Fàbrica Casaramona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Construcció | 1909 | |||
| Ús | centre cultural | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Font de la Guatlla (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 i Mèxic, 36-46, Gimbernat, 1-9 i Morabos, 11-15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 9 gener 1976 | |||
| Codi BCIN | 62-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0004203 | |||
| Id. IPAC | 66 | |||
| Id. Barcelona | 1743 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | CaixaForum Barcelona | |||
La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.[1][2][3] Des del 2002 és la seu del centre cultural CaixaForum Barcelona.[3]
Descripció
[modifica]L'antiga fàbrica de filats i teixits Casaramona és un conjunt de gran coherència formal, format per un seguit d'edificacions (onze cossos de superfícies i alçades diferents), majoritàriament de planta baixa,[3] per a facilitar el trasllat de mercaderies mitjançant un sistema de carrers interns, que alhora també servien de tallafocs. Les diverses solucions estructurals i els detalls ornamentals són resolts a partir d'una comprensió perfecta de la tecnologia del maó, sota una òptica tendent al funcionalisme. Les naus, de planta rectangular i amb coberta plana, són cobertes amb voltes de rajol que recolzen sobre pilars de ferro. Els arcs de descàrrega i un sistema de tirants metàl·lics contraresten les empentes laterals, que es descarreguen en uns pilars o contraforts que hi ha als murs de tancament. Aquests contraforts són acabats en pinacles, que creen un ritme vertical que contribueix a trencar-ne l'horitzontalitat. La decoració es completa a base de merlets de maó.[3]
Les dues torres, que amaguen antics dipòsits d'aigua, marquen l'eix de simetria del conjunt. L'una situada a l'entrada, té inscrit el nom de la fàbrica en plafons de ceràmica i és rematada per una estructura de ferro. L'altra, situada a l'interior, té el dipòsit rodó a la part superior, que és rematada amb un cos format per arcs parabòlics i una coberta revestida de ceràmica.[3]
Al vestíbul hi ha dues obres emblemàtiques de la col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació la Caixa: el mural Splat (2001), que l'artista Sol LeWitt va concebre especialment per al nou centre, i el núvol de neó Ambiente Spaziale (1951), que Lucio Fontana va realitzar per a la Triennal de Milà de 1953. També s'hi exposa l'obra Espai de dolor (1983), de Joseph Beuys.
Història
[modifica]El 1909, l'industrial tèxtil Casimir Casaramona i Puigcercós, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, va decidir concentrar la producció en una nova fàbrica al carrer de Mèxic, prop de la futura plaça d'Espanya, i va encarregar el projecte a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.[4][5] El 9 de març del 1911, la seva fàbrica del carrer de Sant Rafael, 17 (vegeu casa-fàbrica Terrés) va ser destruïda per un incendi,[4] la qual cosa va impulsar la construcció de la nova, inaugurada el 1913[6] i que va guanyar el Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.[3]
Casaramona va morir el 18 de maig del mateix any, i el negoci va passar a mans del del seu fill August, però durà pocs anys, i va tancar abans del 1920.[4] Les seves naus van servir com a magatzems de l'Exposició Internacional de 1929, i durant la Segona República s'hi va instal·lar la Guàrdia Civil.[7] Després de la Guerra Civil espanyola i fins al 1992, va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la Policia Nacional.[3]
Rehabilitació
[modifica]El 1963, l'antiga fàbrica va ser adquirida per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis,[6] que a partir del 1993 va rehabilitar-la per a instal·lar-hi el centre cultural CaixaForum Barcelona, inaugurat el 2002.[8]
A la primera fase, de consolidació i restauració, encomanada a un arquitecte especialista en modernisme, Francisco Javier Asarta, s'hi va recuperar l’aspecte extern original, els elements decoratius en pedra, maó i ferro i se'n van eliminar els afegits.[9]
Durant la segona fase, desenvolupada pels arquitectes Roberto Luna i Robert Brufau, es va construir un gran vestíbul subterrani i es van adaptar els tallers de la fàbrica com a sales d'exposicions. El projecte va permetre guanyar 5.000 m² subterranis i la creació d'una nova entrada.[10]
Finalment, es van projectar l'auditori, la mediateca, els magatzems i altres espais de la planta baixa, i es va encarregar a l'arquitecte japonès Arata Isozaki i a Roberto Luna la integració dels accessos exteriors amb el vestíbul.[10] Isozaki va dissenyar la monumental estructura de vidre i acer, en forma d'arbre. El pati anglès és de pedra calcària en referència al Pavelló d'Alemanya que Mies van der Rohe va projectat just al davant per a l'Exposició Internacional de 1929.
Referències
[modifica]- ↑ «Decreto 248/1976, de 9 de enero, por el que se declaran como monumentos histórico-artístico de carácter nacional varias obras del arquitecto Puig y Cadafalch». BOE, 17-02-1976, pàg. 3316.
- ↑ «Fàbrica de filats i teixits de cotó Casarramona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Fàbrica Casaramona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Cabana, 1992.
- ↑ «Casimiro Casaramona. Mèxic (36-46), Monfort (Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia 2-10), Castillejos (ara Morabos 11-15) i Gimbernat (1-9). Edificar una nova planta (coneguda com a fàbrica tèxtil Casaramona)». Q127 Eixample 12190/1910. AMCB, 27-12-1909.
- ↑ 6,0 6,1 Abad, Carlos J. Pardo. El patrimonio industrial en España: Paisajes, lugares y elementos singulares. Ediciones AKAL, 2016. ISBN 978-84-460-4329-4.
- ↑ «Ley sobre concesión de un crédito extraordinario de 428.959 pesetas para abono de alquileres del edificio "Casaramona", destinado a cuartel de la Guardia Civil de Barcelona, desde 1º de noviembre de 1932 a 31 de marzo de 1934 y todo el año 1935». BOE, pàg. 4144.
- ↑ Urbano, Salustiano del Campo; Tezanos, José Félix. España siglo XXI: Literatura y bellas artes (en castellà). Biblioteca Nueva, 2008, p. 709. ISBN 978-84-9742-853-8.
- ↑ Gómez, Víctor. Josep Puig i Cadafalch y la búsqueda de la modernidad (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2019-05-24, p. 489. ISBN 978-84-9168-234-9.
- ↑ 10,0 10,1 Rivera Rivero, María Gabriela «De la memoria reflexiva al cronotopo en movimiento». Arquitectonics: Mind, Land & Society, 24, 10-2012, pàg. 229–242. ISSN: 1579-4431.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Casimir Casarramona. L'opció del vapor». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
[modifica]
- «Fàbrica Casarramona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Puig i Cadafalch: FÀBRICA CASARAMONA (Caixa Fòrum)». GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Fàbrica de Filats Casarramona». UPCommons.