Vés al contingut

Fundació Nacional Francisco Franco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: FNFF)
Infotaula d'organitzacióFundació Nacional Francisco Franco
(es) Fundación Nacional Francisco Franco Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFNFF Modifica el valor a Wikidata
Tipusfundació
grup de pressió Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 octubre 1976
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJuan Chicharro Ortega (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfnff.es Modifica el valor a Wikidata

Facebook: FundacionNacionalFranciscoFranco X: FNFFranco Modifica el valor a Wikidata

La Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) (oficialment en castellà: Fundación Nacional Francisco Franco) és una organització no governamental espanyola que declara com a objectius la difusió de la personalitat de Francisco Franco i dels assoliments del seu règim, així com el foment de la investigació sobre l'Espanya de Franco.[1]

La Fundació va saltar a la fama el 2003, quan es va denunciar en els mitjans de comunicació l'existència de subsidis estatals per a la informatització del seu arxiu quan sols es permet l'accés als seus fons a historiadors relacionats amb l'extrema dreta.[2]

Història

[modifica]

Subvencions públiques

[modifica]

Al novembre de 2002, el Govern espanyol de José María Aznar va rebre crítiques d'alguns polítics i mitjans de comunicació per haver concedit la majoria d'ajudes públiques a diversos projectes de l'entitat enfront d'altres organitzacions. Gonzalo Anes, director de la Reial Acadèmia de la Història, va defensar aquestes ajudes basant-se en que la informatització dels arxius històrics -fi a què anaven dirigides les subvencions de 150.000 euros-,[3] la faci qui la faci, sempre és bona per a facilitar la feina dels historiadors mentre aquests arxius romanguin públics, circumstància que ha estat motiu de controvèrsia.

Per una banda, l'entitat argumenta que no ho impedeix però diversos historiadors,[4] per exemple Javier Tusell i Andreu Mayayo, van denunciar que la fundació sí que els ho impedia i obstaculitzava la consulta dels seus fons, a diferència del permís d'accés que obtenien historiadors relacionats amb l'extrema dreta.[5][6] El 22 de novembre de 2002 Mayayo va enviar per escrit una denúncia dels fets a la llavors ministra de Cultura espanyola Pilar del Castillo.

El 2003, el govern d'Aznar va tornar a subvencionar la fundació, i Mayayo va reiterar que no va rebre resposta[7] i que havia enviat la denúncia a la ministra, en la qual es feia constar que, tot i que va acudir a l'arxiu franquista degudament acreditat, només va aconseguir veure algunes fotocòpies de documents públics i un despatx de l'agència EFE «ja coneguts i que poden trobar-se als arxius de l'Administració». També va denunciar que no se li va permetre consultar l'índex de l'arxiu, amb l'argument que no existia. Tampoc va poder veure cap carta, manuscrit ni anotació personal de Franco.

Escultura d'ARCO

[modifica]

El 16 de febrer de 2012, aquesta institució va iniciar els tràmits per denunciar Eugenio Merino per l'escultura Always Franco exposada a l'edició d'ARCO de 2012.[8] La denúncia va ser desestimada el 17 de juliol de 2013.[9]

Pazo de Meirás

[modifica]

Al voltant de juny de 2017 la fundació va començar a gestionar les visites al Pazo de Meirás, palau propietat de la família Franco al municipi de Sada i reclamat per la ciutadania i la Junta de Galícia presidida per Alberto Núñez Feijóo.[10] Tot i el rebuig generalitzat, la fundació va advertir que utilitzaria el palau per a elogiar la grandesa de Francisco Franco,[11] fet que va ser durament recriminat i fins i tot van ser multats per la Junta,[12] declarant que donessin el Pazo si no volien complir la llei, ja que en cap cas donarien diners per l'immoble.[13] De la mateixa manera, el Govern espanyol de Mariano Rajoy va declarar que donaria suport a totes les accions per aconseguir la titularitat pública del monument.[14] També va donar el seu suport la coalició Xunta Pro Devolución do Pazo de Meirás integrada per diversos ajuntaments, la Diputació de la Corunya, la Universitat de la Corunya i altres organitzacions i asociaciones.[15]

Censura a Alemanya

[modifica]

