Félix Ros Cebrián
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1912  Barcelona |
| Mort | 1974 (61/62 anys) Istanbul (Turquia) |
| Ideologia | Falangisme |
| Formació | Universitat de Barcelona - dret Universitat de València - filosofia |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
| Partit | Falange Española |
Félix Ros Cebrián (Barcelona, 19 de setembre de 1912 - Istanbul, 1974) fou un periodista i escriptor falangista en llengua castellana català.
Biografia
[modifica]Nascut el 19 de setembre de 1912 en una família burgesa de Barcelona, estudià al Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua de Mataró i es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona[1] i en Filosofia i Lletres a la Universitat de València l'any 1935.[2] Durant l'època universitària s'afilià a Falange Española i com a jove escriptor integrà les tertúlies feixistoides que Luys Santa Marina reunia al Lyon d'Or durant la dècada de 1930.[3] Considerat com a camisa vella, fou un membre destacat de l'elit intel·lectual que després de la Guerra del 36 mirà d'implantar el model cultural del feixisme espanyol a Catalunya.[3] Fou cap de la secció espanyola del Departament Nacional de Cinematografia i entre 1948 i 1955 fou inspector central d'Ensenyament Mitjà.[1][2]
Fou promotor cultural de les editorials Lauro i Yunque,[4] així com fundador de l'editorial Tartessos, que l'any 1945 la vengué a José Manuel Lara.[1] Col·laborà en diferents mitjans de comunicació escrit com ara Luz, Ya, ABC, Cruz y Raya, El Día Gráfico, La Vanguardia i Blanco y Negro.[2][4] No obstant, la seva principal tasca de col·laborador la realitzà pel diari Solidaridad Nacional, dirigit pel mateix Santa Marina, i a la col·lecció «Poesía en la mano» de Juan Ramón Masoliver.[3] Morí a Istanbul l'any 1974.[4]
Obres seleccionades
[modifica]Algunes de les obres realitzades per l'autor foren:[2]
- Verde voz (poesia, 1934)
- Explicación del Greco toledano (Madrid, 1935)
- Una lágrima sobre la Gaceta (1935)
- Un meridional en Rusia (viatges, 1936)
- 9 poemas de Valery y 12 sonetos de la muerte (poesia, 1939)
- Francisco de Quevedo: Poesía (1939)
- Preventorio D. Ocho meses en el SIM (Barcelona, 1939) (reeditat el 1974 amb el títol Preventorio D. Ocho meses en la cheka)
- Neoclásicos y románticos (1940)
- Sonetos y romance (poesia, 1941)[4]
- Prácticas de literaturas no castellanas. Un panorama completo de todas las literaturas desde el siglo –X hasta 1944 (Barcelona, 1944)
- Los bienes del mundo (Barcelona, 1945)
- El paquebote de Noé (narrativa, 1945)
- Dichos de amor (poesia, 1949)
- 60 notas sobre literatura (1950)
- Las maletas del más allá (teatre, 1952)
- Elegía incompleta (poesia, 1952)[4]
- Historias del abuelo (teatre, 1955)[4]
- Las 10 mejores novelas españolas (1959)
- Poesías completas (1928-1962) (poesia, 1963)
- De la estrella de oriente a la estrella del norte (Barcelona, 1965)
- Antología poética de la lengua catalana (1965)
- Condenado a muerte (poesia, 1967)
- Maximiliano de México (Madrid, 1971)
- De Acapulco a Nueva York, pasando por los Balcanes (viatges, 1971)
Premis
[modifica]Els tres principals premis que rebé foren:[2]
- 1963: Premi Ciutat de Barcelona de poesia en llengua castellana per Poesías completas (1928-1962)
- 1965: Premi Nacional de Literatura de viatges «Camino de Santiago» per De la estrella de oriente a la estrella del norte
- 1966: Premi Ausiàs March de poesia per Condenado a muerte
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Coetáneos de Miguel Hernández - Félix Ros» (en castellà). MiguelHernándezVirtual.es. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Félix Ros» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Candel, 2005, p. 15-16.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Félix Ros Cebrián». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Candel, Francesc. Els altres catalans. 5a edició. Barcelona: edicions 62, 2005 (col. Labutxaca). ISBN 978-84-9930-644-5.
Enllaços externs
[modifica]- Josep Mengual - Breu biografia de Félix Ros (castellà)