Fanny Mikey
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1930  Buenos Aires (Argentina) | ||
| Mort | 16 agost 2008 (77 anys) Equador | ||
| Causa de mort | insuficiència renal | ||
| Sepultura | cremació | ||
| Residència | Colòmbia (1958–) Argentina (–1958) | ||
| Religió | Protestantisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu | ||
| Activitat | 1958 - | ||
| Lloc web | vivemikey.com | ||
   | |||
Fanny Elisa Mikey Orlanszky (Buenos Aires, Argentina, c. 1930 – Santiago de Cali, Colòmbia, 16 d'agost del 2008) fou una actriu, productora i empresària teatral colombiana, tot i que nascuda a l'Argentina. Visqué i treballà al seu país d'adopció des del 1959 fins a la seva mort.
Biografia
[modifica]La seva família, jueva, havia fugit de Lituània a causa de l'antisemitisme de l'Imperi Rus. El cognom del seu pare era Mikeaj, però fou canviat per Mikey a l'oficina d'immigració de Buenos Aires.[1][2][3] Es casà molt jove amb un noi sefardita, però no van durar per les diferències culturals entre ells i perquè el marit no acceptava la seva vocació teatral.[4] El 1958, marxà de l'Argentina cap a Colòmbia seguint un altre home que estimava, però en aquest cas no funcionà per les diferències religioses, ja que ell era catòlic.[5]
El 1976, a banda d'adoptar un nen amb la seva nova parella, s'instal·là a Bogotà, on creà la Fundación Teatro Nacional per promoure el teatre a Colòmbia, i des d'on es feren adaptacions d'obres famoses, com ara Dona Flor e seus dois maridos, The vagina monologues o Closer.
El 1988 creà el Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá, considerat el festival de teatre més gran del món, i en fou directora fins a la seva mort.
Fanny Mikey morí als 78 anys d'una insuficiència renal quan estava enfeinada amb la seva última obra, Perfume de arrabal y tango.[6] Se li van fer uns funerals propis d'un heroi nacional[7] amb participació de molts amics de l'àmbit de la creació artística[8] i de milers de persones, així com les principals autoritats del país. El President Uribe dictà un decret per lloar la seva memòria com a ciutadana modèlica de la República.[9] Les seves cendres, segons els seus desitjos, foren repartides entre Colòmbia i Argentina.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Fanny 'all star'» (en espanyol). Semana, 04-11-2004, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2012-09-11. ISSN: 0124-5473 [Consulta: 2 abril 2011].
- ↑ Vélez, Sergio Esteban «A Fanny lo que es de Fanny» (en espanyol). El Mundo [Consulta: 1r abril 2011].
- ↑ Mikey, Fanny; Dorado, Humberto. Fanny Mikey, Por el placer de vivir. Confesiones de camerino con Humberto Dorado (en espanyol). Bogotá: Planeta, 2000, p. 105. ISBN 978-958-614-818-4. OCLC 47001951 [Consulta: 31 març 2011].
- ↑ Moyano Ortiz, Juan Carlos «Fanny para siempre» (en espanyol). Teatros. Asociación de Salas Concertadas de Bogotá, 11, 11-2008, pàg. 9–16. Arxivat de l'original el 2012-03-22. ISSN: 1900–3005 [Consulta: 31 març 2011]. Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine.
- ↑ Rueda, María Isabel «¿Cómo llegar a los 76 años con esa cantidad de energía tan vital?» (entrevista) (en espanyol). Semana, 08-03-2008, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2008-03-12. ISSN: 0124-5473 [Consulta: 31 març 2011].
- ↑ The Associated Press «Creator of Colombian theater festival dies» (en anglès). Daily News [Bogotà], 18-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-19. OCLC: 9541172 [Consulta: 1r abril 2011].
- ↑ «Miles de personas despiden a Fanny Mikey en el Capitolio» (en espanyol). Caracol Radio, 17-08-2008 [Consulta: 2 abril 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ 8,0 8,1 «Cenizas de Fanny Mikey reposarán en Islas del Rosario y Buenos Aires» (en espanyol). Estereofonica, 18-08-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 2 abril 2011].
- ↑ Presidència de Colòmbia. «Decreto No. 3119 del 2008: Por el cual se honra la memoria de la maestra Fanny Mikey» (en espanyol). Oficina de Prensa del Presidente de Colombia, 22-08-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 2 abril 2011].
