Fístula
 Fístula d'un quist pilonidal ja extirpada  | |
| Tipus | símptoma i condició anatòmica patològica |
|---|---|
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 002365 |
| MeSH | D005402 |
| UMLS CUI | C0016169 |
Una fístula, en anatomia patològica, és una connexió anormal entre dos espais (tècnicament, dues superfícies epitelitzades) buits o plens d'un líquid, com ara vasos sanguinis, intestins o altres òrgans buits.[1][2][3] Els tipus de fístules es poden descriure per la seva ubicació. Les fístules anals connecten entre el canal anal i la pell perianal. Les fístules rectovaginals o anovaginals es produeixen quan es desenvolupa un forat entre el recte o l'anus i la vagina. Les fístules colovaginals es produeixen entre el còlon i la vagina. Les fístules del tracte urinari són obertures anormals dins del tracte urinari o una connexió anormal entre el tracte urinari i un altre òrgan, com ara entre la bufeta i l'úter en una fístula vesicouterina, entre la bufeta i la vagina en una fístula vesicovaginal i entre la uretra i la vagina en la fístula uretrovaginal. Quan es produeix entre dues parts de l'intestí, es coneix com a fístula enteroenteral, entre l'intestí prim i la pell com a fístula enterocutània i entre el còlon i la pell com a fístula colocutània.[2]
Les fístules poden ser produïdes per una infecció o inflamació, una lesió o una cirurgia.[5] De vegades, les fístules es creen quirúrgicament com a part d'un tractament, per exemple, les fístules arteriovenoses per a l'hemodiàlisi.[4]
El tractament de la fístula varia segons la causa i l'extensió de la fístula, però sovint implica una intervenció quirúrgica combinada amb antibiòtics. En alguns casos, la fístula es cobreix temporalment amb una cola o tap de fibrina. Es poden requerir catèters per drenar una fístula.[2]
Mundialment, cada any entre 50.000 i 100.000 dones es veuen afectades per fístula relacionada amb el part.[5] En botànica, el terme és més comú en les seves formes adjectivals, on s'utilitza en noms binomials per referir-se a espècies que es distingeixen per estructures buides o tubulars. La Monarda fistulosa, per exemple, té flors tubulars.[6] El terme es va utilitzar per primera vegada al segle XIV.[1]
Tipus
[modifica]Existeixen diversos tipus de fístules:
- Cegues: amb un sol extrem obert.
- Incompletes: amb una connexió a la pell, però sense connexió a un òrgan intern.
- Completes: amb obertures tant externes com internes.
- En ferradura: envolta l'òrgan i ho connecta a la pell.
Encara que la majoria de les fístules tenen forma de tub, algunes tenen múltiples branques.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Definition of Fistula» (en anglès). www.merriam-webster.com. Arxivat de l'original el 24 April 2009. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «What Is A Fistula? Types, causes and treatments explained.». Urinary incontinence education; National Association for Continence. Arxivat de l'original el 29 November 2014. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Garefalakis, Maria; Hickey, Martha; Johnson, Neil. «Gynecological Morbidity». A: International Encyclopedia of Public Health. Second. Elsevier, 2016, p. 342–353. DOI 10.1016/b978-0-12-803678-5.00178-8. ISBN 978-0-12-803678-5. «A fistula is an abnormal connection or passageway between organs or vessels that are not normally connected.»
- ↑ «Arteriovenous fistula - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic. Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ «Obstetric fistula» (en anglès). www.who.int. Arxivat de l'original el 2019-08-25. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Identification of Monarda fistulosa Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. subpage of Discover Life Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., 2014.