Vés al contingut

FN Herstal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fabrique Nationale d'Herstal)
Infotaula d'organitzacióFN Herstal
(fr) Fabrique Nationale Herstal Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Entrada principal a la fàbrica d'Herstal Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa
fabricant històric d'automòbils
fabricant històric de motocicletes
negoci Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria armamentística, fabricació d'armament i munició i indústria automotriu Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaNV/SA Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 juliol 1889, Herstal Modifica el valor a Wikidata
FundadorHenri Pieper Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixarma de foc, munició i arma Modifica el valor a Wikidata
Nom comercialFN Herstal Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Treballadors3.000 Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuHerstal Group Modifica el valor a Wikidata
Propietari de

Lloc webfnherstal.com Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Fabrique Nationale Herstal (en català, Fàbrica Nacional Herstal), també anomenada FN Herstal o FN, és una empresa armamentística especialitzada en el disseny i producció d'armes de foc i municions. Està situada a la localitat de Herstal i és propietat del govern regional de Valònia.[1]

FN és una filial de l'empresa belga "Herstal Group" que també és propietària de les empreses estatunidenques U.S. Repeating Arms Company (Winchester Repeating Arms Company) i de Browning.[2] FN Herstal també compta amb dues filials als Estats Units d'Amèrica: FN Manufacturing[2] amb seu a Columbia, South Carolina, on hi fabrica armes com el fusell M16, i FNH USA, amb seu a McLean (Virgínia), que s'ocupa de la comercialització dels seus productes en aquest país.[2]

Història

[modifica]

L'empresa té el seu origen en la Fabrique Nationale d'Armes de Guerre creada el 1889 per fabricar els 150.000 fusells Mauser encarregats per armar l'exèrcit belga.[2] La companyia es va crear amb la unió dels armers de la regió de Liège, dels quals la participació majoritària era de Henri Pieper (propietari d'Anciens Etablissements Pieper). L'any 1897 la companyia va començar una llarga col·laboració amb el conegut dissenyador d'armes John Browning.[2]

A més d'armes FN també va produir diversos vehicles a motor, incloent-hi automòbils (fins al 1935), motocicletes (fins al 1965) i camions (fins al 1970).[3] Per reflectir la diversificació de mercats més enllà de l'armamentístic la companyia va canviar el seu nom l'any 1973 a Fabrique Nationale d'Herstal.[4]

FN Herstal és avui en dia un fabricant d'armes de foc reconegut i amb presència arreu del món, i les seves armes estan en servei a més de 100 països.[5]

Entre els dissenys recents d'armes més destacats hi ha aquests:[6]

Vehicles

[modifica]

FN va produir també bicicletes, automòbils i motocicletes fins a ben entrada la dècada del 1960, concretament durant aquests anys:

  • Fabricant de bicicletes de 1895 a 1927
  • Fabricant d'automòbils de 1900 a 1935
  • Fabricant de motocicletes de 1901 a 1965

El 1901 va aparèixer el primer model de velomotor FN, amb transmissió per mitjà de corretja plana i motor de 133 cc. El 1905, la firma creà la primera motocicleta amb motor de quatre cilindres del món. Duia transmissió per eix, sense cardan, i magneto-ignició, amb fre de tambor posterior.[7]

El 1923 aparegué l'esportiva de 350 cc amb vàlvules aèries, lubrificació de càrter sec i 3 velocitats. El 1926, l'esportiva de 500 cc. Durant aquella època, FN protagonità la primera travessia del Sàhara en moto, més de 50 anys abans del primer Ral·li Dakar. A escala competitiva, la marca assolí 81 rècords mundials en solitari dins les cilindrades de 350, 500, 750 i 1.000 cc, i en sidecar de 350 i 600 cc.[8]

Entre el 1935 i el 1940, FN va fabricar un vehicle híbrid de tres rodes anomenat "Tri-car", tipus motocarro, compost per una gran motocicleta i una caixa de transport que formaven un tot, com una furgoneta. FN produí també diveros models de motocicleta militar, entre ells la M 12 SM, equipada amb motor bicilíndric de 1.000 cc, caixa de canvis de quatre velocitats amb marxa enrere i transmissió per cardan. El sidecar, blindat, estava equipat amb una roda motriu accionada a voluntat.[8]

Després de la Segona Guerra Mundial, la marca llançà la gamma FN XIII, amb motors de 250, 350 i 450 cc. Durant les primeres edicions del Campionat d'Europa de motocròs, FN fou una de les marques protagonistes. Amb una FN 500, Auguste Mingels en guanyà dues edicions seguides (1953 i 1954).[9] Altres pilots de FN destacats a l'època varen ser Victor Leloup i Hubert Scaillet. El 1958, quan el campionat europeu ja havia esdevingut mundial, René Baeten el tornà a guanyar per a FN.[10]

Juntament amb les marques de motocicleta Saroléa i Gillet, la producció de motocicletes de la FN formava part del que s'anomenava les "Senyoretes d'Herstal" (Demoiselles de Herstal). A finals de la dècada del 1950 i fins al 1965, FN tornà a prioritzar la producció de ciclomotors. Durant la dècada del 1960, l'empresa va produir un tricicle plegable motoritzat per a les tropes aerotransportades, l'AS 24, utilitzat gairebé exclusivament per les tropes paracaigudistes belgues.

FN Herstal va fabricar també motors de reacció des de 1949. La divisió de motors de l'empresa, FN Moteurs, es va independitzar de FN el 1987 i es va unir al grup Snecma el 1989.[11] El 1992, va passar a anomenar-se Techspace Aero i el 2016, Safran Aero Boosters.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Les armes belges, un business juteux» (en francès). La Dernière Heure (DHnet), 31-12-2012. [Consulta: 1r novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Herstal Group: About Us». FN Herstal. [Consulta: 24 juny 2010].
  3. Francotte, Auguste; Gaier, Claude; Karlshausen, Robert. Ars Mechanica. Herstal Group, 2008. ISBN 978-2-87415-877-3 [Consulta: 18 octubre 2012]. 
  4. Stevens, R. Blake The Browning High Power Automatic Pistol. Collector Grade Publications (1990). ISBN 978-0-88935-089-2
  5. «Report: Profiling the Small Arms Industry - World Policy Institute - Research Project». World Policy Institute, 01-11-2000. Arxivat de l'original el 2017-10-11. [Consulta: 15 juliol 2010].
  6. Miller, David (2001). The Illustrated Directory of 20th Century Guns. Salamander Books Ltd. ISBN 1-84065-245-4
  7. «Belgian engineers visit U.S.» (en anglès). Motor Age [Chicago], vol. 30, núm. 15, 12-10-1916.
  8. 8,0 8,1 The Illustrated Encyclopedia of Motorcycles (en anglès). 1988 Revisada. New Burlington Books/Quarto Publishing, 1979. ISBN 0-906286-07-7. 
  9. Delforge, Paul. «Auguste Mingels» (en francès). connaitrelawallonie.wallonie.be, 01-12-2013. [Consulta: 25 gener 2020].
  10. «René Baeten» (en anglès). motorsportmemorial.org. [Consulta: 1r juliol 2010].
  11. «Informations économiques - SNECMA Belgique Techspace Aero» (en francès). Sodia, 02-07-2003. [Consulta: 2 març 2011].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
  • FN Herstal - Lloc web oficial (anglès)