Vés al contingut

Für mich gab's nur noch Fassbinder

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFür mich gab's nur noch Fassbinder
Fitxa
DireccióRosa von Praunheim Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGerold Hofmann (en) Tradueix i Holger Prebe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióRosa von Praunheim Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPeer Raben Modifica el valor a Wikidata
FotografiaElfi Mikesch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMike Shepard
ProductoraZDF i Arte Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 novembre 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost160.854 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema LGBT i documental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0265197 Letterboxd: fassbinders-women Allmovie: v250514 TCM: 453681 TMDB.org: 402221 Modifica el valor a Wikidata

Für mich gab's nur noch Fassbinder - Die Glücklichen Opfer Des Rainer Werner F és un documental alemany de 2000 pel·lícula dirigida per Rosa von Praunheim. El títol original alemany es tradueix com Fassbinder va ser l'únic per a mi: les víctimes voluntàries de Rainer Werner F.[1]

La pel·lícula consta de diverses entrevistes a les dones que van formar part de la vida professional i personal del director de cinema alemany Rainer Werner Fassbinder. Aquests inclouen: Hanna Schygulla, l'actriu preferida del director; Ursula Strätz, que va fundar el Teatre d'Acció de Múnic, on Fassbinder va començar la seva carrera a l'escenari i les actrius Barbara Valentin i Brigitte Mira, l'estrella de Angst essen Seele auf de Fassbinder.[2]

Quatre dels col·laboradors masculins del director: l'assistent de direcció Harry Baer; el director de fotografia Michael Ballhaus; el músic Peer Raben i el productor Peter Berling, també parlen sobre els mètodes de treball i la personalitat de Fassbinder.

La pel·lícula s'obre amb l'actriu Irm Hermann, que va treballar en dinou pel·lícules amb Fassbinder mentre feia de la vida un infern per a ella. També s'entrevista Juliane Lorenz, l'última parella femenina de Fassbinder, editora de cinema i executora de la seva propietat després de la seva mort. L'exdona, actriu i cantant de Fassbinder Ingrid Caven, parla breument d'ell en una conversa telefònica. Falten a la programació les col·laboradores a la pantalla Margit Carstensen i Barbara Sukowa. No hi ha cap clip de les pel·lícules de Fassbinder.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Fassbinder's Women». [Consulta: 12 juny 2012].
  2. Anderson, Melissa «The Films of Rosa von Praunheim at Anthology». The Village Voice, 03-06-2009 [Consulta: 5 maig 2014]. Arxivat 2011-01-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-01-21. [Consulta: 27 febrer 2022].
  3. «Fassbinder's Women». [Consulta: 12 juny 2012].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]