Fàbrica Ferrer i Mora

Infotaula edifici Fàbrica Ferrer i Mora
Altres noms	Edifici del Molí
Dades
Tipus	Fàbrica
Construcció	1855
Ús	biblioteca
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Molins de Rei (Baix Llobregat)
Localització	Plaça del Molí, s/n
41° 24′ 47″ N, 2° 00′ 53″ E
Format per	xemeneia de la fàbrica Ferrer i Mora
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	52873
Bé cultural d'interès local
xemeneia de la fàbrica Ferrer i Mora
Id. IPAC	52874

La Fàbrica Ferrer i Mora (1855-1962), anomenada també Edifici el Molí o senzillament El Molí, va ser una fàbrica de Molins de Rei, de El Baix Llobregat, que es dedicava a la indústria tèxtil de cotó. L'edifici està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment reconvertida en la Biblioteca el Molí pública i municipal.

Origen

Els estudiosos remunten l'origen de la Fàbrica el Molí a una anterior empresa manufacturera del terme municipal de El Papiol. En concret una fàbrica de filats de cotó denominada "Fàbrica Nova" arrendada a Ignasi Herp i Rallat el 1832. Aquesta va ser pionera de la indústria cotonera a la comarca per la seva organització i aplicació de tecnologia filadora intensiva. Per sufragar noves inversions va vendre maquinària més avançada de l'època com mule-jennies de més de 200 i 300 fusos a part de màquines de filar, cardar i preparar el cotó i telers mecànics de Debergué construïts a París a Antoni Ferrer. Començava així la societat Ferrer, Riba i Valls que va operar entre agost de 1841 i maig 1854. El 1855 van traslladar la fàbrica nova a Molins de Rei arrel de la compra com establiment perpetu del molí fariner per augmentar la superfície fabril i aprofitar les aigües del reg vell.

Edifici

Construcció

Les obres de construcció, que es van portar a terme entre maig de 1855 i novembre de 1857, seguien el disseny de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet amb l'ajut de l'agrimensor i urbanista Marc Guimerà Rios-Campos. La construcció d'aquest edifici industrial representà el salt cap a l'era de la industrialització en una població molinenca que fins aleshores havia estat essencialment agrària.

L'elecció de la seva ubicació no va ser casual. Situar-la al costat del Riu Llobregat responia a la necessitat d'abastir-se de la font d'energia hidràulica que emprava per funcionar les màquines. Era una zona amb una llarga tradició en molins fariners. Més endavant, a redós de les innovacions, l'aigua com a font d'energia seria substituïda successivament pel vapor, el gas i l'electricitat.

Amb el trasllat de la fàbrica de Papiol a Molins de Rei s'incloïa també la nova gestió d'una resclosa i dels censos de l'edificació i dret d'ús d'aigües. Tres socis constituïen el lideratge de l'empresa; Antoni Ferrer, Francesc Riba i Rafael Valls, encara que Antoni Ferrer seria el soci majoritari de la companyia que anomenarien Ferrer i Companyia, a més de ser el director, gestor de planificació de la nova fàbrica i encarregat de posar-la en marxa.

Estil arquitectònic

L'edifici estava inspirat en els models de les fàbriques de manufactures tèxtils de Manchester, Anglaterra. Això implicava un exterior amb amplis finestrals que aprofitessin al màxim la llum diürna per a uns llargs torns laborals i una distribució interior d'espais i connectors de sales pensant en els diferents processos i la cadena de manufactura tèxtil del cotó; des de l'arribada en flocs del cotó fins a la seva conversió en fil i transport.

La fàbrica constava d'una nau principal de tres pisos i golfes, i incorporà dins el complex fabril l'antic molí fariner. De l'estructura interior cal destacar les columnes de ferro colat sobre les quals descansa l'embigat de fusta de melis, un material que actualment conserven pocs edificis industrials de l'època a Catalunya. També cal destacar la turbina de grans dimensions que es va trobar durant la remodelació de l'edifici.

Fonts energètiques

La tecnologia en les fonts energètiques també ha variat. Inicialment la principal font fou l'energia hidràulica a aprofitada amb turbines. Al llarg del període s'anaren canviant els models de turbina i el número d'aquestes per poder donar més potència, adaptar-les segons ritmes de producció, necessitats de cada moment o per diferenciar-les per funcions. Aquesta força es transmetia a tot un entramat de politges, batans, corretges i embarrats distribuït per tots els nivells de l'edifici i a cadascuna de les màquines.

L'energia hidràulica fou la principal font energètica fins i tot en el moment de l'electrificació a finals del segle xix. Tot i que es complementava amb l'ús d'altres energies auxiliars que permetessin una major regularitat, per tasques concretes o en períodes d'excepcionalitat com son el vapor (a base de calderes alimentades amb carbó), el gas per a l'enllumenat.

Història

La producció manufacturera se situa entre 1857 i 1962, cent cinc anys però en els que la fàbrica va canviar tecnològicament, va tenir una producció irregular i fins i tot va parar màquines en varis períodes. El número de treballadors, el número de maquinària, la quantitat de fusos per maquinària i els ingressos van anar oscil·lant en tot el període. Els mateixos socis canviaren també degut a defuncions i relleus generacionals, tot i que a la Companyia Ferrer & cia es mantingué el predomini de la línia familiar Ferrer i Mora, que mai dividiren l'herència i acabaren constituint la propietat "S.A. Hija de J. Ferrer y Mora".

En el primer any ampliaren la productivitat afegint el tissatge (incorporant setze telers manuals i vuitanta sis mecànics). Els períodes de remuntada industrial se situen en els primers divuit anys, al voltant 1890 i en el tombant de segle. Les èpoques de crisi més destacades foren al voltant 1880 i ja entrats al segle XX es mantingué una lleugera i constant davallada fins a la caiguda de l'any 1926 32. S'han documentat etapes de crisi que els van portar a parar activitat com als anys 1876-78, 1881-1882, 1885 i 1887. Els acomiadaments en el sector tèxtil castigaren a treballadors i poblacions on un tant per cent elevat es dedicava a aquest sector.

Moviment obrer

Dins la fàbrica Ferrer i Mora apareixeran els primers moviments sindicals tèxtils de Molins de Rei, des del 1869 amb la Societat Cooperativa de Teixidors Mecànics, la participació de delegats molinencs al sindicat tèxtil de Les Tres Classes de Vapor i la primera vaga de la que es té constància a Molins de Rei el març 1890 en solidaritat amb els obrers de Manresa afectats pel locaut patronal. Les condicions laborals fabrils incloïen llargues jornades laborals, treball infantil, locauts, falta de seguretat i acomiadaments que li seguiren vagues per reclamar millores laborals en 1902 i 1909. A partir de 1915, la Federació Obrera dinamitza l'associacionisme obrer local com a model mutualista de diferents sectors productius de la vila.

Durant la guerra civil consta que la fàbrica es va col·lectivitzar. i el sector tèxtil en general creixé en número de treballadores, un sector industrial tèxtil predominantment compost per obreres. Avui en dia no s'han treballat prou les fonts per poder conèixer com va ser la col·lectivització ni la recuperació en la postguerra.

Enllaços externs

• Pobles de Catalunya Arxivat 2018-05-09 a Wayback Machine.
• Viu Molins de Rei
• Web Oficial Turisme Molins de Rei Arxivat 2018-04-28 a Wayback Machine.