Expedició normanda de 859
viking expansion (en)   | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | military expedition (en) | ||
| Data | Entre l'any 859 i 862 | ||
| Lloc | Galícia | ||
| Resultat | Només vint de les naus originals va retornar | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Entre l'any 859 i 862 va tenir lloc l'expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs vikings més espectaculars. Björn Järnsida i Hasting varen comandar una flota de seixanta-dos vaixells que resseguint la península Ibèrica s'internà a la Mediterrània i arribà fins a la península Itàlica, saquejant multitud de ciutats i obtenint un important botí, tot i que només pogueren tornar vint de les naus que havien partit.[1]
La incursió començà per Galícia,[Nota 1] amb l'assalt d'Iria Flavia i el setge de Sant Jaume de Compostel·la, on foren rebutjats,[3] després saquejaren Al-Jazira al-Khadrà[4] i travessaren l'estret de Gibraltar assolant la ciutat de Nador, el castell d'Oriola[5] i les illes de Mallorca, Formentera i Menorca, on feren importants estralls.[2] Durant l'hivern es varen establir a la Camarga i van saquejar la vall del Roine,[Nota 2] apoderant-se, al Rosselló, d'Elna, Santa Maria d'Arles, Sant Genís de Fontanes i assolant Empúries,[7] arribant, potser, fins a Banyoles.[8]
A la primavera de l'any 860 tornaren a assolar la vall del Roine, atacant Valença, després navegaren cap a l'est, destruint la ciutat de Luna, al nord d'Itàlia, Fiesole, Pisa i Florència.[Nota 3]
El 861, de tornada, foren rebutjats de nou per la flota andalusina, que va destruir dues naus normandes. En el camí de tornada a casa, on només vint de les naus originals va retornar, varen saquejar Pamplona, on varen aconseguir capturar el rei de Pamplona Garcia I i alliberar-lo a canvi d'un gran rescat.[9]
L'expedició va ser la més audaç i de llarg abast a la Mediterrània amb l'objectiu de saquejar basant-se en la velocitat i la sorpresa. Per això quan es trobaven resistència real l'abandonaven per buscar objectius més fàcils.
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Iterum Nordomani piratie per hac tempora ad nostra littora pervenerunt: deinde in Hispaniam perrexerunt, omnemque ejus maritimam gladio, signeque praedando disipaverunt: exinde mari transjecto Nachor civitatem Manritaniae invaserunt, ibique multitudem chaldeorum gladio interfecerunt. Denique Majoricam, Fermentellam, et Minoricam insulas adgressi, gladio cas depopulaverunt. Postea Graeciam advecti, post triennium in patriam suam reversi.[2]
- ↑ Any 859
-Pyratae Danorum longo maris circuitu, inter Hispanias videlicet et Affricam navigantes, Rodanum ingrediuntur, depopulatisque quibusdam civitatibus ac monasteriis, in insula quae Camarias dicitur sedes ponunt.[6] - ↑ Any 860
-Hi vero Dani qui in Rodano morabantur usque ad Valentiam civitatem vastando perveniunt. Unde, direptis quae circa erant omnibus, revertentes, ad insulam in qua sedes posuerant redeunt.
- Dani qui in Rodano fuerant Italiam petunt et Pisas civitatem aliasque capiunt, depraedantur atque devastant.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Haywood, 1995, p. 58-59.
- ↑ 2,0 2,1 Florez, 1756, p. 492.
- ↑ Gonzàlez, 1978, p. 150-151.
- ↑ Rovira i Virgili, 1920, p. 559.
- ↑ Millàs, 1987, p. 124.
- ↑ 6,0 6,1 Troyes, 1883, p. 51.
- ↑ Balañà, 1997, p. 38.
- ↑ Balaguer, 1879, p. 17.
- ↑ Miranda et alt., 2008, p. 77.
Bibliografia
[modifica]- Balaguer i Merino, Andreu. Ordinacions y bans del comtat d'Empurias. Text catalá inédit precedit d'una noticia histórica ilustrada ab notas y probas diplomáticas y aclarat per un glosari. Montpeller: Estampa central del Migdia. Hamelin germans, 1879.
- Balañà i Abadia, Pere. L'islam a Catalunya (segles VIII-XII). Barcelona: Rafael Dalmau, 1997. ISBN 84-232-0515-0.
- Florez, Henrique. «Sebastiani Chronicon». A: España Sagrada, Theatro geografico-historico de la Iglesia de España (en llatí). XIII. Pedro Marín, 1756, p. 492.
- González López, Emilio. Grandeza e decadencia do reino de Galicia (en galleg). Vigo: Editorial Galaxia, 1978. ISBN 84-7154-303-6.
- Haywood, John. The Penguin Historical Atlas of the Viking (en anglès). Penguin Books, 1995. ISBN 0-14-051328-0.
- Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia (en àrab/català). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987. ISBN 8472831175.
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. II. Barcelona: Edicions Pàtria, 1920.
- de Troyes, Prudenci. Annales Bertiniani (en llatí). Hannover: Monumentis Germaniae Historicis, 1883.