Für Alina
  | |
| Forma musical | obra de composició musical |
|---|---|
| Compositor | Arvo Pärt |
| Data de publicació | 1976 |
| Gènere | Tintinnabuli |
| Instrumentació | piano |
 
| |
Für Alina és una obra per a piano composta per Arvo Pärt l'any 1976.[1] Es va estrenar el 27 d'octubre de 1976 a la Sala de Concerts Estònia de Tallinn,[2] juntament amb altres sis obres, després d'un llarg període de silenci i preparació com a compositor. Va ser la seva primera peça a escriure en l'estil tintinnabuli.[1]
Origen i context
[modifica]Entre 1968 i 1976, després de compondre la peça orquestral Nekrolog, primera composició estoniana dodecafonista, i Credo, on la frase cantada Credo in Jesum Christum es va interpretar com una provocació política en tota regla,[3] el compositor es va retirar de la vida musical i social i va començar a experimentar amb diferents estils de composició.[4]
La creixent espiritualitat de Pärt també va tenir una influència creixent en les seves composicions d'aquest període. En aquests experiments es va esforçar per desenvolupar una nova forma de tonalitat, que ja no compartia les característiques funcionals derivades de les tradicions clàssica i romàntica. Arvo Pärt buscava una nova tradició a la qual dedicar-se. Aquesta recerca d'una nova tradició finalment es va convertir en l'estil tintinnabuli.[5]
Für Alina, amb una durada de dos minuts, és una de les peces més curtes de Pärt però, alhora, és una de les més significatives de tota la seva carrera. La va compondre per la filla de 18 anys d'una família amiga que s'havia trencat i Alina va anar a Londres amb el seu pare. El treball, tot i que dedicat a la filla, era en realitat un treball de consol per a la mare de la noia, que s'havia quedat sola.[1]
Tot i que se sol afirmar que la composició és de l'any 1976, el musicòleg Saale Kareda va trobar un esbós gairebé complet de Für Alina en una llibreta de Pärt, datada el 7 de febrer de 1975.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Informació de l'obra» (en anglès). Arvo Pärt Centre. [Consulta: 16 novembre 2018].
- ↑ «Arvo Pärt». Estonian Music Information Centre. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Mateo, Ferran. «Arvo Pärt, el maestro de los silencios» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 21 novembre 2018].
- ↑ Paul Hillier, Oxford Studies of Composers: 'Arvo Pärt'. Nova York: Oxford University Press (1997): 64.
- ↑ Paul Hillier, Oxford Studies of Composers: 'Arvo Pärt'. Nova York: Oxford University Press (1997)
- ↑ Karnes, K.C.. Arvo Pärt's Tabula Rasa (en finès). Oxford University Press, 2017, p. 39. ISBN 978-0-19-046900-9 [Consulta: 7 juliol 2023].