Vés al contingut

Fàbrica Bertran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Fàbrica Bertran
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xx (1910?)
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaReus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPasseig de Prim, 5-7
Map
 41° 09′ N, 1° 06′ E / 41.15°N,1.1°E / 41.15; 1.1
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC9557 Modifica el valor a Wikidata

La Fàbrica Bertran és un edifici industrial de Reus (Baix Camp) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Descripció

[modifica]

És un edifici d'una sola planta que en el seu origen constava de tres naus, de les que ens n'han arribat les dues que presenten façana al Passeig de Prim. Tenen forma de L amb pati interior, avui obert. Les façanes exteriors destaquen pel parament de pedra engaltada i les portes i finestres amb fals arc, reixes de pletines helicoidals i un emmarcament decoratiu de maó formant un disseny dentat que es repeteix a les cantonades de l'edifici. Unes filades de maó a escala de sòcol, a mitjana alçada de la planta baixa i sota el ràfec arrodoneix la composició. A l'interior trobem murs de maçoneria rústica, sostres de volta catalana o de maó pla i encavallades metàl·liques.[2]

Història

[modifica]

La Fàbrica Bertran d'olis i sabons, fundada per Francesc Bertran Blanch amb el nom de Fills de F. Bertran, va arribar a ser una de les més importants del país a començaments del segle xx.[3] Durant la Guerra civil va ser col·lectivitzada pels seus treballadors sota la protecció del Comitè Antifeixista de Reus.[4] L'autoria de la fàbrica no està documentada, però és probable que Pere Caselles en fos l'arquitecte, per la forma de combinar la pedra engaltada i el maó, com ja va fer en altres edificis industrials.[2] Les dues naus que encara existeixen es dediquen ara al negoci de la restauració.

Referències

[modifica]
  1. «Magatzems al Passeig Prim 5-7». [Consulta: 7-X-2014].
  2. 2,0 2,1 Arnavat, Albert (dir.). Arquitectura industrial modernista i noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tarragona: La Diputació, 2012, p. 49. ISBN 9788415264125. 
  3. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 117. 
  4. Navais, Joan. Una ciutat en ebullició: petites històries de Reus i de més enllà. Reus: Centre de Lectura, 2017, p. 139. ISBN 9788494533563. 

Enllaços externs

[modifica]