Vés al contingut

Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGonzalo Anes Álvarez de Castrillón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Trelles (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 2014 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Director de la Reial Acadèmia de la Història
1998 – 2014
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Director de tesiLuis García de Valdeavellano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralReyna Pastor de Togneri Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquès Modifica el valor a Wikidata
GermansRafael Anes Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón, I marquès de Castrillón (Trelles, Cuaña, Astúries, 10 de desembre de 1931 - Madrid, 31 de març de 2014)[1] va ser un economista, professor i historiador espanyol.[2] Pertanyia a una família hidalga asturiana, va cursar els seus primers estudis en Navia i Avilés. Obté la llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid el 1957 i aconsegueix el grau de Doctor en Ciències Econòmiques per la mateixa Universitat el 1966, amb la tesi titulada Problemas de la agricultura española en el tránsito del Antiguo al Nuevo Régimen. Amb aquesta tesi aconsegueix el premi Taurus per a llibres de recerca de Ciències Socials, que va ser publicat amb el títol Las crisis agrarias en la España moderna.

Amplia els seus estudis en La Sorbona de París durant el curs 1959-1960, on coneix i segueix els ensenyaments de Pierre Vilar, Ernest Labrousse i Fernand Braudel.

Després d'exercir com a professor ajudant i adjunt en la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de Madrid, el 1967 obté per oposició la Càtedra d'Història Econòmica Mundial i d'Espanya de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la[3] i, el 1968, la d'Història i Institucions Econòmiques de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid.[4] Al juny de 1978 fou escollit membre de nombre de la Reial Acadèmia de la Història i director el 1998.[5] És membre de l'Associació Espanyola de Ciències Històriques, de l'Institute for Advanced Study de Princeton,[6] i de l'Associació d'Història Econòmica Internacional, fundador del Centre d'Estudis de Política Exterior,[7] vicepresident de la Fundació Duques de Soria,[8] president de la Societat Espanyola d'Estudis del Segle XVIII,[9] i patró i president del Reial Patronat del Museu del Prado,[10] vocal de la junta de govern de la Fundació Príncep d'Astúries.[11] conseller del Banc d'Espanya el 1983[12] i 1986.[13] i director de la revista "Moneda y Crédito".

Premis i distincions

[modifica]