El 2021, i seguint la legislació federal alemanya, la xarxa social Twitter restringia poder visualitzar el perfil oficial i els continguts pujats per la fundació, però només per als usuaris que ho consultin des d'aquest territori.[16]

Intent d'il·legalització

[modifica]

El 2024, el Ministre de Cultura espanyol Ernest Urtasun va fer públic en una entrevista a RAC1 que el Govern d'Espanya estava en procés de tramitar la il·legalització de la fundació. En concret, va dir que el Ministeri de Cultura documentaria en un informe tècnic l'incompliment de la fundació de la Llei de Memòria Històrica, obriria un expedient en què l'organització podria defensar la seva perspectiva i finalment l'Advocacia de l'Estat s'hauria de posicionar respecte de la qüestió.[17]

Referències

[modifica]
  1. «Rajoy, sobre la subvenció a la Fundació Francisco Franco: "No ho sabia"». El Periódico, 28-10-2015.
  2. Mora, Miguel «Los historiadores exigen al Gobierno que abra los archivos de la Fundación Francisco Franco» (en castellà). El País [Madrid], 20-09-2002. ISSN: 1134-6582.
  3. Baquero, Juan Miguel. «Las cuentas de la Fundación Franco: más de dos millones de euros donados por entusiastas del régimen» (en castellà). ElDiario.es, 06-01-2019. [Consulta: 8 setembre 2020].
  4. González, Andreas. «Cultura vuelve a subvencionar a la Fundación Franco» (en castellà). ElPeriódicodeAragón.com, 25-08-2003. Arxivat de l'original el 4 gener 2011. [Consulta: 19 abril 2021].
  5. Mora, Miguel «Los historiadores exigen al Gobierno que abra los archivos de la Fundación Francisco Franco» (en castellà). El País, 19-09-2002 [Consulta: 19 abril 2021].
  6. «"La Fundación Franco no tiene una actividad política que vaya contra la Constitución"» (en castellà). DiarioCórdoba.com, 13-12-2015. Arxivat de l'original el 22 desembre 2015. [Consulta: 19 abril 2021].
  7. «Cultura ignora las quejas por la Fundación Francisco Franco» (en castellà). ElPeriódicoMediterraneo.com, 27-08-2003. Arxivat de l'original el 23 desembre 2015. [Consulta: 19 abril 2021].
  8. «La Fundación Franco demandará por incitar al odio al artista que metió al dictador en una nevera» (en castellà). ElPlural.com, 16-02-2012. [Consulta: 19 abril 2021].
  9. Sucasas Fernández, Ángel Luis «La juez desestima la demanda de la Fundación Franco contra Eugenio Merino» (en castellà). El País, 17-07-2013 [Consulta: 19 abril 2021].
  10. Pardo, Miguel. «La Fundación Francisco Franco gestiona desde hace meses las visitas al Pazo de Meirás» (en castellà). ElDiario.es, 27-07-2017. [Consulta: 19 abril 2021].
  11. Pardo, Miguel. «La Fundación Franco advierte de que utilizará el Pazo de Meirás para elogiar la "grandeza" del dictador» (en castellà). ElDiario.es, 31-07-2017. [Consulta: 19 abril 2021].
  12. «La Xunta multa con 4.500 euros a la familia Franco por la gestión de las visitas al Pazo de Meirás» (en castellà). Público.es, 09-09-2017. [Consulta: 19 abril 2021].
  13. «La Xunta pide a los Franco que donen el Pazo de Meirás si no quieren cumplir la ley» (en castellà). FarodeVigo.es, 08-09-2017. [Consulta: 19 abril 2021].
  14. «El Gobierno apoyará todas las acciones legales para recuperar Meirás» (en castellà). El País, 20-11-2017 [Consulta: 19 abril 2021].
  15. Pichel, Mar «El Pazo de Meirás: la batalla de un pueblo de Galicia por recuperar un palacete y romper con el régimen de Franco» (en castellà). BBC, 20-11-2017 [Consulta: 19 abril 2021].
  16. Sánchez, Marta «Alemanya veta el Twitter de la Fundació Francisco Franco». El Nacional [Consulta: 2 juny 2021].
  17. Suy, Mar. «Ernest Urtasun: "Em sobta que al PP li costi tant condemnar el franquisme"». RAC1, 21-06-2024. [Consulta: 22 juny 2024].

Enllaços externs

[modifica]