Vés al contingut

Fanny Puyesky

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFanny Puyesky
Biografia
Naixement(es) Fany Puyesky Mitnik Modifica el valor a Wikidata
23 juliol 1939 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaneurisma intracranial Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementerio Israelita, La Paz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, advocada Modifica el valor a Wikidata

Fanny Puyesky (Montevideo, 23 de juliol de 1939 - Montevideo, 15 d'octubre de 2010)[1] va ser una feminista, periodista, escriptora i advocada uruguaiana.[2]

Biografia

[modifica]

Va obtenir el Doctorat en Dret i Ciències Socials a la Universitat de la República.[3] Entre 1981 i 1996 va ser columnista de diversos setmanaris i diaris de Montevideo: Aquí, Brecha i el suplement La República de las mujeres del diari La República.[4] A més d'escriure sobre drets de les dones, es va ocupar de política nacional i internacional, jurisprudència i dret.[3]

La seva obra literària es compon de poesia, humor, novel·la, assaig literari, textos sobre dret, i teatre.[5]

El 1979 va publicar Manual per divorciades, que va ser un èxit de vendes i que després es va convertir en un llibret, coproduït amb l'actriu i directora teatral Beatriz Massons. El 1986 va publicar Dones al poder, i el 2006 Diari d'una deessa, que també es va portar al teatre.

El 1992 va escriure La dona i els seus diners. Un canvi cap a la llibertat, en la qual l'autora planteja la difícil relació entre la dona i els diners, i indaga sobre les causes plantejant el per què les dones tenen prejudicis amb el tema dels diners o per què han de donar comptes quan ho gasten.[6]

El 1997 va produir i estrenar l'obra Berenice 's Windows, premiada pel Ministeri d'Educació i Cultura de l'Uruguai.

En 2004 va obtenir un Màster en Gènere, Societat i Polítiques Públiques a la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), treballant com a consultora regional independent per a polítiques d'igualtat en diferents organismes de tota Amèrica.

El 2010 va ser coordinadora del Diploma de Gènere del Col·legi de les Amèriques i de l'Organització Universitària Interamericana.

Va morir el 15 d'octubre de 2010 de forma sorprenent per un aneurisma cerebral. Les seves restes van ser sepultades en el Cementiri Israelita de La Paz.[2]

Obres

[modifica]
  • Manual para divorciadas (1980), Acali Editorial.[7]
  • La sirenita (1981).
  • Dama de noche (1981).
  • Viva la burocracia (1983).
  • Poemas de amor y bronca (1984), Librosur.
  • Contracuentos (1985), Librosur.
  • Mujeres al poder (1986) .
  • La mujer y su dinero (1992), Editorial Fin de Siglo.[6]
  • Manual para divorciadas (1994), Editorial Fin de Siglo.
  • Berenice´s Windows (1997), Premi coproducció del Ministeri d'Educació i Cultura.[8]
  • Acoso sexual (1999), Fundación de Cultura Universitaria.
  • Diario de una diosa (2005), Planeta.[9]

Referències

[modifica]
  1. Nuevo Diccionario de la Cultura Uruguaya, Librería Linardi y Risso, 2007
  2. 2,0 2,1 «Falleció ayer Fanny Puyesky» (en castellà). La República, 16-10-2010.
  3. 3,0 3,1 «Pioneras del bicentenario» (en castellà). Bicentenario Uruguay p. 9, 2011.
  4. «Puyesky Fany» (en castellà). Autores.
  5. Catálogo Biográfico de Autores Uruguayos. Asociación General de Autores del Uruguay (AGADU), 2000
  6. 6,0 6,1 Puyesky, Fany. La mujer y su dinero: un cambio hacia la libertad (en castellà). Fin de siglo, 1992. ISBN 9974491479. 
  7. «Manual para divorciadas» (en castellà). Stanford University Libraries, 1980.
  8. «Fany Puyesky» (en castellà). Dramaturgia Uruguaya. Arxivat de l'original el 2016-03-18. [Consulta: 14 febrer 2020].
  9. Puyesky, Fany. Diario de una diosa (en castellà). Planeta, 2005. ISBN 950491442X. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Ni jefe, ni marido, ni cura ni partido. Per Patricia Turnes (2010) (castellà)