Obres

[modifica]
  • El siglo de las luces Alianza Editorial, S.A., 2001. (ISBN 84-206-9569-6)
  • El abastecimiento de Madrid durante la primera mitad siglo XIX. Ayuntamiento de Madrid, 1982. (ISBN 84-500-7969-1)
  • Las colecciones reales y la fundación del Museo del Prado. Fundación Amigos del Museo del Prado, 1996. (ISBN 84-606-2701-2)
  • Las crisis agrarias en la España moderna. Taurus Ediciones, S.A. Grupo Santillana, 1981. (ISBN 84-306-3016-3)
  • Cultivos, pastoreo, diezmos y "Ley agraria" en España. Real Academia de la Historia, 1998. (ISBN 84-89512-24-8)
  • Economía e ilustración, en la España del siglo XVIII. Editorial Ariel, S.A., 1973. (ISBN 84-344-0669-1)
  • Economía y sociedad en la Asturias del Antiguo Régimen. Editorial Ariel, S.A., 1988. (ISBN 84-344-6561-2)
  • El antiguo régimen: los Borbones. Alianza Editorial, S.A., 1985. (ISBN 84-206-2044-0)
  • La ley agraria. Alianza Editorial, S.A., 1995. (ISBN 84-206-2820-4)
  • Una reflexión sobre Europa para los españoles de la última generación. Editorial Biblioteca Nueva, S.L., 1998. (ISBN 84-7030-522-0)
  • Los señoríos asturianos. Gran Enciclopedia Asturiana Silverio Cañada, 1989. (ISBN 84-7286-286-0)
  • La corona y la América del siglo de las luces. Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, S.A. (ISBN 84-7248-231-6)
  • Historia económica y pensamiento social. Alianza Editorial, S.A., 1983. (ISBN 84-206-8059-1)
  • Jornadas sobre el Real Sitio de San Fernando y la Industria del siglo XVIII. Ayuntamiento de San Fernando de Henares, 1997. (ISBN 84-922052-1-0)
  • Informes en el expediente de Ley Agraria: Andalucía y La Mancha, 1768. Ministerio de Economía y Hacienda. Centro de Publicaciones, 1990. (ISBN 84-7196-879-7)
  • Oviedo en 1753. Tabapress, S.A., 1990. (ISBN 84-86938-45-7)
  • Espacios de poder: El Escorial. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, 1991. (ISBN 84-606-0531-0)
  • Vida cotidiana en tiempos de Goya. Lunwerg Editores, S.A., 1996. (ISBN 84-7782-413-4)
  • Historia económica de España. Siglos XIX y XX. Galaxia Gutenberg; Círculo de Lectores, S.A., 2000. (ISBN 84-8109-268-1)
  • Campomanes en su II Centenario. Real Academia de la Historia. (ISBN 84-95983-22-2)
  • Catálogo de exposición de economía, sociedad política y cultural en la España de Isabel II. Real Academia de la Historia, 2004. (ISBN 84-95983-34-6)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fallece Gonzalo Anes, director de la Real Academia de la Historia de España». El País, 31-03-2014. [Consulta: 31 març 2014].
  2. ↑ Prutkov, Kozma, Annuaire de la Noblesse Moderne des Maisons Principales de l'Europe, Montréal, 2010 (ISSN 1925-5594) (fr) Arxivat 2020-04-13 a Wayback Machine.
  3. ↑ Orden por la que se nombra en virtud de oposición Catedrático de la Universidad de Santiago a don Gonzalo Anes Álvarez
  4. ↑ Orden por la que se nombra en virtud de oposición Catedrático de la Universidad de Madrid a don Gonzalo Anes Álvarez
  5. ↑ El economista e historiador Gonzalo Anes, nuevo director de la Academia de la Historia, El País, 19 de desembre de 1998
  6. ↑ «A Community of Scholars: The Institute for Advanced Study». Arxivat de l'original el 2013-11-29. [Consulta: 2 desembre 2015].
  7. ↑ «Fundació INCIPE». Arxivat de l'original el 2011-06-23. [Consulta: 2 desembre 2015].
  8. ↑ «Fundació Duques de Soria. Patronat». Arxivat de l'original el 2009-12-23. [Consulta: 2 desembre 2015].
  9. ↑ Societat Espanyola d'Estudis del Segle XVIII
  10. ↑ Museo Nacional del Prado. Cronología. 1985
  11. ↑ Fundación Príncipe de Asturias. Patronos eméritos[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Real Decreto 2334/1983, de 4 de agosto
  13. ↑ Real Decreto 2316/1986, de 31 de octubre
  14. ↑ «Premios Rey Jaime I». Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 2 desembre 2015].
  15. ↑ Real Decreto 1139/1999, de 25 de junio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón
  16. ↑ Real Decreto 391/2002, de 26 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón

«Obra de Gonzalo Anes Álvarez de Castrillón» a Dialnet.


Premis i fites
Precedit per:
Francisco Cantera Burgos
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 15
1978 - 2014 		Succeït per:
Juan Pablo Fusi Aizpurúa
Precedit per:
José Manuel Blecua Perdices
President de l'Instituto de España
2011-2012 		Succeït per:
Joaquín Poch Broto
Precedit per:
Miguel Ángel Ladero Quesada
Fiscalidad y poder real en Castilla 		Premio Nacional de Historia de España
1995 		Succeït per:
Juan Marichal
El secreto de España
Precedit per:
Xavier Sala i Martín 		Premi Rei Joan Carles I d'Economia
2006 		Succeït per:
Joaquim Muns i Albuixech
Precedit per:
Salvador Barberà Sandez 		Premi Rei Jaume I d'Economia
2009 		Succeït per:
Rafael Repullo Labrador
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gonzalo_Anes_Álvarez_de_Castrillón&oldid=32095826»