Fórnols (Campome)
| Tipus | veïnat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Comuna | Campome | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 634,2 m | |||
Fórnols és un antic poble abandonat i en ruïnes a 634,2 m alt, a la comuna de Campome, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Les seves restes estan situades[1] en el sector sud-est del terme de Campome, al sud del Castell de Paracolls.
Sembla que Fórnols es formà com a llogaret al voltant de l'esglesiola de Sant Cristòfol, a partir del segle xi. El 1385 tenia 5 focs (famílies o cases), i a la fi del segle xiv [2] era un feu de Joan de Banyuls. L'isolament del lloc, que inicialment era un factor defensiu, amb els anys esdevingué un inconvenient en favor de pobles més ben comunicats, i les epidèmies de pesta del segle xvi acabaren de causar l'abandó del poble.
En l'actualitat, el nom s'aplica[3] a un ample planell per dessobre dels Banys de Molig, versemblantment la zona per on era el poble; tot i que en ruïnes, només se'n conserva el que en fou l'església parroquial de Sant Cristòfol, o Sant Cristau.
La Roca de Fórnols Alt
[modifica]La Roca de Fórnols Alt és, com el seu nom indica, una roca d'esquist de 4 metres de llarg per 2 d'alt que conserva[4] a la cara sud-est representacions d'animals, amb d'altres no figuratives, gravades a la roca viva. S'hi reconeixen fins a 16 animals i 22 figures geomètriques, en una superfície un xic malmesa per l'erosió i el pas del temps.
Referències
[modifica]- ↑ Les restes del poble de Fórnols en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 39. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ «Campome, al web de Jean Tosti» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ Sacchi, 1987
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «27 - Campome». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Campome». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Sacchi, Dominique. «L'art paléolithique des Pyrénées roussillonnaises». A: Études roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich / Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich. Perpinyà: Le Publicateur et le Centre National des Lettres, 1987, p. 153-167.