Falles 1994
| Tipus | falles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1994 | ||
L'any 1994 les Falles de València es van celebrar enmig de diferents canvis socials i estètics, que en el món faller es van traduir en l'inici d'un gegantisme estètic, la consolidació del porexpan o suro blanc com a material de construcció d'aquestes, o l'inici de la pèrdua de la crítica fallera, tendències que es consolidarien plenament durant la dècada dels 2000.[1]
La falla de la Plaça de l'Ajuntament va ser 50 aniversari, de Josep Martínez Mollà, va fer 30 metres d'altura i va costar 22 milions de pessetes.[2] Estava dedicada a l'aniversari del Gremi d'artistes fallers, a monuments històrics i a l'evolució de les falles.[2] El ninot indultat, anomenat fallers del futur, va ser obra de Pepe Puche per a Arxiduc Carles-Xiva.[3] Va rebre més de la meitat dels vots a l'Exposició del ninot, més de 10.000 d'aproximadament 20.000 vots totals.[3] El primer premi infantil de secció especial va ser per a l'arbre de la vida, d'un jove Francisco López Albert per a Bisbe Amigó-Conca, que portava quinze anys sense participar en secció especial i que aquell any ho va fer per a celebrar el seu 25 aniversari.[3]
Premis de falla a secció especial
[modifica]| Premi | Comissió | Lema | Artista | Altura | Pressupost (ptes) |
|---|---|---|---|---|---|
| 1r premi | Falla 9 - Na Jordana | El verí del teatre | Miquel Santaeulàlia | 20 metres | 18 milions |
| 2n premi | Falla 11 - Plaça de la Mercé | Anys de vaques flaques | Josep Pascual Ibáñez, Pepet | 22 metres | 16 milions |
| 3r premi | Falla 197 - Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana | Tocando fondo | Alberto Rajadell | 30 metres | 15 milions |
| 4t premi | Falla 339 - Falla Blanqueries | Camas | Agustín Villanueva i Ortifus | 16 metres | 12,5 milions |
| 5è premi | Falla 34 - Plaça del Pilar | Il·lusions que no ens falten | Alfredo Ruiz Ferrer | 17 metres | 15 milions |
| 6è premi | Falla 12 - Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal | Vanitats | Pascual Calleja | 18 metres | 9 milions |
| 7è premi | Falla 55 - Sapadors-Vicent Lleó | Mites | Juan Miguel Delegido | 16 metres | 5 milions |
Falles i premis
[modifica]La falla guanyadora va ser la de Na Jordana, que tenia per motiu central el teatre i un William Shakespeare d'excel·lent factura tècnica[1] com a figura principal del remat.[2] Aquell any, Na Jordana va iniciar la tradició de vestir els ninots, com es feia antigament, però amb la particularitat d'utilitzar dissenys d'avantguarda.[2] La falla incloïa escenes inspirades en diferents gèneres teatrals i on criticava a diferents polítics.[2] També crítica fou la Falla de la Plaça de la Mercé, plantada per Pepet, on es representava als principals polítics com a micos damunt d'una vaca eixugada.[2]
Pel que a les altres falles, aquell any van destacar dos propostes que van rebre una puntuació menor a l'esperada per part del jurat de la Junta Central Fallera. La Falla del Pilar va plantar aquell any un prestidigitador de 17 metres amb els braços en creu,[2] una imatge semblant a la de Jesucrist crucificat, en un monument on es criticava la manipulació del poder.[1] L'estil utilitzat va ser una línia estètica austera, defugint de l'acabat naturalista de les falles del moment.[4] La falla rebé un cinqué premi molt criticat a la comissió del barri de Velluters. També arriscada fou la proposta de Blanqueries amb Camas,[1] crítica al Sistema sanitari[2] que va rebre puntuacions de primer premi però que finalment, i a causa de la innovació de la proposta, va rebre sols el quart premi.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Tornant als 90 Arxivat 2015-02-22 a Wayback Machine. article a Un nou parot del 22 de novembre de 2013
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Reportatge de Falles 1994 a Canal 9
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Reportatge de Canal 9 del 15 de març de 1994
- ↑ Més enllà dels valors formals Arxivat 2015-02-23 a Wayback Machine. article a Un Nou Parot del 7 de juliol de 2014
- ↑ cacau i tramussos Arxivat 2016-04-07 a Wayback Machine., tertúlia fallera de Santa Maria Micaela, 8 de maig de 2009 (minut 26 i mig)
- ↑ “No quiero enviar a nadie a la hoguera” Entrevista a Ortifus en El País del 14 de març de 2014 (castellà)
| Precedit per: Falles 1993 |
Falles 1994 |
Succeït per: Falles 1995 |