Falottaïta

Falottaïta
Fórmula química	MnC₂O₄·3H₂O
Epònim	Falotta (en)
Localitat tipus	Falotta, Tinizong, Surses, Regió d'Albula, Grisons, Suïssa
Classificació
Categoria	minerals orgànics
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 10,527(5) Å; b = 6,626(2) Å; c = 9,783(6) Å
Grup espacial	space group 54 (en)
Color	incolor
Macles	comunes
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	1,924 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Birefringència	δ = 0,100
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-044
Any d'aprovació	2013
Símbol	Flt
Referències

La falottaïta és un mineral de la classe dels minerals orgànics. Rep el nom de la mina Falotta, a Suïssa, la seva localitat tipus.

Característiques

La falottaïta és un oxalat de fórmula química MnC₂O₄·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013, sent publicada per primera vegada el 2016. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es deshidrata lentament (durant diversos mesos) en condicions ambientals formant lindbergita dihidratada. Els cristalls transparents i incolors originals es tornen blancs i opacs durant el procés de deshidratació.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba depositada a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Basilea, a Suïssa, amb el número d'espècimen: s69.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Suïssa, concretament a la mina Falotta, situada a Surses, dins la regió d'Albula (Grisons). També ha estat descrita al districte de Kahlenberg, dins el districte de Goslar (Baixa Saxònia, Alemanya). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.