotransportada

Britànics

[modifica]
Actor Paper
Patrick Barr Capità de Grup J.M. Stagg
Richard Burton Oficial de Vol David Campbell
Bryan Coleman Ronald Callen
Sean Connery Private Flanagan
Leslie de Laspee Private Bill Millin, Commando N. 4 (Gaiter a la platja)
Frank Finlay Private Coke, 2n Oxford & Bucks L.I.
Leo Genn Brigadier Edwin P. Parker Jr.
Harold Goodwin Private, 2n Oxford & Bucks L.I.
John Gregson Capellà militar britànic 6a Divisió Aerotransportada
Donald Houston Pilot de la RAF a la base
Simon Lack Mariscal en Cap de l'Aire Trafford Leigh-Mallory, Comandant de les Forces Aèries Aliades
Peter Lawford Brigadier Lord Lovat, Comandant 1a Brigada de Servei Especial
Howard Marion-Crawford Dr. Vaughan, 2n Oxford & Bucks L.I.
Michael Medwin Private Watney, 3a Divisió d'Infanteria
Kenneth More Capt. Colin Maud Comandant de Platja de la Royal Navy
Louis Mounier Mariscal de l'Aire Arthur William Tedder, Adjunt al Comandant Suprem Aliat
Leslie Phillips oficial de la Royal Air Force
Trevor Reid General Bernard Montgomery, Comandant de les Forces Terrestres Aliades
John Robinson Almirall Bertram Ramsay, Comandant de les Forces Navals Aliades
Norman Rossington Private Clough
Richard Todd Major John Howard, CO 2n Oxford & Bucks L.I.
Richard Wattis oficial paracaigudista, 6a Divisió Aerotransportada

Francesos

[modifica]
Actor Paper
Arletty Madame Barrault
Jean-Louis Barrault Pare Louis Roulland
André Bourvil Batlle de Colleville
Pauline Carton Muller
Irina Demick Janine Boitard (Resistència Francesa)
Fernand Ledoux Louis
Christian Marquand Capità de Fragata Philippe Kieffer
Comandant dels comando de la Marina Francesa
Madeleine Renaud Mare Superiora
Georges Rivière Sergent Guy de Montlaur
Jean Servais Contraalmirall Janjard
Georges Wilson Alexandre Renaud

Alemanys

[modifica]
Actor Paper
Hans Christian Blech Major Werner Pluskat, 352a Divisió d'Infanteria
Wolfgang Büttner Generalleutnant Dr. Hans Speidel, cap d'estat major, Grup d'Exèrcits B
Gert Fröbe Unteroffizier "Kaffeekanne" (pot de cafè)
Paul Hartmann Generalfeldmarschall Gerd von Rundstedt, Comandant OB West
Werner Hinz Generalfeldmarschall Erwin Rommel, Comandant Grup d'Exèrcits B
Karl John Generalleutnant Wolfgang Häger
Curd Jürgens General der Infanterie Günther Blumentritt, cap d'estat major, OB West
Til Kiwe Hauptmann Helmuth Lang, ajudant de Rommel
Wolfgang Lukschy Generaloberst Alfred Jodl, cap d'estat major, OKW
Kurt Meisel Ernst Düring
Richard Münch General der Artillerie Erich Marcks, Comandant LXXXIV Cos d'Exèrcit
Hartmut Reck Bernhard Bergsdorf
Heinz Reincke Oberst Josef Priller, Comandant JG 26
Ernst Schröder Generaloberst Hans von Salmuth, Comandant del 15è Exèrcit
Heinz Spitzner Helmuth Meyer
Wolfgang Preiss Generalmajor Max Pemsel cap d'intel·ligència, 7è Exèrcit
Peter van Eyck Oberstleutnant Ocker, cap d'operacions de la Luftwaffe, OB West
Vicco "Loriot" von Bülow Ajudant del Cap de la Luftwaffe.

Anecdotari

[modifica]
  • El sergent "Kaffeekanne" rebia aquest sobrenom de l'alemany "Tassa de cafè" la qual sempre portava a sobre.
  • Bill Millin, el músic que toca la gaita acompanyant les forces escoceses de Lord Lovat a Normandia, va ser realment el gaiter del grup durant el dia D. Lord Lovat va ignorar l'ordre d'alta instància en contra els gaiters i s'endugué a Millin a Normandia on va escapar del foc alemany, ja que els altres es pensaven que estava sonat.
  • Richard Todd, l'actor que pren el personatge del líder del grup de la British Airbone i que ha d'agafar intacte el pont Pegasus i mantenir-lo fins a ser relevat, era un dels soldats dels EUA que va prendre part en la batalla.
  • Curd Jürgens, l'actor que pren el paper del General Blumentritt va ser empresonat per les forces del Tercer Reich durant la seva joventut.
  • La pel·lícula compta a un James Bond, Sean Connery que encarna el soldat Flannagan, i a dos enemics de l'agent 007: Curd Jürgens va interpretar l'industrial llunàtic Stromberg a L'espia que em va estimar mentre que Gert Fröbe va interpretar a Auric Goldfinger a "Goldfinger".
  • L'ex-president dels EUA Dwight D. Eisenhower, qui era el comandant en cap de les forces aliades durant l'atac va ser proposat com a actor per a fer la pel·lícula en el seu propi paper. L'equip de maquillatge, però va decidir que no era pertinent, ja que era impossible que aparentés l'edat que tenia el 6 de juny de 1944.
  • Com hi havia una colónica de nudistes a Corsican plage, molt a prop de la zona de rodatge, es va haver de demanar als nudistes que s'allunyessin de la zona de filmació.

Lletra de la cançó de la pel·lícula

[modifica]

The Longest Day escrita per Paul Anka:

Many men came here as soldiers
Many men will pass the way
Many men will count the hours
As they live the longest day
Many men are tired and weary
Many men are here to stay
Many men won't see the sunset
When it ends the longest day
The longest day the longest day
This will be the longest day
Filled with hopes and filled with fears
Filled with blood and sweat and tears
Many men the mighty thousands
Many men to victory
Marching on right into battle
In the longest day in history

La cançó és la marxa autoritzada de Le Régiment de la Chaudière, the Canadian Parachute Centre (Centre de paracaigudistes canadencs) i pel former Canadian Airborne Regiment of the Canadian Forces (Veterans de guerra).

Premis

[modifica]

Guanyats

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Rodrigo, Víctor. «Cinc pel·lícules imprescindibles sobre el desembarcament de Normandia», 06-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «The Longest Day (1962) Awards». Turner Classic Movies. Arxivat de l'original el January 8, 2009. [Consulta: 30 abril 2008].