Vés al contingut

Falles d'Alós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFalles d'Alós
Imatge
Falles al faro, Alós Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 42′ N, 1° 05′ E / 42.7°N,1.09°E / 42.7; 1.09
Tipusfesta Modifica el valor a Wikidata
Part defalles del Pirineu Modifica el valor a Wikidata
Diaprimer dissabte de juliol Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlós d'Isil (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttps://Falles.AlosCultural.cat

Les Falles d'Alós és una festa que se celebrava durant la revetlla de Sant Pere a Alós (Pallars Sobirà), actualment des de la seva recuperació l'any 2014 se celebra el 1r dissabte de juliol.[1]

És una festa de culte al foc en la que es baixen per la muntanya troncs encesos fins al centre del poble. La primera referència escrita sobre les falles a Alós la trobem en una crònica de Violant i Simorra a los "Anales del Instituto de Lingüística" de la Universidad Nacional de Cuyo. Instituto de Lingüística als anys 40.[2]

El 2015 la UNESCO va declarar les falles com a patrimoni immaterial de la Humanitat. [3]

Preparació

[modifica]

La gent d'Alós i tots aquells que volen participar van al bosc a fer les falles el dissabte de setmana santa. Es tallen, es pelen i s'asclen. finament es deixen plantades al faro per que l'aire les assequi.

Encesa i baixada

[modifica]

A les 10 de la nit les campanes repiquen i el nen del poble més gran encen la foguera de la plaça, aquest és el senyal que veuen els fallaires des de dalt de la muntanya. En veure-ho encenen el faro, les falles i comencen el descens de la muntanya fins al poble amb la falla encesa carregada a l'espatlla. Aquesta és la que il·lumina el camí. Tot el descens es pot veure des del mateix poble on s´hi veu una serp de foc.

L'arribada dels fallaires

[modifica]

La gent els espera als carrers. Els fallaires entren al poble tot creuant el barranc de Sant Pere i passen per davant del petit santuari de Sant Pere.[4] Tot seguit enfilen pels carrers del poble fins a la plaça de l'església tot passant per davant de totes les cases habitades del poble, també on hi ha hagut un naixement o alguns defunció de gent del poble. A l'arribada a la plaça es realitza la quitllada de falles en dos grups, aquesta es fa a toc del pandero i per cada toc una falla es quitllada al terra. Seguidament comença el ball de falles per part dels fallaires amb la falla al coll i al voltant de la foguera. Aquest ball permet, al finalitzar, llençar la falla a la foguera. Tot seguit al voltant de la foguera s'hi realitzen 3 balls més que són la Bolangera, el Ball pla de la Cistelleta i l'Esquerrana d'Alós.[5]La festa continua amb un ball tradicional i festa fins altes hores de la nit.

Referències

[modifica]
  1. «Falles d’Alós». turismevallsdaneu.com, 13-10-2021. [Consulta: 7 desembre 2024].
  2. Riart Arnalot, Oriol; Jordà Ruiz, Sebastià «Catalogació de les falles al Pirineu: descripció dels processos i elements fallaires». Revista d'etnologia de Catalunya, 38, 2012, pàg. 162–173. ISSN: 1132-6581.
  3. Matas, Rosa. «Las Fallas del Pirineo, patrimonio de la Humanidad» (en castellà). La Vanguardia, 01-12-2015. [Consulta: 8 desembre 2024].
  4. Digital, Pallars. «Calendari de les baixades de falles al Pallars 2024». pallarsdigital.cat. [Consulta: 8 desembre 2024].
  5. Riart i Arnalort, Oriol «Les falles d’Isil.». Trobades Culturals Pirinenques, 2014, pàg. 33-40..