Fàbrica Moreno Olivella
Fàbrica Moreno Olivella | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici industrial | |||
Part de | Conjunt especial de l'Eixample | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | en perill | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Antoni (Barcelonès) | |||
Localització | Parlament, 30-32 | |||
| ||||
La fàbrica Moreno Olivella és un edifici industrial situat al carrer del Parlament, 30-32, cantonada amb el passatge de Pere Calders, al barri de Sant Antoni de Barcelona.
Història
[modifica]El 1881, el fabricant de «puntes de París» (claus prims fabricats mecànicament) Andreu Olivella, establert al carrer dels Sagristans, 1,[1][2] va demanar permís per a instal·lar una caldera de vapor de 18 CV en una «quadra» del carrer del Parlament, 30.[3] La fàbrica, inicialment de planta baixa i un pis, va ser ampliada successivament per la seva filla Antònia, casada amb Laureano Moreno Morcillo,[4][5] amb una planta més el 1907, i al núm. 32 del mateix carrer el 1911 i 1917, segons el projecte de l'arquitecte Josep Amargós.[6][7][6][8]
A la dècada del 1940, la fàbrica de puntes de París de Laureano Moreno compartia les instal·lacions amb la cooperativa de producció Numbar, fabricant de cafeteres exprés.[9]
Un cop finalitzat l'ús industrial, s'hi instal·là l'escola cooperativa Griselda, que va tancar el 2019.[10] Des de aleshores, l'edifici, propietat de Núñez i Navarro,[10] es troba en desús.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 518.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1881, p. 44 (anuncis).
- ↑ Diari catalá. Polítich y literari, 22-04-1881, p. 218.
- ↑ «BARCELONA 1907 ANTONIA OLIVELLA DE MORENO FABRICA DE PUNTAS HOJA LIBRO». todocoleccion.net.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 297.
- ↑ 6,0 6,1 «Andrés Olivella. Parlament 25 (actual 30-32) i passatge Parlament 10 (actual passatge de Pere Calders). Sol·licitar permís per reformar habitatge». Q127 Eixample 2681/1886. AMCB.
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 627.
- ↑ Basiana, Orpinell i Checa Artasu, 2000.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 321.
- ↑ 10,0 10,1 López, Helena «L'última víctima del 'barricidi' de Sant Antoni ja té nom: Escola Griselda». El Periódico de Catalunya, 19-06-2019.
Bibliografia
[modifica]- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume; Checa Artasu, Martí. Barcelona, ciutat de fàbriques, setembre 2000, p. 34-35. ISBN 84-922646-4-0.
- Fernández Pérez, Paloma «Empresas familiares y acuerdos cooperativos en el metal español: el caso de las industrias del alambre de hierro y acero (1880-1974)». Investigaciones de Historia Económica, 4, 2006, vol. 2, pàg. 51-76.
Enllaços externs
[modifica]- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume «Puntes de París Moreno, 1997-1998 (fotografia)». Barcelona, ciutat de fàbriques. MACBA.