Fòsfor (fill d'Astreu)
Aparença
![]() ![]() | |
Tipus | personificació de Estel de l'alba deïtat grega ![]() |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia ![]() |
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Família | |
Mare | Eos ![]() |
Pare | Cèfal (fill d'Hermes) ![]() |
Fills | Ceix, Dedalió i Leucone ![]() |
Germans | Hèsper ![]() |
Altres | |
Equivalent | Dennitsa, Llucifer, Lucífer, Auseklis i Hèsper ![]() |

D'acord amb la mitologia grega, Fòsfor (en grec antic Φωσφόρος, "portador de la llum"), traduït al llatí com a (Lucífer)[1] fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos. És una personificació de l'estel de l'alba (el planeta Venus en la seua aparició matinal). Els antics l'imaginaven com un jove amb una torxa a la mà, que apareixia al cel poc abans de l'aurora, portava la llum del dia i tancava la marxa dels estels.
Hesíode li va aplicar el nom d'Eòsfor o Heòsfor (en grec antic Έωσφόρος "la flama de l'aurora").[2]
Referències
[modifica]- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 208 i 238. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 98. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461