Vés al contingut

Fàbrica de xocolata de Climent Guàrdia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFàbrica de xocolata de Climent Guàrdia
(es) Guardia (Clemente). Chocolates y pastillaje Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfàbrica
negoci Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballxocolata Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1824
Data de dissolució o abolició1918 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La fàbrica de xocolata de Climent Guàrdia era un establiment situat a la plaça de la Llana, 23 i carrer de Civader, 3 de Barcelona, un edifici catalogat com a bé cultural d'interès local[1] i que havia format part d'una finca més gran d'origen medieval, on va estar l'Hostal de Sant Pere.[2][3][4][5][6]

Història

[modifica]

Climent Guàrdia i Espaulella[7] tenia un obrador de xocolata (que segons la guia El Consultor del 1863 era una abaceria)[8] al carrer del Portal Nou, 21. El 1875, es va traslladar a la plaça de la Llana, 23,[9][10][11] on el 1880 va sol·licitar la legalització d'un motor de gas.[12]

La seva fàbrica estava especialitzada en mòltes particulars, xocolata a la vainilla[13] i xocolata a la pedra,[14] i durant la visita de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena a l'Exposició Universal de Barcelona el 4 de juny de 1888, el Palau de Ciències va acollir una munió de regals presentats pels expositors per tal que els destinés a qui ho necessités, entre ells un ramell de xocolata de Climent Guàrdia, que va despertar el seu interès i que va ser destinat a beneficència.[15]

Va morir el 29 d'agost del 1903,[16][17] un mes després que la seva esposa Maria del Carme Vilavendrell i Cuyàs,[18][19] i fou succeït en el negoci pel seu fill Joan Guàrdia i Vilavendrell,[20][21] que el 1906 va demanar permís per a substituir un motor de gas per un d'elèctric de 3,5 CV.[22][23]

Joan Guàrdia va morir el 1918,[24][25] i la fàbrica restà en l'oblit fins que va ser redescoberta el 2024 durant les obres de rehabilitació de l'immoble (de propietat municipal i destinat a habitatges assistits), gràcies a la troballa d'unes plaques de plom que havien servit per a fer-ne les etiquetes.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Veclus, 2000.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Una fàbrica de xocolata del s. XIX amagada al subsol d’un edifici en rehabilitació a Ciutat Vella». Servei de premsa. Ajuntament de Barcelona, 09-02-2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 Aguilar, Xavi. «Unes obres a la plaça de la Llana descobreixen una antiga xocolateria». El Punt Avui, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
  5. ↑ «Troben una fàbrica de xocolata del segle XIX oblidada en un palau medieval de Barcelona/». 324cat, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
  6. ↑ Mira, Gerard. «Descobreixen una fàbrica de xocolata del segle XIX en unes obres al Gòtic». Tot Barcelona, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
  7. ↑ «CLIMENT GUARDIA ESPAULELLA». geneanet. Montse Rotllant Vilavendrell.
  8. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 124, 235. 
  9. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 19-03-1875, p. 2911. 
  10. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 500. 
  11. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 261. 
  12. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 27-11-1880, p. 13892. 
  13. ↑ «Fábrica de chocolates de Clemente Guardia». La Vanguardia, 17-08-1891, pàg. 3 [Consulta: 9 febrer 2024].
  14. ↑ «Fábrica de chocolates de Clemente Guardia». La Vanguardia, 16-03-1893, pàg. 3 [Consulta: 9 febrer 2024].
  15. ↑ «La Corte en Barcelona. En la Exposición». El Anunciador: boletín comercial, 66, 05-06-1888, pàg. 4.
  16. ↑ La Publicidad (edición mañana), 08-10-1903, p. 1. 
  17. ↑ El Diluvio, 08-10-1903, p. 12. 
  18. ↑ La Publicidad (edición noche), 11-07-1903, p. 1. 
  19. ↑ «CARME VILAVENDRELL CUYAS». geneanet. Montse Rotllant Vilavendrell.
  20. ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 905. 
  21. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 19. 
  22. ↑ AMB, Q127 Foment 3041/1906, 17-12-1906.
  23. ↑ Caballé, Gonzàlez i Nolasco, 2000, p. 49.
  24. ↑ «Participacions de defunció». La Veu de Catalunya (edició vespre), 10-12-1918, pàg. 4.
  25. ↑ «JOAN GUARDIA VILAVENDRELL». geneanet. Montse Rotllant Vilavendrell.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_de_xocolata_de_Climent_Guàrdia&oldid=34185720»