Vés al contingut

FF de la Verge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicFF de la Verge
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)ApEuSrCr[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra132,1318 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2.560.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,07 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,5682 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−29,989 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−33,293 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 25m 55.8785s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)0° 59' 33.7565''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat32 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

FF de la Verge (FF Virginis) és un estel de magnitud aparent +7,12 a la constel·lació de la Verge que s'hi localitza 3º al nord de φ Virginis.[6] S'hi troba, d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 347 ± 24 anys llum de distància del sistema solar.

FF de la Verge és un estel blanc de tipus espectral A2p, on la «p» indica que és un estel químicament peculiar.[6] La seva temperatura efectiva és de 9.330 - 9.500 K[7] i la seva lluminositat és 32 vegades major que la lluminositat solar.[8] Té un radi 2,15 vegades més gran que el del Sol i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 3 km/s, completant una volta cada 130 dies.[9] La seva massa és entre 2 i 2,3 vegades major que la massa solar però no existeix consens quant a la seva edat; mentre una font assenyala una edat de només 11 milions d'anys, una altra eleva aquesta xifra fins als 114 milions d'anys.[10]

FF de la Verge és una variable Alpha² Canum Venaticorum que presenta una variació de lluentor de 0,06 magnituds.[11] El seu espectre mostra línies d'absorció fortes de crom i estronci i, com és característic d'aquesta classe de variables, té un gran camp magnètic (<Be> = 1.859 G).[12] Aquest estel també és conegut com a Estel de Preston, ja que va ser l'astrònom George W. Preston qui el 1970 va posar de manifest que el seu camp magnètic i el seu espectre eren variables, així com que els elements més pesats es concentren a les regions on el camp superficial és més intens.[13]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 «V* FF Vir -- Variable Star of alpha2 CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 18 maig 2021].
  7. Netopil, M.; Paunzen, E.; Maitzen, H. M.; North, P.; Hubrig, S. «Chemically peculiar stars and their temperature calibration». Astronomy and Astrophysics, 491, 2, 2008. pp. 545-554.
  8. Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
  9. Hubrig, S.; North, P.; Schöller, M. «Evolution of magnetic fields in stars across the upper main sequence: II. Observed distribution of the magnetic field geometry». Astronomische Nachrichten, 328, 6, 2007. p. 475.
  10. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
  11. «FF Vir» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 18 maig 2021].
  12. Bychkov, V. D.; Bychkova, L. V.; Madej, J. «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields - II. Re-discussion of chemically peculiar A and B stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 394, 3, 2009. pp. 1338-1350.
  13. Preston, George W. «The Large Variable Magnetic Field of HD 126515 and its Implications for the Rigid-Rotator Model of Magnetic Stars». The Astrophysical Journal, 160, 1970. p. 1059.