Fadhel Jaïbi
| |||
| Nom original | (ar) الفاضل الجعايبي  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 10 desembre 1945 (79 anys) Ariana (Tunísia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, mànager de teatre, realitzador, guionista | ||
| Premis | |||
  
| |||
Fadhel Jaïbi (àrab: الفاضل الجعايبي, al-Fāḍil al-Jʿāybī), nascut el 10 de desembre de 1945 a Ariana, és un director de cinema tunisià. És una figura del teatre àrab contemporani.
Biografia
[modifica]Després dels seus estudis de teatre a França entre 1967 i 1972, va exercir com a director del Conservatori Nacional d'Art Dramàtic des de 1974 fins a 1978 i va fundar amb Jalila Baccar, Fadhel Jaziri i Habib Masrouki la primera companyia privada tunisiana, el Nouveau Théâtre, el 1976 i la companyia Familia Productions el 1993.[1]
Membre de l'Acadèmia Tunisiana de Ciències, Lletres i Arts,[2] el 8 de juliol de 2014 va ser posat al capdavant del Teatre Nacional de Tunísia.[3] Té al seu crèdit més de vint obres de teatre, incloses Corps otages, i quatre pel·lícules, inclosa Junun.[1]
Autor de diversos guions i director de diversos cursos de formació a Tunis i a l'estranger, descriu el seu teatre com elit per a tots.[4]
El 2002, va ser convidat pel Festival d'Avinyó com el primer creador àrab en 56 anys del festival.[5] Al setembre, va ser convidat al Festspiele de Berlín on va crear l'obra Araberlin amb actors alemanys després de l’ 11 de setembre de 2001.[6] El 2013 va crear Tsunami, que qüestiona el desencadenament de les angoixes que travessen la societat tunisiana postrevolucionària.[7] El 2014 va patrocinar la 76a promoció de l'Escola Nacional d'Arts i Tècniques Teatrals de Lió.[8] El 2015va crear Violence(s), la primera part d'una trilogia que fa una mirada crítica a les falses esperances despertades per la revolució tunisiana.[9] El 2017, va crear Peur(s), la segona part de la trilogia, on fa una mirada intransigent al que va passar amb les esperances dels tunisians després dels esdeveniments polítics de 2011[10] i va rebre una menció especial del Premi Europa de Teatre, a Roma.[11]
Distincions
[modifica]- 1988: Tanit de bronze del Festival de Cinema de Cartago[12]
- 2008: Premi a la comunicació intercultural del Festival Vues d'Afrique de Montreal[13]
- 2009: Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres (França)[14]
- 2017: Guanyador del Premi Europa de Teatre - Menció especial[15][16]
Obres
[modifica]Teatre
[modifica]- 1976: La Noce, segons El casament dels petits burgesos de Bertolt Brecht (creació col·lectiva del Nouveau Théâtre de Tunis)
- 1987: Arab (codirigida amb Fadhel Jaziri)
- 1993: Familia (autor i escenografia)
- 1993: Black out, inspirada en Twelve Angry Men de Reginald Rose (autor i escenografia)
- 1995: Les amoureux du café désert (autor i escenografia)
- 1998: Grand ménage (autor i escenografia)
- 2001: Junun (escenografia)
- 2002: Araberlin (escenografia)
- 2006: Corps otages (escenografia)
- 2010: Yahia Yaïch o Amnesia (escenografia, dramaturg i autor)[17]
- 2010: Medea (autor i escenografia)
- 2013: Tsunami (escenografia)[18]
- 2015: Violence(s)[19]
- 2017: Peur(s)[20]
Cinema
[modifica]- 1978: La Noce (creació col·lectiva del Nouveau Théâtre de Tunis)
- 1988: Arab (coguionista i codirector amb Fadhel Jaziri)
- 1992: Poussière de diamants (coguionista i codirector amb Mahmoud Ben Mahmoud)
- 2005: Junun (director)
Filmografia
[modifica]- Fadhel Jaïbi, un théâtre en liberté, documental de Mahmoud Ben Mahmoud, Alif Productions, Paris, 2003.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Fadhel Jaïbi» (en francès). franceculture.fr.
- ↑ «Hichem Djaït forme le nouveau conseil scientifique de Beit al-Hikma» (en francès). leaders.com.tn, 26-09-2012.
- ↑ «Fadhel Jaïbi : nouveau directeur du Théâtre National» (en francès). tekiano.com, 09-07-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Fadhel Jaïbi» (en francès). theatre-chaillot.fr. Arxivat de l'original el 2017-10-13. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Le festival d'Avignon 2002 s'annonce bien» (en francès). next.liberation.fr, 27-03-2009.
- ↑ «Fadhel Jaïbi» (en francès). ensatt.fr.
- ↑ Séverine Kodjo-Grandvaux «Sur la scène nationale, une Tunisie post-révolutionnaire travaillée par la paranoïa». Le Monde, 08-10-2017. ISSN: 0395-2037 [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ «Jalila Baccar et Fadhel Jaïbi parrainent la 76e promotion de l’Ensatt-Lyon» (en francès). kapitalis.com, 21-10-2014.
- ↑ «Violence(s) de Jalila Baccar et Fadhel Jaibi» (en francès). sceneweb.fr, 29-09-2017.
- ↑ «Peur(s)» (en francès). theatre-union.fr.
- ↑ «Catalogue XVI Prix Europe pour le théâtre» (pdf) (en francès). issuu.com p. 43.
- ↑ «Arab» (en francès). cinematunisien.com.
- ↑ «Palmarès du Festival Vues d'Afrique 2008 de Montréal» (en francès). patwhite.com, 19-04-2008. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Le Ministre, demeuré toujours le même, l'Ami : l'hommage de Frédéric Mitterrand tunisien» (en francès). leaders.com.tn, 28-12-2009.
- ↑ «Fadhel Jaibi reçoit la mention spéciale du Prix Europe pour le Théâtre 2017» (en francès). leconomistemaghrebin.com, 11-10-2017. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2017. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Le couple de théâtre Fadhel Jaïbi/Jalila Baccar se distingue à l'international» (en francès). huffpostmaghreb.com, 12-10-2017.
- ↑ «Yahia Yaïch, quand le théâtre rêve avant l'heure de la chute de Ben Ali» (en francès). france24.com, 21-07-2011.
- ↑ «Tsunami : nouvelle pièce de théâtre de Fadhel Jaïbi» (en francès). huffpostmaghreb.com, 16-07-2013.
- ↑ «Violence(s), le mystère du passage à l’acte théâtral» (en francès). nawaat.org, 13-11-2015.
- ↑ «Peur(s) : nouvelle création de Jalila Baccar et Fadhel Jaïbi» (en francès). kapitalis.com, 04-10-2017.