Falzia fina
Anogramma leptophylla  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Pteridaceae |
| Gènere | Anogramma |
| Espècie | Anogramma leptophylla Link, 1841 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Polypodium leptophyllum |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La falzia fina (Anogramma leptophylla)[2] és una espècie de falguera de la família de les pteridàcies.[1] Present als Països Catalans.[3][4]
Addicionalment pot rebre el nom de polipodi tenuïfoli. També s'ha recollit la variant lingüística polipodi tènvifoli.[2]
Descripció
[modifica]Falguera delicada i d'esporòfit anual,[3] rizoma petit, cobert de pàlees brunenques. Frondes d'uns 5-20 cm de longitud, heteroformes, nervació lliure, tènues, pubescents però que esdevenen glabres amb el temps. Certes frondes són curtes, breument peciolades i un cop pinnatisectes mentre que les altres són més grans amb el pecíol igual de llarg que el limbe i 2 o 3 cops pinnatisectes. Les frondes fèrtils acostumen a ser les frondes grans, situades a l'interior mentre que les frondes exteriors són estèrils i més menudes (3-7 cm.). Els segments del limbe són ovato-cuneïformes, lobulats o dentats.[3][5] Esporangis en diferents files en nervis secundaris. Protal·lus perenne, amb producció de tubercles.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]És una espècie subcosmopolita apareix a bona part d'Europa i Àfrica així com bona part d'Amèrica Central i Sud i Australàsia. El seu hàbitat són roques o talussos ombrejats i humits sobre substrat silícic o descarbonatat entre els 0 i 800 m. en climes de tendència mediterrània o oceànica. Present a bona part de la península, sobretot al sector occidental.[5] A Catalunya no és abundant i se'n pot trobar al Vallespir, Baix i Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, al Vallès, Montseny, Maresme, Baix Llobregat, Anoia i al Baix Camp. A les illes Balears hi és present a totes les illes majors, de forma més comuna.[3]
Etimologia
[modifica]- Anogramma: nom genèric que al·ludeix a la disposició en línia dels sorus a l'extrem dels nervis.[5]
- leptophylla: epítet que deriva del grec leptos, que significa fràgil i phyllos, que significa fulla, fa referència a la fragilitat de les frondes.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Anogramma leptophylla (L.) Link». The Plant List. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Anogramma leptophylla». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 abril 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Oriol de Bolòs; Josep Vigo. Flora dels països catalans / 1, Introducció. Licopodiàcies - Capparàcies.. Barcelona: Barcino, 1984, p. 165-166. ISBN 84-7226-592-7.
- ↑ «Anogramma leptophylla (L.) Link». [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 S. Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, p. 63. ISBN 84-00-06222-1.
- ↑ «lepidophyllus - leptotes». Dictionary of Botanical Epithets. [Consulta: 12 abril 2020].
