Fàbrica Malibran
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Lluna, 14 i Guifré, 11 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52548 | |||
| Id. Barcelona | 6760 | |||
.jpg)
La fàbrica Malibran, també coneguda com a Martinon, és un edifici situat als carrers de la Lluna i de Guifré del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local[1][2] arran de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica).[3]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici industrial de planta baixa i dos pisos. A l'interior d'illa hi ha una nau de planta baixa i un pis paral·lela al carrer de la Lluna. Als baixos s'hi disposaven, originalment, una onzena d'obertures; algunes de les quals han estat cegades posteriorment. Consisteixen en diverses finestres, portes i portals, tots de forma quadrangular (encara que els portals eren originalment d'arcs de mig punt, que han estat tapiats). Tant al primer com al segon pis s'obren dotze finestrals repartits entre la façana del carrer de Guifré, més llarga, i la banda del carrer de la Lluna, més estreta. Totes les obertures estan alineades formant una retícula regular. La filera superior de les finestres del carrer de Guifré ha estat tapiada completament, mentre que excepcionalment dues de les altres conserven alguns elements distintius, com ara una barana de ferro forjat o bé una balustrada. En general, però, totes les obertures han perdut els tancaments i fusteries originals. L'edifici es remata amb una cornisa recta i plana. El parament està realitzat amb obra de maó revestida amb morter, sense cap mena de decoració.[2]
Als interiors es conserva bona part de les estructures industrials originals, dels segles xix i xx, com ara paviments de ciment continu, paraments de maó al trencajunt, pilars de fosa, biguetes de fusta i ferro, jàsseres de fusta massissa o forjats a base de biguetes motllurades i revoltons ceràmics revestits, a més de l'encavallada de la coberta. Altres elements singulars a destacar són el muntacàrregues, l'escala de comunicació feta de volta catalana i amb barana de ferro forjat, o bé les restes d'un mostrari de pintures murals segons el gust orientalista de finals del segle xix.[2]
Història
[modifica]El 1854, el fabricant de goma elàstica Joan Artur Malibran i Autet (Puigcerdà, 1818- Madrid, 1882)[4][5] va demanar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 2 CV al pati de la casa d'Erasme Janer, on tenia instal·lada la seva indústria.[6][7] El 1856, la seva esposa Dolors Martinon i Plasson de la Combe,[8] natural de Santa Cruz de Tenerife,[3] va adquirir en emfiteusi al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer un terreny als carrers de la Lluna i de Guifré,[9] on el 1857 va fer construir una casa-fàbrica segons el projecte del mestre d'obres Francesc Joan Batlle,[10] i Malibran hi va traslladar la seva fàbrica: «Titulada la Constancia. c. Luna s.n., esquina a la de Vifredo. En este establecimiento se fabrican varios objetos de goma elástica y telas impermeables. Tambien se construyen tubos para la conduccion de fluidos y líquidos, rondelas, platinas, resortes, y todo lo necesario á máquinas de vapor, tanto terrestres como marítimas.»[11][12]
El 1859, el calderer Melcior Costa, establert al num. 62 del carrer del Carme,[13][14] va demanar permís per a traslladar-hi una màquina de vapor de 2 CV[15] que movia un torn.[16]
El 1860, la fàbrica es va presentar a l'Exposició Industrial sota la raó social Malibran i Fill,[17] i el 1861, Malibran va demanar permís per a construir una casa al núm. 12 al carrer de la Lluna, ocupant una part del pati de la finca, segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran.[18] La propietat d'ambdós edificis es va mantenir unida fins al 1922.[3]
El 1921, Francesc de Paula Pascual va demanar permís per a instal·lar un motor elèctric de 3 CV en el seu taller de maquinària.[19] El 1960, es va obrir un expedient de legalització del magatzem de fusta de Josep Pascual i Castells.[20]
El 1986, s'hi va instal·lar a la fàbrica la casa-taller del dissenyador gràfic Pere Torrent i Gonzàlez, més conegut com a Peret, i de la fotògrafa Maria Espeus. Aquest taller, que ha acollit conferències, exposicions i concerts, conforma un triple espai que uneix visualment les tres plantes i el jardí. A la planta baixa hi ha l’estudi de Peret, el despatx i la biblioteca. L’habitatge i la terrassa es troben al primer pis, i el plató fotogràfic, el camerí i el despatx de la fotògrafa al segon.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Fàbrica Martinon». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fàbrica Martinon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Modificació del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 33-34.
- ↑ «JUAN ARTURO BUENAVENTURA JOSE MALIBRAN Y AUTET». geneanet. Leopoldo GONZALEZ COUTTENYE.
- ↑ «Juan Arturo de Malibrán y Autet». Db-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-140, 12-7-1854.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 309, 312.
- ↑ «MARIA DOLORES JOSEFA GUILLERMINA MARTINON Y PLASSON DE LA COMBE». geneanet. Leopoldo GONZALEZ COUTTENYE.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/15, f. 231v-237v, 11-12-1856.
- ↑ «Dolores Martínez. Lluna 14 cantonada Guifré 11. Sol·licitar permís per construir una fàbrica». Q127 Foment 894 bis C. AMCB, 1857.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 365, 558.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 144, 242.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 149, 347, 564.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 173, 216.
- ↑ «Col·locar caldera de vapor a la casa situada al carrer Guifre 11 cantonada amb Lluna 12-14, propietat de Melchor Costa». Q136 Obres públiques 3/1 2314. AMCB, 1859.
- ↑ 16,0 16,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa, descriptiva y crítica de la Exposicion Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 163.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1166 C.
- ↑ «Francisco de P. Pascual. Wifredo 11-15 (ara Guifré 11) cantonada Lluna 14. Instal·lar un electromotor i una forja portàtil en un taller de maquinària». Q127 Foment 2110/1921. AMCB.
- ↑ «José Pascual Castells. Guifré 11. Magatzem de fusta. Inspecció i legalització del local». Q122 Activitats 150837. AMCB, 1960.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 588-589. ISBN 978-84-9156-216-0.
Enllaços externs
[modifica]
- Sancho, Jesús «Una de las últimas fábricas del Raval, en venta y sin catalogar». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 18-05-2016.