Fallada de l'arròs
Magnaporthe grisea  | |
|---|---|
 Un conidi de M. grisea | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Sordariomycetes |
| Ordre | Magnaporthales |
| Família | Magnaporthaceae |
| Gènere | Magnaporthe |
| Espècie | Magnaporthe grisea (T.T. Hebert) M.E. Barr |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Ceratosphaeria grisea |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La Fallada de l'arròs causada pels fongs Magnaporthe grisea, o Magnaporthe oryzae ,[1] és un fong fitopatogen de les plantes que causa malalties importants que afecten l'arròs. Actualment se sap que M. grisea consta d'un complex críptic d'espècies que conté com a mínim dues espècies biològiques que no s'intrecreuen.[2] En el gènere Digitaria també s'han trobat el complex d'espècies definit com a M. grisea. La resta dels membres del complex reben actualment el nom de Magnaporthe oryzae.
Membres del complex de Magnaporthe grisea també poden infectar altres cereals incloent el blat, sègol, ordi i mill perlat. En el cas de l'arròs les pèrdues causades per aquest fong s'estima que són equivalents a l'arròs que es menjarien 60 milions de persones. Aquest fong apareix en 85 països del món.[3]
Hostes i símptomes
[modifica]
M. grisea és un fong ascomicet. Es pot reproduir tant sexualment com asexual i forma estructures infeccioses conegudes com a apressoris que poden infectar els teixits aeris i hifes que poden infectar els de les arrels
Els símptomes inicials són lesions o taques de color blanc a gris verdoses amb les vores més fosques mentre que les lesions més velles són el·líptiqus o fusiformes amb les vores necrosades. Els símptomes es poden veure en totes les parts per sobre de la terra de la planta.[4] La planta hoste malalta produeix menys llavors, ja que la malaltia evita la maduració de les granes.[5] La infecció pot matar la planta, ja que talla el subministrament d'aigua i nutrients.
El 2005 se'n va seqüenciar el genoma complet.[6]
Distribució
[modifica]La fallada de l'arròs es va manifestar a la Xina el 1637 i després al Japó el 1704, passant a Itàlia el 1828. Ara es troba a 85 països. El 1996 aparegué a Califòrnia.
Arma biològica
[modifica]Els Estats Units i la Unió Soviètica van preparar espores de M. grisea contra els arrossars del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[7]
Cicle de la malaltia
[modifica]
Les espores del fong infecten la planta hoste i produeixen lesions o taques. Amb els apressoris el patogen penetra a la planta, aleshores M. grisea esporula i dispersa com conidiòespores.[8] Després de passar l'hivern en llocs com la palla d'arròs es repeteix el cicle.[3]
Un sol cicle es pot completar en només una setmana i una lesió pot generar milers d'espores en una sola nit. Es poden produir espores durant uns 20 dies i així les lesions poden ser devastadores en les varietats susceptibles d'arròs.[9]
Medi ambient
[modifica]
Aquesta malaltia fúngica pot ser un problema significatiu en les regions de clima temperat.[10] Les condicions que condueixen a aquesta malura inclouen llargs períodes d'humitat, ja que les fulles requereixen estar molles, i alta humitat relativa, per a poder ser infectades.[10] L'esporulació augmenta amb l'alta humitat relativa i a 77-82 graus Farenheit, són nivells òptims per la germionació de les espores, formació de lesions i l'esporulació.[3]
En termes de control, l'ús excessiu de fertilització nitrogenada i l'estrès per la secada incrementen la susceptibilitat de l'arròs al patogen, ja que les plantes estan debilitades i les seves defenses baixen.[3] Períodes extensos de drenatge també afavoreixen la infecció donat que airegen el sòl i converteixen l'amoni a nitrat i també causen estrès a l'arròs.[3]
Gestió
[modifica]Aquest fong presenta resistències als tractaments químics i a la resistència per genètica, ja que presenta mutacions. Una mesura és eliminar els residus de la collita on passa l'hivern el fong, Una altra és plantar varietats resistents.[3] Els controls químics amb la substància Carpropamida eviten la penetració dels apresoris dins les cèl·lules epidèrmiques de l'arròs i fan que els grans no s'infectin.[11]
Importància
[modifica]Una enquesta, feta el 2012, a 495 científics de tot el món considera que Magnaporthe oryzae és l'espècie patògena de fong més important del món. En l'arròs aquesta és la malaltia més important i mai ha estat erradicada de cap regió del món.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Magnaporthe grisea a Crop Protection Compendium, CAB International
- ↑ Couch BC, Kohn LM, 2002. A multilocus gene genealogy concordant with host preference indicates segregation of a new species, Magnaporthe oryzae, from M. grisea. Mycologia 94: 683–693.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Scardaci, S.C. «A New Diseases in California». University of California-Davis: Agronomy Fact Sheet Series 1997-2, 2003. Arxivat de l'original el 2006-09-11. [Consulta: 20 octubre 2010].
