Fèlix Cucurull i Tey
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 gener 1919 Arenys de Mar (Maresme) |
Mort | 4 febrer 1996 (77 anys) Arenys de Mar (Maresme) |
Sepultura | Cementiri d'Arenys de Mar |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | historiador, escriptor, poeta, polític |
Partit | Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1970–1973) Acció Socialista Independentista de Catalunya (1968–1970) Front Nacional de Catalunya (1939–1968) Estat Català (1936–dècada del 1930) |
Alumnes | Maria Teresa Bertran i Rossell |
Premis | |
|
Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme, 12 de gener de 1919 - 4 de febrer de 1996) fou un escriptor i polític català.[1]
Biografia
[modifica]Fill de Fèlix Cucurull i Campalans, batlle d'Arenys de Mar i de la seva segona esposa, Leonor Tey i Vilageliu. Al 1930, inicia els estudis de batxillerat al Col·legi Cassà, regentat pels Germans Gabrielistes. El 1933 continua els estudis de batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament de Mataró. El 1936 ingressà a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit de Llevant, instal·lat a València, i va anar al front com a milicià de Cultura. En acabar la guerra civil espanyola milità en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 formà part del Consell Executiu en la conferència de assistí a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins al 1968 quan abandonà el partit per a crear l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) posteriorment. Col·laborà a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canigó, Ponent i Avui. Participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat. Després d'abandonar el PSAN amb l'escissió produïda l'any 1973, participà com a delegat d'Independents pel Socialisme amb els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1978, però, va abandonar-lo quan es preparava la fusió amb el PSOE. Entre el 1977 i el 1981 també fou membre de l'executiva del Consell Nacional Català, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de l'1 de març de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), però no fou escollit.
A les eleccions municipals de 8 de maig de 1983 va encapçalar com a independent la llista del PSUC-Candidatura Unitària d'Esquerres, on també formava part Nacionalistes d'Esquerra i va ser escollit regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El 1984 col·laborà en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1985 viatja a París en el Tren de les Nacions i forma part de la comissió que lliura a la UNESCO un manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat. El 1986 fa el discurs d´obertura de la desena Assemblea General de la Crida.
El 1985, la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Arenys de Mar i la biblioteca P. Fidel Fita li reten un homenatge a Arenys de Mar. El 1988, rep l'homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Funda i presideix l'Associació Josep Narcís Roca i Farreras, fins a la seva mort. El 1991 li és atorgat el guardó CIEMEN 1991 (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions). I el 1995 a les Jornades Independentistes d'Arenys de Mar, Fèlix Cucurull rep el que serà el darrer homenatge en vida.[2]
De l'obra historiogràfica, cal assenyalar els estudis que realitzà de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 mercè el seu estudi Dos pobles ibèrics (1967) on fa paral·lelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Unió Brasilera d'Escriptors.
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]- A mig camí del seny (1946)
- Vida terrena (1948)
- Els altres mons (1952)
- El temps que se'ns escapa (1959)
- Vida terrena (1977)
Narracions
[modifica]- L'últim combat (1954)
- Només el miratge (1956)
- A les 21,13 (1956)
- La pregunta i l'atzar (1959)
- El silenci i la por (1962)
Política
[modifica]- Dos pobles ibèrics (1967)
- Orígens i evolució del federalisme català (1970)
- Panoràmica del nacionalisme català Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (1975)
- Defensa de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1976)
- Consciència nacional i alliberament (1978)
- El fet nacional català a través de la història (1980)
- Catalunya, nació sotmesa (1981). Col·lecció Nova Terra, 12, Barcelona, 1981, ISBN 84-7279-109-2.
- Catalunya republicana i autònoma (1931-1936). Edicions de la Magrana, Barcelona 1984, ISBN 84-7410-154-9.
- Llibertat per la democràcia (1986)
- Narcís Roca i Farreras i l'origen del nacionalisme d'esquerres, inacabada
Referències
[modifica]- ↑ «Fèlix Cucurull i Tey». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «FÈLIX CUCURULL I TEY (1919-1996) Dades biogràfiques». Ajuntament d'Arenys de Mar, 31-01-2006. [Consulta: 2016].
Bibliografia
[modifica]- Albó, Imma. Fèlix Cucurull (1919-1996). Fundació Irla, 2009, p. 122. ISBN 978-84-613-4955-5.
Enllaços externs
[modifica]- Tret en part de marxists.org (amb llicència GFDL).
- Pàgina d'homenatge a Fèlix Cucurull Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Fèlix Cucurull: Quatre poemes existencials
- Polítics catalans del sud contemporanis
- Escriptors arenyencs
- Historiadors catalans del sud contemporanis
- Escriptors maresmencs contemporanis en català
- Poetes maresmencs en català
- Polítics arenyencs
- Militants d'Estat Català
- Militants del Front Nacional de Catalunya
- Creus de Sant Jordi 1985
- Morts a Arenys de Mar
- Activistes catalans del sud contemporanis
- Poetes catalans del sud contemporanis en català
- Naixements del 1919