Simfonia núm. 4 (Martinů)
 Bohuslav Martinů | |
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Compositor | Bohuslav Martinů |
| Creació | Abril a juny de 1945 |
| Catalogació | H. 305 |
| Durada | 31 minuts |
| Instrumentació | Flabiol, 3 flautes, 3 oboès, corn anglès, 3 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, caixa xinesa, pandereta, tambor de banda, bombo, platerets, tam-tam, piano, cordes[1] |
| Estrena | |
| Estrena | 30 novembre 1945 |
| Escenari | Academy of Music de Filadèlfia, |
| Director musical | Eugene Ormandy |
| Moviments | |
| |
 
| |
La simfonia núm. 4, H. 305, és una composició orquestral del compositor txec Bohuslav Martinů. Es va estrenar el 30 de novembre de 1945 a l'Acadèmia de Música de Filadèlfia, interpretada per l'Orquestra de Filadèlfia dirigida per Eugene Ormandy.[1]
És la simfonia més popular de totes les escrites per Martinů, i la que més s'interpreta arreu del món.[2] Sense posseir melodies característiques ni especials formes rítmiques, empra parts bitonals i certes dissonàncies i crea una peculiar atmosfera que afecta l'audiència.[3] L'obra consta de quatre moviments i, segons el compositor, creix a partir d'un únic motiu.[4]
Origen i context
[modifica]Martinů va viure als Estats Units entre 1941 i 1953, anys que no van ser gens fàcils per a ell. La situació política a Txecoslovàquia i els efectes devastadors de la Segona Guerra Mundial, juntament amb la decepció de trobar Amèrica menys acollidora del que esperava, van afectar seriosament el seu estat d'ànim. Tot i això, va continuar component amb la mateixa intensitat. En els primers cinc anys, va crear fins a 25 noves obres. L'optimisme que va sentir amb la fi de la guerra va alimentar una nova onada de creativitat, donant lloc a la Simfonia núm. 4, una de les seves composicions orquestrals més amables i encantadores.[5]
El 1945 va ser un any especialment productiu per a Martinů a Filadèlfia. Al gener, sota la direcció d'Ormandy, es van interpretar les seves obres, començant per la Segona Simfonia. Poc després, al febrer, el pianista Rudolf Firkušný va fer una visita a la ciutat per tocar el Segon Concert per a piano, una peça que ell mateix havia estrenat el 1935 i que interpretava sovint. Entre abril i juny, mentre es vivien els últims dies de la guerra a Europa, Martinů es va abocar en la composició de la Quarta Simfonia,[6] animat per les notícies que li anaven arribant de l'alliberament de Txecoslovàquia.[7]
Martinů va començar la seva creació l’estiu de 1943, quan Martinů es va allotjar a la casa de William H. Ziegler i la seva esposa Helen, a Noroton, Connecticut. Van ser ells els qui van sol·licitar la Quarta Simfonia, possiblement d'acord amb el mateix compositor. En aquell moment, acabava de finalitzar la Segona Simfonia i encara no havia començat a plantejar-se la Tercera.[8] Però va ser composta principalment a Nova York, amb algunes parts escrites a la residència d’estiu del compositor a prop de South Orleans, a Cape Cod, Massachusetts.[5] La "Simfonia de Noroton", tal com l’anomenava el compositor, es va començar deu mesos després d’haver completat la seva Tercera Simfonia i, com solia fer, va avançar ràpidament; els quatre moviments estan datats respectivament el 17 d’abril, el 2 de maig, el 22 de maig i el 14 de juny de 1945.[8][9]
Representacions
[modifica]La Quarta Simfonia de Martinů es va interpretar per primera vegada a Filadèlfia el 30 de novembre de 1945, sota la batuta d'Eugene Ormandy amb l'Orquestra de Filadèlfia. Després d’aquesta presentació, es van oferir tres concerts més, incloent-ne un al prestigiós Carnegie Hall l'11 de desembre. L’obra va rebre una ovació entusiasta i va ser considerada com la millor de les seves creacions fins aquell moment. Martinů, que va assistir a l’estrena, va escriure a la seva família a Polička, expressant el seu entusiasme: «La quarta simfonia ha estat tot un èxit. El concert estava ple de gom a gom, l’orquestra va tocar de meravella i les crítiques són immillorables». La crítica va destacar l’energia i la força de la peça en comparació amb les simfonies anteriors. L'escriptor Miloš Šafránek va veure-hi un predomini de lirisme i serenitat. Martinů va proporcionar una detallada anàlisi tècnica de cada moviment a les notes del programa.[6]
Menys d’un any després, el 10 d’octubre de 1946, Rafael Kubelík la va dirigir amb la Filharmònica Txeca a Praga. En poc temps, aquesta simfonia es va consolidar com la més coneguda i interpretada de totes les simfonies de Martinů a escala mundial.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Informació i partitures» (en anglès). Imslp. [Consulta: 19 gener 2017].
- ↑ Barnett, Rob. «Ressenya del disc» (en anglès). Musicweb. [Consulta: 22 gener 2017].
- ↑ Serracanta, Francesc. «Historia de la Sinfonía. Martinu» (en castellà). [Consulta: 22 gener 2017].
- ↑ Miloš Šafránek, Bohuslav Martinů, His Life and Works, traduït per Roberta Finlayson-Samsourová (Praga: Artia; Londres: Allan Wingate, 1962): 242.
- ↑ 5,0 5,1 Morrison, Chris. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ 6,0 6,1 Terian, Gregory. «Historic Martinů performances by Ormandy & The Phila» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ «Las sinfonías de Bohuslav Martinu» (en castellà). Melomano Digital. [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ 8,0 8,1 Rayment, Malcolm. «Symphony No. 4». EMI Records. [Consulta: 22 octubre 2024].
- ↑ Šafránek, Miloš. «Symphony No. 4». Supraphon. [Consulta: 22 octubre 2024].
- ↑ «Symfonie č. 4». Institut Bohuslava Martinů. [Consulta: 22 octubre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Crump, Michael. Martinů and the Symphony. Boydell & Brewer Ltd, 2010. ISBN 978-0-907689-65-2.
