FF de l'Àguila
.svg){kind=small}
FF de l'Àguila (FF Aquilae) és un estel variable en la constel·lació de l'Àguila de magnitud aparent mitjana +5,31.[9] La mesura de la seva paral·laxi duta a terme amb el Telescopi espacial Hubble (2,81 ± 0,18 mil·lisegons d'arc) ha permès calcular la seva distància al Sistema Solar, aproximadament 1.160 anys llum.[10]
FF de l'Àguila pertany al grup de les cefeides, classe de variables polsants que mostren modulacions periòdiques en la seva lluminositat extremadament regulars, sent Mekbuda (ζ Geminorum) i η Aquilae - aquesta última també en la constel·lació de l'Àguila- dues de les seves més conegudes representants. La lluentor d'FF Aquilae oscil·la entre magnitud +5,18 i +5,68 al llarg d'un període de 4,470916 dies. L'estimació del seu diàmetre angular (0,48 mil·lisegons d'arc), unida a la distància calculada a partir de la seva paral·laxi, dona com a resultat un diàmetre real aproximadament 18 vegades més gran que el del Sol.[11] Aquest valor no és excessiu per a un estel de les seves característiques; com a exemple, η Aquilae té un diàmetre unes 60 vegades major que el diàmetre solar. FF Aquilae té una massa aproximada de 4,5 masses solars[10] i una edat de 50 ± 4 milions d'anys.[12]
La metal·licitat d'FF de l'Àguila és comparable a la del Sol ([Fe/H] = +0,02).[13] Coure, zinc i itri són gairebé el doble d'abundants que en el Sol, però elements com a carboni i magnesi són deficitaris ([C/H] = -0,26).[14]
FF Aquilae és, a més, una binària espectroscòpica el període orbital de la qual és de 1.432,4 dies.[13] La companya sembla un estel de la seqüència principal de tipus F1V amb una massa de 1,6 masses solars, separada de l'estel principal unes 4,5 ua.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «MK classifications of spectroscopic binaries». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 23-12-2008, pàg. 117–118. DOI: 10.1088/0067-0049/180/1/117.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 David G. Turner «The pulsation mode and distance of the cepheid FF Aquilae» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1, 09-07-2013, pàg. 10. DOI: 10.1088/2041-8205/772/1/L10.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Alexandre Gallenne «Searching for visual companions of close Cepheids. VLT/NACO lucky imaging of Y Oph, FF Aql, X Sgr, W Sgr, and {eta} Aql» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2014, pàg. 60–60. DOI: 10.1051/0004-6361/201423872.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Barium abundances in Cepheids» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 3252–3261. DOI: 10.1093/MNRAS/STS270.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ «C, N, O and na abundances of cepheid variables: implications on the mixing process in the envelope» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 769–792. DOI: 10.1093/MNRAS/STT528.
- ↑ FF Aquilae (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Benedict, G. Fritz; McArthur, Barbara E.; Feast, Michael W.; Barnes, Thomas G.; Harrison, Thomas E.; Patterson, Richard J.; Menzies, John W.; Bean, Jacob L.; Freedman, Wendy L. «Hubble Space Telescope Fine Guidance Sensor Parallaxes of Galactic Cepheid Variable Stars: Period-Luminosity Relations». The Astrophysical Journal, 133, 4, 2007. pp. 1810-1827.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
- ↑ 13,0 13,1 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics, 488, 1, 2008. pp. 25-35.
- ↑ Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal, 142, 2, 2011. 51.
