Faisà de Salvadori
Lophura inornata  | |
|---|---|
♂ | |
| Dades | |
| Hàbitat | muntanyes Barisan |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 45355372 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Lophura |
| Espècie | Lophura inornata Salvadori, 1879 |
| Tipus taxonòmic | Lophura |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El faisà de Salvadori[1] (Lophura inornata) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae)[2] que habita densos boscos de muntanya (entre 600 i 2.200m) del centre i sud de Sumatra.[3] És gairebé amenaçada per la reducció del seu hàbitat per l'agricultura i els focs.[3] La població del nord de l'illa és de vegades considerada una espècie diferent com Lophura hoogerwerfi.
La femella i el mascle són força diferents. El mascle s'assembla molt al faisà cuadaurat de Malàisia (Lophura erythrophthalma), fa entre 46 i 55 cm de longitud i és de color negre pur, amb una franja blavosa a les plomes del cos i el coll. La cua és curta i arrodonida. El bec és de color verd blanquinós i l’iris de color vermell ataronjat. Hi ha un anell verd groguenc o gris verdós de pell nua al voltant de l'ull, i la resta de la pell facial nua és de color vermell brillant. Les potes són de color blau grisenc amb un fort esperó. La femella és una mica més curta i no té cap esperó. És de color marró vermellós, cada ploma té un punt negre fi i una ratlla pàl·lida a l'eix, que li dona un aspecte clapejat. La gola és de color marró més pàl·lid i la cua és de color marró negre. Els joves són similars a les femelles, però les plomes estan afilades amb un color pàl·lid pàl·lid que dona un efecte escalat.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «faisà de Salvadori». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 65. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 3,0 3,1 IUCN «Lophura inornata» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2016. BirdLife International, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t45355372a95145469.en.
- ↑ McGowan, Phil; Madge, Steve. Pheasants, Partridges & Grouse : Including buttonquails, sandgrouse and allies. (en anglès). Londres: A & C Black, 2010, p. 306-307. ISBN 978-1-4081-3566-2.