Vés al contingut

Simfonia núm. 6 (Martinů)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fantaisies symphoniques)
Infotaula obra musicalSimfonia núm. 6
Títol originalFantaisies symphoniques (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorBohuslav Martinů Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1953 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1953 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióH. H. 343 Modifica el valor a Wikidata
Part delist of compositions by Bohuslav Martinů (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena7 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 51e51a65-1aa3-4847-b6c4-dfc6ab2eb6d8 IMSLP: Symphony_No.6_'Fantaisies_symphoniques',_H.343_(Martinů,_Bohuslav) Allmusic: mc0002366938 Modifica el valor a Wikidata

La simfonia núm. 6, H. 343, és una composició orquestral del compositor txec Bohuslav Martinů, que va iniciar a la ciutat de Nova York el 1951, després de quatre anys des de la seva predecessora, i es va acabar provisionalment tres anys més tard el 23 d'abril de 1953. A París, en els mesos següents a la seva finalització, Martinů va realitzar algunes revisions de la partitura. Està dedicada a Charles Munch, amb motiu del 75è aniversari de la Boston Symphony Orchestra, que va estrenar la simfonia el 7 de gener de 1955.[1] Martinů originalment va denominar l'obra Fantaisies symphoniques, i de vegades es considera que és el seu únic títol correcte.[2]

Moviments

[modifica]

La simfonia dura aproximadament mitja i consta de tres moviments:

  1. Lento—Allegro—Lento
  2. Poco allegro
  3. Lento

Origen i context

[modifica]

La sisena i última simfonia del cicle de Martinů destaca com una de les seves composicions més emblemàtiques. Iniciada a Nova York l'any 1951, després d'un lapse creatiu de quatre anys des de la seva anterior simfonia, el compositor no la va concloure fins a l'abril de 1953. Més tard, aquell mateix any, Martinů va revisar l'obra a París. Munch mateix va dirigir-ne l'estrena a Boston, seguida d'una altra interpretació a Nova York el 12 de gener, que li va valdre a Martinů el prestigiós premi del Cercle de Crítics novaiorquesos a la millor obra orquestral de l'any.[3]

Referències

[modifica]
  1. Llade 2009, 61
  2. Evans 1960, 25
  3. Llade, Martín. «Las sinfonías de Bohuslav Martinu» (en castellà). Melómano digital.

Bibliografia

[modifica]
  • Crump, Michael. 2010. Martinů and the Symphony. Symphonic Studies, no. 3. London: Toccata Press. ISBN 9780907689652.
  • Evans, Peter. 1960. "Martinu the Symphonist". Tempo, new series, nos. 55–56 (Autumn–Winter): 19–26, 31–33.
  • Šafránek, Miloš. 1965. "Martinu's Musical Development". Tempo, new series, no. 72 (Spring): 11–15.