- ↑ Rice Blast at the Online Information Service for Non-Chemical Pest Management in the Tropics
- ↑ Scardaci, S.C. Rice Blast: A New Disease in California Arxivat 2006-09-11 a Wayback Machine., Ag Fact Sheet
- ↑ Dean RA, Talbot NJ, Ebbole DJ, Farman ML, Mitchell TK, Orbach MJ, Thon M, Kulkarni R, Xu JR, Pan H, Read ND, Lee YH, Carbone I, Brown D, Oh YY, Donofrio N, Jeong JS, Soanes DM, Djonovic S, Kolomiets E, Rehmeyer C, Li W, Harding M, Kim S, Lebrun MH, Bohnert H, Coughlan S, Butler J, Calvo S, Ma LJ, Nicol R, Purcell S, Nusbaum C, Galagan JE, Birren BW. «The genome sequence of the rice blast fungus Magnaporthe grisea» (en anglès). Nature, 2005.
- ↑ Croddy, Eric and Wirtz, James J. Weapons of Mass Destruction: An Encyclopedia of Worldwide Policy, Technology, and History, (Google Books), ABC-CLIO, Santa Barbara, California: 2005, p. 11, (ISBN 1851094903).
- ↑ Agrios, George N. Plant Pathology. Amsterdam: Elsevier Academic Press, 2005.
- ↑ Diagnostic Methods for Rice Blast[Enllaç no actiu] at PaDIL Plant Biosecurity Toolbox
- ↑ 10,0 10,1 Kuyek, Devlin. «Implications of corporate strategies on rice research in asia». Grain, 2000. [Consulta: 20 octubre 2010].
- ↑ Kurahasi, Yoshio «Biological Activity of Carpropamid (KTU 3616): A new fungicide for rice blast disease» (en anglès). Journal of Pesticide Science, 1997.
- ↑ Rice Blast Arxivat 2010-07-31 a Wayback Machine. at Cereal Knowledge Bank
Fonts
[modifica]- Couch BC, Fudal I, Lebrun MH, Tharreau D, Valent B, van Kim P, Notteghem JL, Kohn LM (2005). "Origins of host-specific populations of the blast pathogen Magnaporthe oryzae in crop domestication with subsequent expansion of pandemic clones on rice and weeds of rice." Genetics 170, 613-630.«Enllaç».
- Dean, RA; et al. (2005). "The genome sequence of the rice blast fungus Magnaporthe grisea." Nature. 434, 980-986.
- Sesma, A; Osbourn, AE (2004). "The rice leaf blast pathogen undergoes developmental processes typical of root-infecting fungi." Nature. 431, 582-586.
- Talbot, NJ (2003). "On the trail of a cereal killer: Exploring the biology of Magnaporthe grisea." Annual Review of Microbiology. 57, 177-202.
- Zeigler, RS; Leong, SA; Teeng, PS (1994). "Rice Blast Disease." Wallingford: CAB International.
- California EPA. Rice Crop Infestation in Three Counties Leads To Emergency Burn Agreement, February 11, 1998
- Kadlec, RP. Biological Weapons for Waging Economic Warfare Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine., Air & Space Power Chronicles
- NSF. Microbial Genome Helps Blast Devastating Rice Disease, April 21, 2005
- United States Congress. Testimony of Dr. Kenneth Alibek, 1999
- Wilson, RA, Talbot, NJ (2009). "Under pressure: investigating the biology of plant infection by Magnaporthe oryzae." Nature Reviews. 7, 185-195.