Félix Garrigou
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 setembre 1835  Tarascon d'Arieja (França) | ||
| Mort | 18 març 1920 (84 anys) Tarascon d'Arieja (França) | ||
| Sepultura | cimetière de Tarascon-sur-Ariège (fr)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | espeleòleg, historiador, hidròleg, físic, antropòleg, metge | ||
| Ocupador | Universitat de Tolosa | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Adòlf Garrigon | ||
| Premis | |||
Joseph Louis Félix Garrigou (Fèlix Garrigon en la versió occitana del seu nom), nascut el 16 de setembre de 1835 i mort el 18 de març de 1920, va ser un metge, prehistoriador, espeleòleg i hidròleg del País de Foix. El seu pare havia estat l'historiador Adolphe Garrigou (1802-1893). Se'l coneix per les seves investigacions sobre restes prehistòriques de les coves pirinenques, especialment les de l'Arieja. També va escriure alguns tractats sobre les aigües minerals des d'una perspectiva química i mèdica.
Biografia
[modifica]Nascut a Tarascon, Garrigou va estudiar medicina a Tolosa de Llenguadoc i va rebre el doctorat a París el 1860. Posteriorment, va treballar com a metge a la ciutat d'Acs i, partir de 1869, a Banhèras de Luishon.[1] Ja el 1861 es va interessar pels orígens dels humans i va explorar nombroses coves, primer a l'Arieja i més endavant per tot el pirineu nord-occidental.
El 1869 va esdevenir químic del tribunal de Banheras de Luishon i director dels laboratoris de química agrícola de Tolosa. El 1891 va ser nomenat professor de medicina a la universitat de Tolosa.[2]
Fou membre fundador de l'Assotiation pyrénéenne i membre del Comité des travaux historiques et scientifiques (1872-1912),[3] la Société géologique de France i la Société d'Anthropologie de Paris.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Félix Garrigou» (en francès). Tolosana. [Consulta: 5 setembre 2018].
- ↑ Google Books A History of French Passions 1848-1945: Volume II: Intellect, Taste, and Anxiety by Theodore Zeldin
- ↑ Sociétés savantes de France
- ↑ Google Books Bulletin, Volum 4 a Société de géographie de l'Est
Vegeu també
[modifica]Bibliografia principal
[modifica]- Étude chimique et médicale des eaux sulfureuses d'Ax (Ariège), 1862.
- L'Age de la Pierre dans les cavernes de la vallée de Tarascon (Ariège) (amb Henri Filhol), 1863.
- L'âge du renne dans les Basses-Pyrénées (caverne d'Espalungue), (amb Louis Martin), 1864.
- Age de la pierre polie dans les cavernes des Pyrénées ariégeoises, 1866 .
- Généralités sur les eaux minérales des Pyrénées, 1873.
- Passé, présent, avenir de Luchon, 1874.
- Histoire de la découverte du mercure dans l'eau de la source du Rocher de Saint-Nectaire (Puy de Dôme), 1879.
- L'enseignement de l'hydrologie A Toulouse: La creation d'un Institut d'hydrologie, 1911.
Enllaços externs
[modifica]- Publicacions. (anglès)
- Bibliografia extensiva de Félix Garrigou. (francès)