Fair Isle
Tipus | illa | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Regne Unit | ||||
País | Escòcia | ||||
Arxipèlag | Shetland | ||||
Població humana | |||||
Població | 68 (8,85 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 768 ha | ||||
Mesura | 2,4 () × 4,8 () km | ||||
Banyat per | Oceà Atlàntic Nord i Mar del Nord | ||||
Altitud | 271 m | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Lloc web | nts.org.uk… |
Fair Isle (de l'antic nòrdic, Frjóey) és una illa d'Escòcia, localitzada aproximadament a mig camí entre les Shetland i les Orcades. L'illa mesura 4,8 km de llarg i 2,4 d'ample, ocupant una superfície total de 5,61 km². L'illa, ocupada des de l'Edat de Bronze, alberga una població de 55 habitants.[1] És famosa pel seu observatori d'aus i un estil tradicional de teixit de punt.
És administrativament part de les Shetland. Està més o menys equidistant de Sumburgh Head a uns 38 km al nord-est de la Mainland de Shetland[2][3] i uns 43 km al sud-oest de les Orcades.
La majoria dels illencs viuen a la meitat sud de l'illa, ja que la meitat nord consisteix en erms rocosos. La costa occidental es compon de penya-segats de fins a 200 metres d'altura.
El 20 d'agost de 1588, el vaixell insígnia de l'Armada espanyola El Gran Grifón va col·lidir a la cova de Stroms Heelor, veient-se forçats els seus 300 mariners a conviure sis setmanes amb els illencs. El derelicte va ser descobert en 1970.
La Fair Isle va ser comprada pel National Trust of Scotland l'any 1954 a George Waterston, el fundador de l'observatori d'aus.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Bid to boost Fair Isle population launched». [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ "Unknown: Atlantic" Canmore. Retrieved 7 January 2012.
- ↑ "Fair Isle"Northlink Ferries. Retrieved 7 January 2012. Arxivat 8 August 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Case Study: Wind Power on Fair Isle». National Trust for Scotland. Arxivat de l'original el 2008-04-20. [Consulta: 7 maig 2008].
- ↑ Nicolson, James R. Shetland. Newton Abbot: David & Charles, 1972, p. 27.