Far de Melilla
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Far  | ||||
| Part de | Frente de Levante, Melilla (en)  | ||||
| Construcció | 1894 | ||||
| Mesura | 12 ( ) m | ||||
| Abast del far | 14 mn | ||||
| Altura focal | 40 m | ||||
| Il·luminació característica d'un far | Oc(2) W 6s i L 3 oc 1 L 1 oc 1 | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Melilla (Espanya) | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| |||||
| Bé d'interès cultural | |||||
| Conjunt històric | |||||
El far de Melilla és el far de la ciutat espanyola de Melilla, està situat al carrer Miguel Acosta de Melilla la Vella i forma part del Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Melilla, un Bé d'Interès Cultural.[1][2][3]
Història
[modifica]
Va ser edificat en 1918 sobre la torrassa del Bonet, en el lloc d'un petit far edificat en 1854, que seria denominat en 1903 la torre del Guaita de Mar.[1][2][4][5]
En la actualidad alberga la Fundación Melilla Ciudad Monumental, que tiene como objetivo que Melilla sea proclamada Ciudad Patrimonio de la Humanidad y se hace cargo de las reparaciones menores en el recinto histórico.[6]
Aquest far és un dels quatre fars espanyols de la costa d'Àfrica juntament amb el de Ceuta, el Penyal dels Vélez i el de les Illes Chafarinas.[7][8]
Descripció
[modifica]-
-
-
Llanterna
És una edificació quadrada, d'una planta baixa i planta alta amb un pati interior porticat i murs exteriors amb pedra negra de la muntanya Gurugú a la qual se li afegeix una torre cilíndrica, el far, amb llanterna. Les façanes compten amb obertures d'arcs escarsers, amb les claus ressaltades i sent el peto de l'edifici de maó pintat, en lloc de la balustrada original.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Moreno Peralta, Salvador; Bravo Nieto; Saéz Cazorla. Melilla la Vieja Plan Especial de los Cuatro Recintos Fortificados. Ediciones Seyer, 1990, p. 226-233. ISBN 84-87291-95-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sánchez Beitia, Santiago; Grzeszczyk. Catálogo de faros con valor patrimonial de España, p. 276-282.
- ↑ «Primer recinto». http://www.melilla.es. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ Guillermo, Jiménez Abellán. «FAROS ESPAÑOLES EN EL NORTE DE ÁFRICA. Melilla, Cabo Tres Forcas, Islas Chafarinas, Alhucemas y Peñón de Vélez.». Puerto de Melilla, 2012. Arxivat de l'original el 29 de mayo de 2018. [Consulta: 28 maig 2018].
- ↑ Narváez López, Francisco «EL FARO DE MELILLA». MEMORIA ANUAL 2012 PUERTO DE MELILLA [Consulta: 6 juny 2018].
- ↑ Gallego Aranda, Salvador «La "Fundación Melilla Ciudad Monumental" (2001-2014)». REVISTA DE PATRIMONIO [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. La ciudad de Melilla y sus autores, Diccionario biográfico de arquitectos e ingenieros (finales del siglo XIX y primera mitad del XX). Málaga: SEYER, 1997, p. 174-175. ISBN 84-87291-81-3.
- ↑ Vellés Montoya, Javier. Melilla la bien guardada notas y dibujos para la restauración de sus murallas (1988-1997). UNED Melilla, 1997. ISBN 84-87291-93-7.
