Vés al contingut

Explotació social

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una explotació social és una relació social asimètrica o desequilibrada, que pot ser acceptada o legitimada pels costums o per les lleis, en la que algunes persones —generalment definides com a membres d'alguna categoria o jerarquia, o que posseïxen un estatus o paper social específic— abusen o utilitzen unes altres en una posició relativa més vulnerable.

Orígens i evolució del concepte

[modifica]

L'anàlisi sobre la desigualtat social i econòmica, que és l'origen de l'explotació social, comença en un període anterior a la modernitat. Per a Aristòtil era una situació "natural", producte de les diferències entre els éssers humans; per a Jean-Jacques Rousseau, el problema s'origina per la divisió del treball, que origina la pèrdua de l'"estat natural" original".[1]

Les primeres temptatives d'entendre l'explotació com categoria d'anàlisi político-social es troben al pensament utòpic de Babeuf, Robert Owen i Henri de Saint-Simon. Aquestes primeres anàlisis fonamenten l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels, els quals van desenvolupar una teoria filosòfica completa sobre la matèria, que molts consideren científica.

Se'n van derivar dues percepcions: la percepció ètica[2] i la percepció econòmica, introduïda per Karl Marx en el marc de l'economia clàssica.

Explotació a l'economia clàssica

[modifica]

Els economistes clàssics cercaven explicar un fenomen central: l'expansió de la producció econòmica i la caiguda de preus que observaven en aqueix període, l'inici de la Revolució Industrial, el que Marx i d'altres anomenaren capitalisme.

Adam Smith representà això anterior amb el seu cèlebre exemple de la fabricació d'agulles (inspirat en L'Encyclopédie de Diderot i d'Alembert): Segons Smith, el preu d'un monopoli és en cada ocasió el més alt que es pugui aconseguir. El preu natural o el preu de la lliure competència. al contrari, és el més baix que es pugui prendre.[3]

Aqueix mínim és el del cost de producció. D'on prové aqueix guany extra?

La solució, que és òbvia en l'opinió de Smith i Marx, és que algun o alguns dels factors que incideixen en la producció no estan sent o no han estat pagats

Marx anomena plusvàlua aquesta diferència entre el que els treballadors produeixen i el que reben com a salaris i considera que representa el muntant físic a mida de l'explotació.

Referències

[modifica]
  1. veure: J-J. Rousseau "Discurs sobre l'origen de la desigualtat entre els homes".
  2. Centesimus Annus: Sobre la cuestión social punto 41 sección IV. LA PROPIEDAD PRIVADA Y EL DESTINO UNIVERSAL DE LOS BIENES
  3. A. Smith: An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations: Book 1, Chapter 7 (Of the Natural and Market Price of Commodities) párrafo 27 (en inglés en el original)

Bibliografia

[modifica]
  • Marx, Karl: Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844.
  • Marx, Karl: Elements fonamentals per a la crítica de l'economia política (Grundrisse), I-III.
  • Marx, Karl: El capital.
  • Zygmut Bauman: Treball, consumisme, i nous pobres.
  • Goldthorpe, J.H: Ordre i Conflicte al Capitalisme Contemporani.
  • Wright, E. O.: Classe, crisi i Estat.